Menors en el punt de mira
Els anomenen MENA, acrònim de menors estrangers no acompanyats, i són infants i joves que arriben sols a Catalunya a la recerca d’una oportunitat. Els fets delictius comesos per alguns d’ells estan estigmatitzant un col·lectiu que el 2019 haurà superat les 5.500 arribades
ASSENYALATS
El nom de MENA els pesa com una llosa perquè es vincula a la conflictivitatCOL·LABORACIÓ
A Canet s’ha engegat un programa de mentoria que ha obtingut un gran resultat, amb 40 participants PERFIL El 78% dels infants i joves asseguren que han consensuat amb els seus pares el seu projecte migratoriMAJORIA D’EDAT
El principal problema que haurà d’encarar la societat catalana en els propers anys és els dels nois i noies que un cop fets els 18 deixin d’estar sota la tutela de l’administracióSón menors vulnerables, però la majoria d’ells s’han vist obligats a créixer més ràpid del normal per afrontar amb èxit un llarg i complicat viatge deixant enrere família i casa. Han passat de la infantesa i l’adolescència a una maduresa gestada a cops de necessitat i acompanyada de la desconfiança de qui no se sent benvingut en un país estrany, però que necessita per sobreviure. Són en Yussuf, en Mohamed, l’Amir, l’Anuar... La gran majoria té menys de 18 anys i se’ls etiqueta com a MENA, menors estrangers no acompanyats, un nom que els pesa com una llosa perquè es vincula a la conflictivitat. En els darrers mesos, els mitjans de comunicació han recollit diversos actes delictius realitzats per menors estrangers i al seu voltant s’ha generat un corrent de rebuig social a tot el grup que ha estat sobrealimentat a les xarxes socials tant per part d’opuscles radicals i xenòfobs com per ciutadans particulars que defensen que se’ls expulsi del país. A tots i sense distinció. Les dues darreres denúncies, una per violació i l’altra per agressió sexual a dues dones, contra dos menors tutelats a Canet i al Masnou, han estat l’espurna que ha revifat un rebuig que es mantenia latent. En el darrer cas, el del Masnou, fins i tot un grup organitzat de persones contràries als MENA van arribar a assaltar el centre on estan hostatjats amb la voluntat d’expulsar-los. L’acció es va saldar amb cinc ferits lleus, alguns d’ells menors, amb la condemna unànime de la Generalitat i de l’Ajuntament i amb l’anunci de denúncies contra els atacants. Pocs dies després, el municipi del Maresme va organitzar una manifestació contra la xenofòbia i el masclisme i a favor de la convivència.
Convivència a prova
Precisament, l’atac a la convivència ha estat un dels arguments esgrimits pels sectors que consideren els menors tutelats una amenaça. Més enllà dels delictes constatats, contra què s’ha actuat policialment i judicialment, els contraris al col·lectiu asseguren que aquests infants i adolescents no segueixen ni respecten les mínimes normes cíviques i que tenen actituds hostils contra els veïns. És el cas de Calella, una altra població del Maresme, on hi ha hostatjats una cinquantena de joves en un hotel de la ciutat i on, des de fa setmanes, s’arrossega un ambient de crispació generat pel robatori d’un telèfon mòbil i un parell d’enfrontaments entre alguns menors i membres de la comunitat gitana. L’Ajuntament ha reconegut una certa tensió i problemes veïnals, però també ha anunciat que denunciarà aquells atacs verbals a les xarxes socials contra el col·lectiu que puguin ser constitutius de delictes d’odi. Paral·lelament, també s’ha creat un grup de treball per garantir la convivència.
Blanca Arbell, alcaldessa de Canet, va ser una de les primeres a patir moments de tensió al municipi relacionats amb la presència dels menors. La casa de colònies on s’hostatgen és de la seva propietat, i aquest fet va ser utilitzat per atacar-la políticament. Un home armat amb un matxet va entrar al centre de menors i també es va organitzar una manifestació de rebuig als nois. “Han estat dies complicats i difícils de portar, però des del consistori sempre hem apostat per l’acollida i la protecció”, assenyala. Arbell recorda que es va actuar contra els menors acusats de violació. “La resta de nois no n’ha de rebre les conseqüències. Són nanos que s’estan formant, que juguen a futbol amb el club de la població i que es volen integrar”, assenyala. En aquest moment, a Canet s’ha engegat un programa de mentoria que ha obtingut un gran resultat, amb 40 participants, i s’està treballant per trobar pisos tutelats a la zona on puguin anar a viure alguns dels joves..
Paral·lelament a la predisposició dels ajuntaments per treballar per a la integració dels menors, una proposta feta aquesta setmana pel tinent d’alcaldia de Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha revifat la polèmica. Batlle apostava per un “retorn assistit” dels nois que viuen al carrer i, malgrat que després va matisar les seves paraules, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, li va haver de recordar que la normativa estableix que “el retorn del noi sempre ha de ser voluntari” i que ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat tenen competències per fer allò que el tinent d’alcaldia proposava. El Homrani aprofitava també per anunciar una nova partida de 14,5 milions destinats als municipis que allotgin centres de menors estrangers no acompanyats com a resposta a la demanda d’aquests consistoris de més recursos per afrontar la situació.
QUI SÓN, COM SÓN
Els infants i joves estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya, provinents majoritàriament del sud de l’Estat espanyol, on arriben habitualment creuant el mar amb pasteres o amagats dins de camions, coneixen el sistema de protecció. Tan bon punt trepitgen el territori s’adrecen a una comissaria dels Mossos d’Esquadra des d’on es comencen a gestionar les mesures de protecció. La seva tutela recau des del primer moment en la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que davant l’allau d’arribades s’ha vist obligada a habilitar prop de dos-cents espais nous per acollir-les. Aquesta multiplicació de centres ha obligat a deixar en mans d’empreses privades del tercer sector la seva gestió. “La demanda d’educadors socials s’ha disparat i per a alguns d’ells ha estat la primera feina tan bon punt han acabat la carrera”, explica Marta Montoya, coordinada de centres d’Eduvic. “S’ha de fer una acollida integral, perquè estem parlant de nois i noies que han patit molt, però que tenen molt clar quin és el seu objectiu: formar-se per poder treballar i quedar-se al país”, comenta.
Montoya reconeix certes dificultats quan han d’assumir determinades normes. “El tema de l’ordre i els horaris el porten fatal, perquè estan acostumats a fer vida al carrer, i adaptar-se a l’alimentació també els costa”, explica, i afegeix que amb el temps, i amb molta paciència, els educadors aconsegueixen saber els detalls de la seva història. “Han de passar el dol migratori i acostumar-se a un lloc on han de començar de zero”, constata.
Una enquesta recent sobre els menors estrangers no acompanyats acollits a Catalunya realitzada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família confirma amb dades que la gran majoria prové del Marroc –un 75%–, d’entorns rurals i que les tres principals raons que els mouen a marxar són la falta d’expectatives en origen, la situació de pobresa i motius laborals. Un cop aquí, prop del 90% expressa que el que vol és trobar feina, un 52,5% es vol formar i un 43%, aconseguir la seva regularització. Una altra dada important: el 78% dels infants i joves asseguren que han consensuat amb els seus pares el seu projecte migratori. Per tant, el retorn no és una opció, ja que aquests menors assumeixen la responsabilitat de no defraudar la família. Una responsabilitat que comença amb els diners que els seus han hagut de pagar pel viatge, una mitjana de 1.500 euros.
El principal problema que haurà d’encarar la societat catalana en els propers anys és els dels nois i noies que un cop fets els 18 anys deixin d’estar sota la tutela de l’administració. Una primera resposta va arribar, fa poc més d’un mes, amb l’aprovació d’un projecte no de llei del Parlament en què s’ampliava la protecció, amb una ajuda econòmica de 660 euros mensuals, fins als 23 anys, sempre que es complissin un seguit de requisits.
Darrerament, un grup de joves extutelats per la Generalitat ha creat l’Associació d’ex-MENAS que neix amb l’objectiu de fer de pont entre els menors i les entitats socials. I perquè s’escolti la veu dels afectats. Denuncien la “indefensió d’aquells joves que, un cop són majors d’edat, gairebé no els queda res, perquè han de deixar el centre, ja no reben ajuts i molts no han tingut temps ni d’aprendre l’idioma”. I alerten que la situació s’agreujarà.
Les noies, més vulnerables
Les noies menors estrangeres tutelades són minoria i representen no més enllà del 2,7% del total d’infants i joves arribats a Catalunya, però les condicions amb les que han fet el viatge fins aquí sovint són més greus. El mes de febrer passat es va obrir el primer, i de moment únic, centre d’acollida només per a elles. Ara hi conviuen tretze persones amb una atenció personalitzada i en un espai concebut per tractar els problemes de prostitució o de tràfic de blanques, molt comuns entre el col·lectiu. David Rodríguez és el director del centre L’Olivar i precisa que els motius que obliguen aquestes noies a migrar “sovint estan vinculats amb abusos sexuals que les fan encara més vulnerables”. La franja d’edat de les menors se situa entre els 16 i els 18 anys i durant la seva estada a L’Olivar es treballa amb especial atenció tant l’ajuda emocional com la planificació del futur que els espera un cop hagin de marxar. “El sistema de protecció garanteix que les nenes tutelades ho seran fins que puguin ser autònomes, i això és un procés llarg”, assenyala. Rodríguez lamenta que el procediment administratiu que els garanteix la documentació necessària per viure a Catalunya “cada cop costa més i amenaça de deixar desemparats els menors”. El principal escull amb què es troben és l’idioma, i una de les grans dificultats que han de resoldre és com restituir el vincle amb les famílies, “sobretot en aquells casos on ha estat el pare o la mare el que ha concertat un matrimoni de conveniència i ha assumit un deute”. Per Rodríguez, la recuperació sana de les relacions afectuoses sense demanar res a canvi és un dels aspectes més difícil d’assolir. “A moltes nenes els han obligat a fer vida d’adulta amb 12 anys i tenen, en conseqüència, respostes equivocades d’adulta a qualsevol gest d’amabilitat que reben”, comenta, i afegeix que “és de vital importància que aprenguin a endreçar les seves emocions”. El director del centre defensa la creació d’espais amb poques places “que garanteixin un tracte individualitzat i personal”.
“He vingut per poder tenir un futur”
Té 17 anys i és d’una petita població del Marroc, Moulay Bousselham. Va arribar a Catalunya el 2017 i actualment està intern al centre d’acollida Coda, al Poble-sec de Barcelona.
“Allà, els discapacitats ho tenen molt difícil”
Ja ha fet els 18 anys. Va arribar a Barcelona fa dos anys acompanyat pels pares, però ja no va tornar al Marroc amb ells. Té una paràlisi a la meitat del cos que també li dificulta la parla.