Pilotes fora, pilotes dins

Carles Puigdemont al·legava fa uns dies que qualsevol acord per la investidura de Pedro Sánchez havia de tenir la condició d’històric, no perquè les sutures d’un pacte múltiple tan complex com aquest resisteixin una legislatura, sinó perquè els seus efectes sobre la capacitat d’autodeterminació de Catalunya siguin tangibles i transcendentals. Sens dubte, l’amnistia és estrictament una fita històrica, i l’assoliment de noves competències i de traspassos com (una part de) Rodalies, també. Ara bé, posar el marcador polític a zero i complir els compromisos pendents del sistema autonòmic no és avançar: és reparar una injustícia, és compensar un greuge. Avançar, fer història, és situar les reivindicacions independentistes en una casella posterior i protegir-les jurídicament perquè les forces reaccionàries i el mateix sistema d’autodefensa de l’Estat no les puguin tornar a fer recular. Per això, convé tenir els ulls oberts per saber si hem avançat, si tornem a començar o si hem fet passes enrere. I, sobretot, per veure qui ha fotut pilotes fora i qui n’ha fotut a dins.