El dossier

Mestre Iranzo

El perruquer va revelar el seu diagnòstic d’Alzheimer fa uns mesos, en un documental

PASCUAL IRANZO
“Des que obrim els ulls i fins que els tanquem, ens acompanya el misteri. I el dubte. I la inseguretat. Massa coses per saber qui ets com a ésser humà”

“Des que obrim els ulls i fins que els tanquem, ens acompanya el misteri. I el dubte. I la inseguretat. Massa coses per saber qui ets com a ésser humà... Complicat.” Qui parla és el perruquer Pascual Iranzo, en el documental Qué tal Pascual, que es va poder veure al maig al DocsBarcelona. Carismàtic, Iranzo ha pentinat personatges com Brossa, García Márquez i Serrat. És un nen de la postguerra que ha fet la revolució i ha convertit la imatge personal en una ciència. Ha creat una marca que perdurarà. El documental, de la realitzadora Bárbara Brailovsky –com a treball del Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB–, va ser el mitjà pel qual es va conèixer el diagnòstic. En un moment del film, mentre Iranzo va tallant cabells, s’adreça a la directora, fora de càmera: “Ma filla t’ha parlat d’això?”, i s’assenyala el cap… “T’ha parlat del que em passa, del que em va diagnosticar l’amiga de la meva filla, que és una neuròloga molt important? Principi llunyà d’Alzheimer. Tinc la sort que l’he agafat a l’edat que tinc i ja no pot evolucionar ràpidament.” I torna a repetir: “La vida és un misteri.”

Homenatge a temps

Aquest documental rescata un personatge català icònic, una mica oblidat pel gran públic els darrers anys. Gràcies a aquesta mena de rescat i d’homenatge, es veu Iranzo com el recordem: pletòric, filòsof, enginyós. Xerrant, fent una copa, practicant esport. Amb els amics. Sense pèls a la llengua. La seva filla, M. Àngels, explica: “El documental es va enregistrar fa un parell d’anys. Aleshores el pare estava molt millor de la malaltia que ara. Ens la van diagnosticar fa tres o quatre anys.” Diu “ens la van diagnosticar”, i diu bé, ja que l’Alzheimer afecta l’individu i tot el seu entorn de manera directa. Quan es va rodar el film, Iranzo estava assumint el diagnòstic. “Ara, hi ha moments que diu que té Alzheimer i moments que no ho reconeix. Hi ha dies que no s’orienta gens, ara ja no pot anar en autobús, perquè es perd... I de vegades es queixa. «No em deixes conduir!», em diu. I li dic: «No és que no et deixi conduir, és que no pots.» «No? Estic perfecte, sou uns exagerats!» Estem aquí, en aquest punt.”

Per més que dolgui, és Alzheimer, diu la seva filla. Al juliol va fer 89 anys, per tant, la sort és que la malaltia ha començat tard. “Però avança, perquè és com un tsunami.” De moment la pèrdua és de tipus cognitiu, tot i que a l’hora de caminar de vegades ja s’ajuda d’un bastó. Dit això, es troba prou bé, físicament. Haver-se cuidat i haver fet esport l’han ajudat. Tot i així, no es pot donar res per fet. “Aquest estiu ha fet una gran davallada... I és que qualsevol cosa pot fer que s’acceleri la malaltia: un constipat, que caiguis i et trenquis un os...” Iranzo, però, lluita per la seva autonomia, fins al punt que no consent tenir ningú que l’acompanyi.

La M. Àngels veu canvis de caràcter, en el pare: “Quan li portes la contrària s’enfada molt, però ell sempre ha estat de caràcter fort... es rebel·la contra la malaltia.” A la vegada, també explica que s’ha tornat més afectuós. Hi ha dies de tot, d’absència i de presència. “S’ha de viure al dia.” El documental, però, s’ha fet a temps. “Ha tingut un bany de multituds i s’ho ha passat molt bé; una altra cosa és que se’n recordi...” El mestre Iranzo encara va a les perruqueries, tot i que ja no pentina. Allí és feliç. Les persones que el cuiden directament –la dona i la filla–, busquen espais de descans. És necessari: “Fa una pregunta, i al cap de no res la torna a fer, amb les mateixes paraules i entonació perquè, per ell, no l’ha feta, la pregunta. Ens van explicar que no havíem de dir-li mai «no te’n recordes!», perquè per a ell és matador.” La M. Àngels és rotunda sobre la comprensible temptació de fugir que poden tenir els familiars del malalt. “Cal ser-hi, donar afecte, acompanyar.”

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor