El dossier

John Philpot

Advocat i observador internacional

“Acusar-los per la via penal és absurd”

Philpot alerta que un recurs al Tribunal d’Estrasburg tindrà un marge de maniobra limitat: “No és una apel·lació total i pot trigar anys”

John Philpot és advocat especialista en dret penal internacional. Acumula experiència en el seguiment de judicis en tribunals internacionals, com ara el procés pel genocidi de Ruanda, i ha participat al tribunal per crims de guerra de Kuala Lumpur. A instàncies de l’organització International Trial Watch, Philpot ha exercit d’observador en el judici als líders independentistes.

Quina impressió s’ha endut després de seguir tres sessions al Suprem?
Destaco que és un judici unilateral, no hi ha apel·lació possible més enllà del Tribunal Suprem. I aquest és un detall molt important i que no es pot deixar passar per alt, perquè els jutges, com tothom, es poden equivocar o poden tenir intencionalitat en les seves valoracions. No tenir recurs és una violació dels drets dels acusats i, a més, altera el judici perquè, si saben que hi ha una apel·lació possible, els jutges tenen més precaucions.
El Suprem sempre és el màxim òrgan judicial espanyol.
Insisteixo, pot semblar un aspecte tècnic, però és una infracció dels drets dels acusats.
Queda el Tribunal Constitucional.
No és un recurs d’apel·lació pròpiament, és un recurs paral·lel i no és suficient per respectar les obligacions d’Espanya amb el seu ordenament jurídic.
I de l’objecte de fons de l’acusació, quina valoració en fa?
Les acusacions a aquestes dotze persones suposen una decapitació del poble català, perquè s’està acusant polítics i líders socials. Els expulsen de la vida pública per haver promogut un referèndum sobre l’autodeterminació, que és un dret que té Catalunya. Acusar per la via penal els líders polítics d’un país és absurd, sobretot perquè no hi ha violència. I la més greu de les acusacions és la sedició: el tribunal pot refusar la rebel·lió, però acceptar sedició. I no seria un mal menor, suposaria atacar la participació política, la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació.
Si les defenses posen el focus en la rebel·lió, s’equivoquen?
Sí, el que fan les acusacions és el que es coneix com a overcharging (‘sobreacusació’), una estratègia perquè, llavors, el càstig sembli menor. La sedició és una acusació molt política que comporta penes llargues.
Quina imatge es té de la justícia espanyola en l’àmbit internacional?
Qualsevol que es miri aquest judici veurà que s’està jutjant un problema polític. Això ja desprestigia la justícia espanyola. A més, és evident que no hi va haver violència. Llavors, hi ha el tema de la presumpció d’innocència i el conflicte que suposa mantenir els encausats en presó preventiva. Hi ha prou mecanismes, control electrònic o personar-se periòdicament a la policia, per evitar la presó preventiva. Tenir-los tancats ha estat castigar-los abans de la condemna.
Algunes veus, per exemple el president Quim Torra, han assenyalat que la sentència ja està escrita.
És possible que el sistema, els poders de l’Estat, vulguin una condemna per donar exemple, però jo no ho puc afirmar. És molt important defensar el sistema judicial, i és fonamental que les defenses plantegin una bona estratègia per desacreditar les acusacions. Cal guanyar el judici al tribunal estatal, cal fer-ho tot per guanyar les dotze absolucions. He fet alguns judicis molt complexos al llarg de la meva carrera i, als judicis, hi ha sorpreses.

. MARC ROVIRA

mrovira@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor