El dossier

L’intèrpret

Agustí Carles, membre dels col·lectius Drets i Constituïm, ens farà d’intèrpret al llarg de les sessions del judici per fer-nos comprensibles els conceptes jurídics que cada setmana centraran les sessions.

QUINES SÓN LES OBLIGACIONS DELS TESTIMONIS?

La prova de testimonis –en la qual declaren persones que han tingut coneixement directe o indirecte dels fets i que poden corroborar o desmentir el que han dit els acusats– és molt garantista i pulcra, atès que pot comportar una condemna penal de molts anys de presó. Primer de tot, per valorar la seva imparcialitat, el jutge els pregunta si tenen algun parentiu amb els acusats, si tenen amistat o enemistat amb algun d’ells i si tenen interès que l’acusació o la defensa guanyi el judici. En segon lloc, ve el moment cinematogràficament més conegut: “Jura o promet dir la veritat?” Curiosament, en la llei espanyola es diferencia encara entre el jurament i la promesa, atenent a si tens creences religioses. L’article en qüestió diu taxativament “el jurament es farà en nom de Déu” i mai s’ha reformat. I en darrer terme, el jutge t’adverteix que si no dius la veritat pots cometre un delicte de fals testimoni, que està castigat amb presó. Això inclou, també, alterar la veritat i amagar fets i dades rellevants. Perquè això no passi, la llei ens diu que si bé has de respondre a totes les acusacions i defenses i no t’hi pots negar (la multa pot anar dels 200 als 5.000 euros), les preguntes han de ser sempre en positiu (no si val allò de “digui si no és cert”, en què no saps si has de dir que sí o que no i quedes bloquejat). A més les preguntes no poden ser capcioses (el que anomenem “preguntes trampa”), ni suggestives (que porten implícites la resposta), ni impertinents (que no tenen res a veure amb els fets).

Una altra curiositat que presenten les declaracions testificals, que es podria donar la setmana vinent al judici, és que certes autoritats, per exemple l’expresident del govern espanyol Rajoy, l’exvicepresidenta Santamaría i l’exministre Zoido es podrien negar a respondre algunes preguntes acollint-se al dret de no violar secrets que saben per l’exercici de les seves funcions: deliberacions del Consell de Ministres, matèries reservades per motius d’estat, etc. O que, per exemple, Joan Tardà i Gabriel Rufián podrien demanar declarar des del Congrés dels Diputats i el MHP Roger Torrent, des del Parlament.

QUINS DRETS TENIM A L’HORA DE DECLARAR?

Tothom sap que quan et detenen et diuen allò de “té dret a guardar silenci, a no declarar-se culpable i a no declarar contra si mateix”. Quan arriba el moment del judici encara tens altres drets: tens dret a no contestar cap pregunta, a triar a qui vols respondre –per exemple, pots triar el ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i no respondre a l’acusació popular, com estem veient en el judici del procés–, a triar les preguntes que vols contestar... El que potser no és tan conegut és que l’acusat no té l’obligació de dir la veritat quan declara. Això fa que en el sistema judicial espanyol, com en molts d’altres, encara que l’acusat es confessi culpable cal igualment practicar totes les proves necessàries per tal d’arribar al convenciment de la veritat de la confessió i de l’existència del delicte, ja que es podria donar el cas que s’estigués encobrint algú o mentint com a maniobra de distracció. Tant és així, que sovint les declaracions dels acusats queden poc recollides en la sentència. Per aquest motiu sempre es diu que el veritable judici comença amb la pràctica de les proves testificals, pericials i documentals, que són les que han de validar o no allò que han declarat els acusats.

TOTA DESOBEDIÈNCIA ÉS DELICTIVA?

Aquesta ha estat tal vegada la pregunta de la setmana: desobeir les notificacions del Tribunal Constitucional sempre és delicte? La resposta és que no tota desobediència és delictiva. I això ho diu el mateix Codi Penal quan regula el delicte de desobediència greu. Negar-se obertament a donar compliment a resolucions judicials, decisions o odres comporta penes de multa i inhabilitació per a càrrec públic de sis mesos a dos anys de presó (per exemple, el judici del 9-N). Ara bé, no es comet delicte si el mandat que has de complir infringeix manifestament i clarament un precepte de llei o qualsevol altra disposició general –per exemple el dret d’autodeterminació–. Per això, com s’ha dit repetidament al judici, cal ponderar en cada cas si aquesta desobediència no està emparada per un dret superior o pel compliment d’un deure o exercici d’un càrrec polític i un mandat d’un Parlament democràtic.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor