El dossier

“Em nego a vendre toreros”

Bibiana Martin s’encarrega d’Ítaca, fundada el 1977 per reivindicar l’art popular. Ara és un establiment de records que busca conjugar la fidelitat als orígens amb un turisme que s’hi mira molt quan gasta

De camí a la botiga Ítaca, hi ha dos nois joves que demanen al carrer, asseguts a la vorera. L’un és a la Rambla; l’altre, al carrer de Ferran. Tenen posats uns gots on s’especifica a què es destinaran les possibles donacions: “llit”, “menjar”, “cervesa”, “LSD”... Gairebé davant per davant, a Ferran, Ítaca té un establiment de cànnabis i un altre de souvenirs. El de records té a l’entrada, com a reclam, una samarreta del narcotraficant colombià Pablo Escobar. Aquest és l’entorn d’Ítaca, que va néixer el 1977 com la iniciativa d’una colla de persones interessades en la recuperació, investigació i comercialització al voltant de l’art popular, entès com a patrimoni cultural del país. Mirant al voltant –els joves que demanen per cervesa, les samarretes del narcotraficant...–, és obvi que els anys han provocat canvis. Canvis socials, i de negocis. Ítaca s’ha convertit en un establiment de records. Dia a dia s’ha de bregar per continuar venent i alhora posar límits. És petita, Ítaca. Encara són dels que reben els clients amb un “bona tarda”, i els deixen badar, sense anar-los al darrere perquè s’emportin ni que sigui un imant. És, com dirien els avis, una botiga “com les d’abans”. Abans dels centres comercials, molt abans del “tot a 1 euro”. De fet, s’hi poden trobar elements de tota la vida, tradicionals, com ara les rajoles, els bols, les gerres... amb cara i ulls.

La Bibiana Martin es fa càrrec del negoci que van fundar els pares, Santiago Martin i Rosa Maria Badia. Comencem la visita pel fons. És un espai reservat per a allò que Ítaca va ser als inicis: “Aquí tenim una col·lecció de ceràmica, i algunes peces les venem.” Uns minuts per al record i la visita retorna de seguida a l’actualitat. Encara ara tenen molta ceràmica, actual, catalana i espanyola. De la Bisbal, i també de Còrdova, de Toledo, Níjar. Ceràmica artística, utilitària... D’aquí i d’allà. El turista demana records de Barcelona. I records d’Espanya també. “Demanen d’Espanya i aleshores els expliquem què és el que tenim fet aquí, a Catalunya.” Amb informació, ja poden escollir. Cal ser realistes, fins a un cert punt, afirma. “Em nego a vendre toreros, ni un. Demanen el toro, la bailaora, el torero. Però, toreros, això no; posem un límit...”

A part que busquin toros, una franja del turisme el que vol és comprar barat. “Una franja gran! Tot ho troben car. El turisme demana producte d’aquí, que no estigui fet a la Xina. Aleshores els dius que és artesania, i el preu. Molts ho entenen, i d’altres, no. Qui ho valora, compra.” Un exemple són els vanos. Se n’han fet especialistes. “Tots són d’aquí, pintats un a un per mans artesanes. No n’hi ha cap d’igual.” N’hi ha a mida de moltes butxaques. “Tot depèn del que vulguis. Això sí, no tenim el vano d’1 euro que es ven al carrer.”

M.M.

mmiralles@lrp.cat

.

Què compro, si viatjo pel món?

MERCÈ MIRALLES

Fugir dels productes típics i tòpics viatjant a l’estranger no és pas fàcil. Però es pot intentar. A Rússia no podràs resistir l’atracció de les nines matrioixca, també anomenades babushka, que poden substituir amb eficàcia l’ampolla de vodka. Ningú se’n salva. N’hi pot haver fins a 30 dins d’una altra. A París, si vols superar el megaclàssic de la figura petita de la torre Eiffel, escull moda i gastronomia. Els macarons són uns dolços que es conserven prou dies. Què més? A Mèxic, les calaveres de colors; a Holanda, els esclops; a Bèlgica, la xocolata; al Marroc, oli d’argània...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor