El dossier

JOSEP M. XIMENIS I CARLES MÓRA cOORDINADOR DE LA CONSULTA I EXALCALDE D’ARENYS DE MUNT

“Tothom va fer el que calia”

JOSEP MANEL XIMENIS
JOSEP MANEL XIMENIS
“Personalment, no vaig ser conscient del tot de les amenaces, però la família ho va patir de valent i allò sí que em va afectar”
CARLES MÓRA
CARLES MÓRA
“La implicació va ser total abans, durant i després. El meu cotxe tenia 5.000 quilòmetres fets i quan tot va acabar en sumava 80.000”

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquezx@lrp.cat

La primera consulta sobre la independència de Catalunya torna a estar d’actualitat. La celebració dels deu anys d’aquella gesta al municipi d’Arenys de Munt ha revifat l’interès per una jornada que va marcar la història de la població i, en especial, de tots aquells que la van fer possible. Les cares visibles del referèndum popular estan molt sol·licitades aquests dies, els mitjans de comunicació volem recuperar uns fets que van traspassar fronteres i que van obrir les portes a la massiva participació dels catalans en el seu futur. Quedem amb Josep Maria Ximenis i Carles Móra al Centre Moral, l’espai on es van instal·lar les urnes, a tocar de l’ajuntament. Tots dos han tancat una etapa en la política municipal, el primer com a regidor –primer d’ERC i després de la CUP– i el segon com a alcalde d’Arenys de Munt 2000. No coincideixen habitualment, malgrat que no posen pegues a parlar davant d’un cafè dels aspectes més personals d’aquella consulta en què es van veure involucrats fins al moll de l’os abans i durant el 13 de setembre, però també molt després d’aquella data. “El meu cotxe tenia 5.000 quilòmetres fets i quan tot va acabar en sumava 80.000”, diu Carles Móra, que recorda les desenes d’actes als quals va ser convidat arreu de la geografia catalana per explicar l’experiència viscuda al municipi. Tots dos coincideixen a dir que l’esforç esmerçat el van fer de bon grat, però difereixen quan se’ls pregunta si van arribar a tenir por davant les amenaces de grups de l’extrema dreta. “Personalment, no en vaig ser conscient del tot, perquè estava molt enfeinat, però la família ho va patir de valent i allò sí que em va afectar”, relata Ximenis. L’exalcalde d’Arenys de Munt, però, insisteix que va relativitzar la situació. “No considero que rebés una pressió extrema, perquè sí que hi va haver anònims i trucades, però a casa vam desconnectar el telèfon”, assenyala. En qualsevol cas, i sobretot els darrers dies abans de la consulta, tots dos van tenir escorta policial. “Teníem el poble al darrere i ens sentíem molt acompanyats”, constata Móra. Ximenis afegeix que la pressió dels mitjans de comunicació, en especial de les televisions, també es va fer insuportable. “Un dia van trucar a la porta i quan la meva filla de 15 anys va obrir es va trobar un munt de micròfons i càmeres a la cara. Va tancar de cop espantada”, comenta.

El paper dels polítics professionals és un altre dels punts que es posa damunt la taula durant la conversa. Quan la consulta va agafar volada, a finals de l’agost del 2009, les primeres figures dels partits independentistes es van començar a deixar veure per la població maresmenca. “Van passar d’escarnir la proposta a voler-se fer la foto, i a molta gent allò no li va agradar”, diu Ximenis, que recorda com a exemple l’escridassada que va rebre el llavors president d’ERC, Joan Puigcercós, quan es va deixar veure pel poble.

Tant Ximenis com Móra reconeixen que bona part de l’èxit de la convocatòria correspon als voluntaris que hi van treballar. “Tothom va fer allò que calia fer i el bon resultat de la jornada va ser un premi per a tots”, remarca l’exalcalde. Josep Manel Ximenis assenyala que van aprendre molt aquells dies i sobre la marxa, perquè els referents propers eren escassos. “Tot i això, l’equip va seguir l’estratègia treballada molt abans i que va funcionar força bé”, explica. Una estratègia que comptava amb la implicació dels mitjans de comunicació nacionals i que es va veure afavorida quan el tema Arenys de Munt es va convertir en una pregunta habitual a les rodes de premsa del govern de l’Estat. La vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, va dir que la consulta estava fora de la Constitució i de la llei i que no tenia cap conseqüència legal; la llavors ministra de Defensa, Carme Chacón, va comparar l’independentisme amb la ultradreta, i el delegat del govern, Joan Rangel, va folkloritzar la consulta posant-la al nivell d’un ball de bastons.

“L’amenaça de prohibició de l’acte per part de l’Estat i la presència de la Falange ens van fer d’altaveus”, assegura Ximenis, que encara es mostra sorprès de l’interès mediàtic que va provocar el 13 de setembre del 2009. “L’endemà ens vam adonar de debò que la gent havia encetat un camí imparable”, manté. El coordinador de la consulta va voler recopilar l’experiència en un llibre, D’Arenys de Munt al cel. L’inici de les consultes independentistes, que va veure la llum un any després, en el marc de l’Aplec per la Independència que la població celebra cada any i que en aquesta desena edició retrà homenatge a tots els represaliats pel procés i comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i amb la de l’expresident Carles Puigdemont.

L’estona se’ns ha fet curta recuperant records, i ha estat molt fàcil comprovar que, tot i el temps que ha transcorregut, la il·lusió d’aquells dies es manté intacta, igual que la convicció dels dos entrevistats que la repressió de l’Estat espanyol no només no acabarà, sinó que buscarà nous camins per intentar frenar el moviment independentista. “El règim del 78 ho va deixar tot lligat i ben lligat i sembla mentida que encara hi hagi polítics que ens vulguin fer creure tot el contrari proclamant que cal ampliar la base”, lamenta Ximenis. La darrera pregunta és obligada: tenim més a prop la independència? La resposta no pot ser cap altra: “Això ja no ho pot aturar ningú. No hi ha punt de retorn”, conclouen.

.

MOMENTS

Les fotografies petites que il·lustren aquest article corresponen a dos moments destacats de les votacions del 13 de setembre del 2009. La primera és de Josep Manel Ximenis anunciant els resultats de la consulta a la multitud congregada a la Riera. “Vaig consultar a un advocat si em podrien detenir per fer-ho”, explica. A sota, Carles Móra, envoltat de càmeres i periodistes, votant en una de les taules del Centre Moral.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor