cent DIES DE GRÀCIA

Els primers cent dies dels ajuntaments sorgits del 28 de maig són el millor reflex de com pot ser d’interpretable la realitat. Govern i oposició són plenament conscients que un període tan curt de temps, amb la lentitud que caracteritza les administracions, no és suficient per haver fet un tomb en les polítiques municipals ni perquè l’alcalde o alcaldessa de torn hagin deixat empremta. Tot i això, i amb una sincronia estranya, uns i altres acostumen a crear un relat tan diferent quan se’ls pregunta que valorin l’inici del mandat que sembla que visquin en pobles diferents. Des del govern entrant, es magnifiquen totes i cadascuna de les accions per tal de justificar la feina feta, encara que sigui poca. L’inici d’unes obres es ven com que eren “llargament reivindicades”, un nou servei sempre porta inclòs el nombre de ciutadans afavorits, i la presència d’alcalde i regidors a les xarxes socials es multiplica. Tot són somriures i felicitacions, perquè el que cal vendre és el relat. Tant als convençuts com, sobretot, als que no. Per contra, l’oposició reconverteix la derrota a les urnes en material de crítica –en diuen constructiva, però va directa a l’os– i reclamen uns resultats que són impossibles d’aconseguir ni en cent dies ni en dos anys. Així, en aquest minso període de prova, s’exigeix als nous administradors del municipi que hagin enllestit el projecte històric a què es van comprometre però que acumula mil i un retards, assenyalen alcalde i regidors per no haver resolt els problemes endèmics de la recollida selectiva o directament fan sang davant els episodis esporàdics d’inseguretat ciutadana. Tant els uns com els altres, malgrat negar-ho durant la campanya electoral, tenen ben apresos els papers i saben que en determinats escenaris l’objectivitat i la sinceritat han d’estar degudament maquillades. Potser als uns i als altres els costa acceptar que aquesta reinterpretació dels fets no fa cap bé a la ciutadania, farta que se’ls tracti com a infants que no entenen el que passa. Mal fet. Fer combregar amb rodes de molí et pot funcionar un cop, o potser dos, però segur que al tercer ja no.