El dossier

Quan l’esquerra mana

El 13 d’agost se celebra el Dia Internacional de les Persones Esquerranes, que representen entre un 10 i un 15% de la població mundial. Per sort ja no estan estigmatitzades, però encara tenen problemes pràctics en un món pensat per a dretans

Les persones esquerranes són una minoria que no ho ha tingut gens fàcil al llarg de la història. Han estat víctimes de supersticions en moltes cultures i fins fa relativament poc en molts països, especialment de tradició catòlica, la mainada esquerrana era sotmesa a pràctiques tan abusives com lligar la mà esquerra a l’esquena perquè només poguessin utilitzar la dreta.

Els prejudicis negatius relacionats amb el costat esquerre tenen el seu reflex en el llenguatge. L’exemple més clar és el de la paraula “sinistre”, que ens ha arribat del llatí sinister i que vol dir literalment esquerre. Sembla que l’accepció negativa té a veure amb el fet que els romans creien que els mals auguris venien d’aus que apareixien volant per l’esquerra. I també parlem d’aixecar-nos amb el peu esquerre per dir que el dia ha començat malament.

En anglès, la paraula “esquerra”, left, prové d’una altra paraula més antiga que significa dèbil. I l’equivalent francès, gauche, també es fa servir com a sinònim de maldestre. A la Xina s’utilitza l’expressió “el camí de l’esquerra” per referir-se a l’opció dolenta entre diverses possibilitats. La religió també ha tingut molt a veure en aquesta mala fama. La Bíblia és plena de referències al costat esquerre com el costat maligne, en contraposició amb el costat dret –“a la dreta del Pare”– que es considera el correcte. Evidentment això va fer que les persones esquerranes fossin menyspreades, perseguides o directament acusades de satanisme en diferents èpoques, especialment durant la Inquisició. En països àrabs i asiàtics també es considera la mà esquerra com a mà impura –la que es fa servir per netejar-se després de defecar– i es veu de molt mala educació fer-la servir per menjar o per saludar els altres. També és de justícia esmentar aquelles cultures on no han estat mal vistos: els indígenes del poble Inca els consideraven persones amb dots espirituals i màgiques, en indrets de Rússia es lloava la seva habilitat com a artesans, mentre que en algunes tradicions budistes se’ls atribueix saviesa.

LATERALITAT

En l’actualitat, la ciència ha posat llum sobre una condició que no té res d’estrany i simplement està relacionada amb la lateralitat del nostre cervell. “El cervell humà està format per dos hemisferis. El dret controla el costat esquerre i l’esquerre controla el costat dret. Durant força temps s’havia pensat que aquesta lateralitat havia de ser total, és a dir que si una persona era dretana a l’hora d’escriure també ho havia de ser amb els peus o tenir l’ull dret com a dominant. Ara s’ha vist que això no sempre és així, i no passa absolutament res”, explica la doctora Mia Ibáñez que psicòloga clínica i pedagoga.

Ibáñez coordina l’equip de Psicologia Clínica de la Unitat de Paidopsiquiatria (psiquiatria i psicologia infantil i adolescent) del Centre Mèdic Teknon, i al llarg de la seva carrera ha constatat clarament que el fet de ser esquerrà, en contra de molts dels prejudicis antics, no afecta ni més ni menys les capacitats d’una criatura.

“Ser esquerrà no vol dir que hagis de tenir més problemes. Sí que poden haver-hi situacions que costin més, com per exemple cordar-se els botons de la bata o les sabatilles, tallar amb estisores per a dretans, fer activitats que tinguin a veure amb cargolar o descargolar, o amb empènyer i estirar. Però s’ha de veure si això realment té significança i provoca un malestar, perquè normalment els esquerrans s’acaben acomodant a les circumstàncies sense complicacions. El que sí que he vist en tot aquest temps és que, en contrapartida, solen ser persones més creatives i en el cas dels nens pinten i dibuixen amb molts de colors”, afegeix.

Les investigacions sobre el cervell sempre han distingit entre les funcions de l’hemisferi esquerre –podríem dir-ne el racional–, i el dret –l’emocional–. L’esquerre és el dominant en les persones dretanes, i controla la parla, l’escriptura, el raonament lògic, les deduccions, la capacitat de calcular... El dret és el que teòricament predomina en els esquerrans, i determina aspectes com la comunicació no verbal, la percepció i l’orientació espacial, la intuïció, les emocions... Ara bé, això no vol dir que tant els destres com els esquerrans no puguin desenvolupar capacitat relacionades amb l’hemisferi que no és dominant. I, de fet, les últimes investigacions diuen que la preferència d’una mà o altre –i d’un ull, una oïda o un peu– té a veure sobretot amb els milions de connexions nervioses que es fan entre els dos hemisferis.

“Els nadons fins als dos anys utilitzen indistintament les dues mans. A partir de llavors es van determinant preferències i cap als quatre anys ja es defineix la lateralitat”, explica Ibáñez. Si en aquestes edats primerenques, que és quan els nens comencen a dibuixar i escriure, se’ls ofereixen un llapis amb la mà dreta el més normal és que ells també l’agafin amb la dreta. Per això el millor és posar-los el llapis al davant, perquè l’agafin com vulguin. Si juguen a pirates se’ls ha deixar que es tapin l’ull que vulguin, si xuten amb la cama esquerra –encara que siguin dretans– no passa absolutament res, i si triguen una mica més a fer bona lletra tampoc no hi ha d’haver problema... El que sí que cal vigilar una mica és el tema postural, ja que per trobar-se còmodes escrivint a vegades els esquerrans acaben adoptant posicions complicades que els poden fer cansar més.

“És un error pensar que tots hem de ser iguals”, afegeix la doctora, que és ambidextre perquè de petita li van corregir el fet de ser esquerrana. De fet, se sospita que el percentatge d’esquerrans és ara més alt que anys enrere precisament perquè ja no s’utilitzen aquestes pràctiques correctives. A les persones que les van patir se les coneix com a esquerranes contrariades i van haver d’adaptar-se per la força al món dretà.

“Abans es deia que els esquerrans eren més maldestres, però ser-ho era una conseqüència lògica. No pots ser tan hàbil si t’obliguen a ser dretà quan ets esquerrà. Les persones dretanes s’han d’imaginar com seria viure en un món on tot estigués al revés. Qui hagi viatjat a Gran Bretanya sabrà què significa travessar un carrer on els cotxes van en el sentit contrari a aquell que sembla lògic. O, per posar un altre exemple, les dificultats que hi ha per controlar el volant quan condueixes marxa enrere. Doncs als esquerrans ens passa una mica això”, afegeix Ibáñez, que malgrat tot treu ferro al tema i diu que al final s’ha de prendre aquesta condició de la millor manera possible o fins i tot d’una manera divertida. De moment, els esquerrans ja tenen el seu Dia Internacional (els dretans no!) i es reivindiquen a sí mateixos com a gent valenta capaç de superar els obstacles pràctics d’una societat pensava per a dretans.

l’escut i l’espasa

Encara que estigui evident que ser esquerrà no és cap problema, sempre hi ha hagut estudiosos determinats a descobrir quin és el motiu d’aquesta preferència. No sembla massa clar, però hi ha estudis per a tots els gustos. Un dels últims diu que els nens que han pres biberó tenen més possibilitats de ser esquerrans. Sembla clara l’herència genètica, ja que si ets fills de pares esquerrans tens més probabilitats de ser-ho. Però de la mateix manera també hi ha esquerrans que són els únics de tota la família... En qualsevol cas, sorprèn que les eines prehistòriques descobertes arreu del món no indiquin cap preferència concreta, i que en les pintures rupestres hi ha més traços esquerrans que no pas dretans. Això ha donat peu a una teoria que diu que va ser quan els humans van començar a matar-se més eficaçment entre ells que es va afavorir el predomini de la dreta: la mà esquerra s’utilitzava per protegir el cor amb un escut, metre que la dreta quedava lliure per fer servir l’espasa. Tot això, però, queda molt lluny i ara alguns experts ja adverteixen que anem cap a una societat ambidextra. El motiu? Les noves tecnologies. Per escriure amb l’ordinador es fan servir les dues mans, i no parlem ja del telèfon mòbil o de les tauletes, on els dits de les dues mans volen sobre el teclat igual de ràpid.

De Leonardo da Vinci a Barak Obama

Entre els esquerrans més famosos de l’actualitat hi ha l’expresident dels Estats Units Barak Obama, que ha deixat multitud d’imatges escrivint, fent la salutació militar o fins i tot bromejant amb els micròfons amb la mà esquerra. Però no és l’únic esquerrà que ha ostentat aquest càrrec. Abans d’ell també van passar per la Casa Blanca els esquerrans Bill Clinton, George Bush fill, Ronald Reagan –que escrivia amb la mà dreta perquè era un esquerrà contrariat–, Gerald Ford, i Harry S. Truman. És a dir, que dels últims 13 presidents nord-americans que hi ha hagut des del final de la II Guerra Mundial, 5 han estat esquerrans, amb una proporció sensiblement superior (38%) a la que es calcula per al conjunt de la població (entre el 10 i el 15%). Pot ser casualitat o pot ser, com insisteixen els esquerrans escombrant cap a casa, que tinguin més habilitats comunicatives que els facin guanyar vots.

A part de la política, els esquerrans famosos també estan presents en altres àmbits. En el món de la música ho van ser Beethoven i Mozart, i també Jimmy Hendrix, Kurt Cobain, Justin Bieber i Lady Gaga, entre molts altres. A la gran pantalla hem pogut veure actors i actrius com Robert de Niro, Marilyn Monroe, Julia Roberts, Nicole Kidman o Tom Cruise. I en el món de la ciència i de la tecnologia no es poden oblidar dues figures cabdals com Marie Curie, Albert Einstein o Bill Gates. També n’hi ha en l’esport, com Messi, Rafa Nadal –que és esquerrà però només per al tennis– o Martina Navratilova.

Ara bé, si un cas resulta especialment peculiar és el de Leonardo da Vinci, que sempre s’ha considerat que era esquerrà però que tot apunta que era ambidextre i podia fer servir indistintament les dues mans. El més probable és que també fos un esquerrà contrariat, és a dir que va ser obligat a aprendre a utilitzar la mà esquerra i que va acabar sent un geni amb totes dues.

FAMÍLIA RAURICH VERDÚ / ESQUERRANS

“Ser esquerrà és qüestió adaptar-se”

A la majoria de famílies les persones esquerranes solen ser l’excepció, però en el cas dels Raurich Verdú tan els pares –Magda i Sergi– com la filla –l’Anna, de 19 anys– tenen aquesta particularitat, que en canvi no comparteix el seu germà, en Pau. Se sospita que ser esquerrà té algun component hereditari, i efectivament, pel que fa als Raurich, es coneixen antecedents per les dues bandes, encara que llunyans. Entre ells no són exactament iguals. La Magda és esquerrana només per a l’escriptura –en canvi fa altres feines manuals, com tallar, amb la dreta– mentre que en Sergi i l’Anna són esquerrans amb les mans, però no amb els peus.

Heu tingut mai problemes?

(M): Més enllà d’algunes correccions posturals a l’escola, perquè sempre seia torta per poder escriure bé, no m’he trobat mai amb dificultats, t’acabes adaptant a tot.

(S): Jo un dels pocs problemes que tinc és que no puc fer servir el ganivet del peix, però tampoc és cap catàstrofe (riu)... Abans sí que els esquerrans ho tenien més complicat i no se’ls deixava ser-ho. Per sort, a nosaltres no ens ha passat.

(A): Per a mi el problema més greu ha estat trobar els pupitres per a esquerrans a la universitat. Només n’hi havia tres!

I a l’escola?

(A): És complicat escriure a la pissarra perquè a mida que escrius tu mateixa ho vas borrant amb la mà. I per escriure a les llibretes és important el tipus de bolígraf, millor un BIC que un punta fina, perquè la tinta s’esborrona. I jo particularment sempre tallava malament.

Necessiteu alguna eina especial?

(S): Quan l’Anna era petita sí que vam comprar estisores per a esquerrans, però res més.

(M): En tot allò que es fa cada dia de manera repetitiva et vas adaptant i ni tan sols t’ho planteges.

(A): Aniria bé més teclats d’ordinador amb els números a l’esquerra. També que els instruments musicals per a esquerrans no fossin tan cars i difícils de trobar. A més, si més endavant te’ls vols vendre costa trobar compradors. De fet, tot està pensat per als dretans. En el cas del piano, que es toca amb les dues mans, les melodies sempre es toquen amb la dreta i amb l’esquerra només es fan els acompanyaments. I una altra cosa que s’hauria de tenir en compte és que quan et posen una injecció o vacuna, no ho facin per norma al braç esquerre.

TONYA GÓMEZ / Creadora d’universo zurdo

“Encara falta molta sensibilització”

Universo Zurdo és una botiga online de productes específics per a persones esquerranes. Va néixer fa deu anys de la pròpia necessitat de la seva creadora, Tonya Gómez. “Sóc esquerrana i sempre havia pensat que els productes per a esquerrans eren massa difícils de trobar, cars i exclusius. Vaig decidir deixar la meva feina anterior i muntar aquesta empresa, per ajudar la gent com jo”, explica.

Que és el que més necessita una persona esquerrana?

No m’agrada gaire la paraula, però el primer que necessita és la visualització escolar. Evidentment no hi ha cap llei que prohibeixi ser esquerrà, els nens a l’escola tenen total llibertat per ser esquerrans, però potser falta una mica més de comprensió i entendre que necessiten les seves pròpies eines. Cal estar més alerta i veure que si a vegades els esquerranes triguen més és simplement perquè per a nosaltres tot està al revés. Coses tan simples com col·locar la criatura a l’esquerra perquè no molesti el company amb el colze quan escriu poden ajudar molt.

Encara falta sensibilització?

Sí, s’ha de fer entendre que de la mateixa manera que tenim una sabata per al peu dret i una altra per al peu esquerre, hauria de ser igualment fàcil trobar tot tipus d’eines que es puguin fer servir amb la mà esquerra. Calen bolígrafs, llàpisos, tisores, cúters, llibretes... tot aquest tipus de material. La nostra feina és intentar trobar-lo.

En aquests deu anys han canviat les necessitats de les persones esquerranes?

Essencialment no, el que sí que veiem és que la gent esquerrana es va adonant que la seva poca traça per fer determinades coses no té res a veure amb ser maldestre, sinó que és la conseqüència lògica de fer servir eines que no els toquen. Tenim clients que han quedat sorpresos quan veuen que poden tallar bé amb un cúter per a esquerrans. Les persones esquerranes encara tenim massa assumida la nostra frustració.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor