AEROPORTS DE CATALUNYA

De la complementarietat dels aeroports catalans i de la connexió ferroviària entre si, fa molts anys que se’n parla. Fins i tot amb una certa intensitat quan es debatia sobre el traçat del TAV per les comarques que els allotgen. Però la música no ha passat mai del flabiol, segurament perquè tant els aeroports com els trens depenen de l’Estat –que té una mirada exclusivament radial– i perquè enxarxar els transports responia a criteris econòmics i polítics catalanocèntrics que tant repugnen a Madrid. Amb la represa de les comissions bilaterals, aquesta idea ha tornat sobre la taula. No cal ser gaire optimistes, ni sobre les comissions, ni sobre la materialització del projecte, perquè d’aquí al 2030 el sol ha de sortir 3.385 vegades. Però –més enllà de la polèmica sobre l’ampliació d’El Prat o, precisament, per compensar-ne les limitacions– no hem de menystenir l’oportunitat de treballar sobre una veritable infraestructura d’estat. La interconnexió dels aeroports, vull dir; no el macrocentre d’El Prat, que només es justifica en la competència amb Madrid.