Opinió

Punts de vista

El poder de l’art

Generacions de xinesos van començar a aprendre a escriure i a llegir fent o recitant
el contingut dels dazibaos

Aquests dies, veient els cartells de campanya, no he pogut evitar pensar en els dazibaos, una eina molt poderosa que va servir als xinesos per revoltar-se, ara fa més de cinquanta anys. El 25 de maig del 1966 va aparèixer el primer dazibao a la Universitat de Pequín, considerat el primer pòster de propaganda política: l’art al servei del poble. Literalment, el terme dazibao es refereix a un tipus de periòdic manuscrit que fa servir grans caràcters. Eren uns grans cartells murals, enganxats a la paret, a través dels quals es comminava la població a aixecar-se. Mao Tse-tung en va fer un ús extraordinari i es van estendre per tot el país. Encara ara, sobretot a la Xina i a Corea del Sud, es fan servir aquests cartells murals per enviar missatges contraris al govern, però són ràpidament esborrats o despenjats. Antigament, els ciutadans descontents escrivien o imprimien rètols per criticar el govern dels magistrats imperials, s’enganxaven a les parets cèntriques de les grans ciutats perquè tothom els pogués llegir i el poble es reunia al voltant dels cartells per comentar-los i treure’n les seves pròpies conclusions. Els pòsters transmetien idees i consignes, sàtires i crítiques, però també assenyalaven amb noms i cognoms conductes corruptes i comportaments denunciables. Eren una eina de canvi polític i social important que els corresponsals dels principals mitjans d’arreu del món s’havien d’aturar a llegir i aprendre a interpretar si volien entendre la realitat xinesa canviant. Un instrument que també va suposar un suport imprescindible per a l’aprenentatge del poble. Diverses generacions de xinesos reconeixen que van començar a aprendre a escriure i a llegir fent aquests pòsters o recitant el contingut dels dazibaos. És per aquest esperit amb ganes de subvertir, crític, revolucionari, pertorbador, que el dazibao s’ha anat utilitzant per criticar el poder establert. A la Xina de Xi Jinping han sorgit veus dissidents que malgrat les noves tecnologies han tornat a les velles eines de propaganda política per fer arribar la seva veu crítica al poble precisament a través d’aquests murals. Per desgràcia, han estat ràpidament esborrats, silenciats. El poder polític sempre ha temut el poder de l’art.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor