català a l’escola

Aquesta setmana, l’ensenyament públic ha estat doblement notícia. Primer perquè el govern ha constituït la comissió que, a dos mesos vista, ha de dir com es poden tapar els forats per on s’escapen els aprovats dels informes PISA. I en segon lloc, perquè una comissió del Parlament Europeu, inspirada i atiada per la tenalla ultraconservadora espanyola, ha vingut a agitar la tifa segregacionista que li han penjat a una escola que és i ha estat, precisament, integradora. Per això, encara que cobrir els dèficits de l’ensenyament no sigui poca cosa, convé preguntar-se si en farem prou de posar aquests pedaços. També hauríem de poder dir que el sistema català d’ensenyament resultant és el que necessita la Catalunya que volem. Perquè, a més de l’excel·lència en l’assoliment de les matèries, hauria de tenir els seus fonaments i la seva via de transmissió en la llengua pròpia. I avui dia no sembla que hi hagi prou contundència política per plantar cara a aquestes ingerències i per defensar un model instaurat per les institucions democràtiques i pedagògiques del país.