República d’ignorants

L’ensenyament bàsic es va instaurar com a obligatori, assignant-li la funció d’aconseguir que cada generació fos més capacitada que l’anterior, perquè aquesta missió és fonamental per a la idea de progrés. Ara bé, avui es pot dir que s’han invertit els vectors perquè cada generació d’escolars és més ignorant que l’anterior. No fa cap falta que ens ho vinguin a dir els estudis Pisa. Ho podem copsar directament parant l’orella al costat dels mestres i dels professors que relaten les seves vivències a l’aula o al costat dels vailets que raonen sobre l’escola i sobre el món que els envolta. Els mestres reclamen més recursos, els pares exigeixen que els portin els fills niquelats i l’administració aspira que ni uns ni altres li fotin gaires problemes. L’un per l’altre i la burra sense fermar. Però l’educació és un peix que es mossega la cua: si pares i escoles no ensenyen ni eduquen prou bé la mainada, els nois i noies es fan grans i reparteixen les seves mancances com una zitzània per la societat, incloent-hi la política. A veure qui serà el que desmuntarà aquesta sínia.