El dossier

El tsunami judicial

El dictamen que emeti el Tribunal Suprem tindrà efectes col·laterals sobre la resta de processos vinculats al referèndum de l’1-O que hi ha oberts en diferents institucions judicials

CARLES LÓPEZ
CARLES LÓPEZ
“Alguna causa paral·lela pot acabar al Tribunal Suprem. La sentència indicarà
quin final els espera”
OLGA TUBAU
OLGA TUBAU
“Si consideren que hi ha sedició, no es pot acusar per rebel·lió en el judici de l’Audiencia Nacional”

El macrojudici contra els líders independentistes que el Tribunal Suprem està a punt de fulminar amb la publicació de la sentència no és l’única causa que hi ha oberta en relació amb l’1-O. Difícilment es trobarà un altre procediment tan fraccionat com aquest. Els tentacles de la justícia arriben, aquest cop, a totes les instàncies i el criteri del tribunal presidit per Manuel Marchena, i sobretot la qualificació jurídica dels fets valorats, de ben segur que esquitxarà i fins i tot dinamitaran altres processos.

Més enllà del Tribunal Suprem (vegeu gràfic de les pàgines 14 i 15), el procés català ha saltat fins a l’Audiencia Nacional (on es jutja la cúpula dels Mossos i del Departament d’Interior, els nou membres dels CDR detinguts el 23 de setembre i els acompanyants de Puigdemont a l’exili), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que jutja l’exmesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya) i diversos jutjats de primera instrucció distribuïts pel país (hi ha causes obertes contra policies, bombers, alcaldes, votants...).

PROCÉS CONTRA TRAPERO

Una de les causes que més depenen del que acabi resolent el Suprem és el judici al major Trapero i la cúpula política d’Interior, previst per al 20 de gener vinent a l’Audiencia Nacional. La sentència del procés l’afectarà de ple perquè del que resolgui el Suprem depenen les acusacions de rebel·lió que es mantenen contra ells. L’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig estan acusats de rebel·lió i la fiscalia els demana una pena d’11 anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic. La intendent Teresa Laplana està acusada de sedició, amb una petició de quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació per exercir com a mossa.

Olga Tubau, advocada del major Trapero, considera que l’única afectació ha de ser el límit que posin a la qualificació jurídica dels fets: “Si consideren que hi ha sedició, no es pot acusar per rebel·lió en el judici de l’Audiencia Nacional.” Aquesta és, en la seva opinió, l’afectació bàsica que limitaria l’acusació formulada fins ara per la fiscalia. Més enllà de la qualificació dels fets, insisteix Tubau, res més ha de condicionar el judici contra el major Trapero i la resta, perquè caldrà demostrar les acusacions. Malgrat això, és evident que es fa difícil saber com el Tribunal Suprem farà un relat dels fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre obviant la figura del major Trapero i la cúpula d’Interior dels Mossos o el paper que va tenir la intendent Laplana en la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia.

“Aquesta –reconeix Olga Tubau– és una de les grans incògnites: saber fins on arribarà el relat sobre el paper dels Mossos en els fets que s’han jutjat en el Suprem.” Tot i això, es mostra confiada que el Suprem no traspassarà cap línia: “No puc pensar que el Suprem pugui declarar provats uns fets en relació amb el major Trapero sense que s’hagi pogut defensar. Seria una vulneració del seu dret de defensa.” Tot plegat un trencaclosques complicat fruit de la decisió de disgregar les causes i jutjar uns mateixos fets en diferents tribunals.

LA CAUSA AL TSJC

Una altra causa sobre el qual la sentència pot tenir efecte és la que afronten al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les cinc persones que integraven la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. A totes elles, més l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, se les acusa de desobediència. L’advocat de Boya, Carles López, creu que sobre el paper són judicis diferents i que el criteri del Suprem no hauria d’influir en la resta de judicis, però presagia que, en el cas dels exmembres de la mesa, “la sentència afectarà”, atès que “no deixa de ser el mateix judici, per molt que l’hagin dividit”. López recorda que alguns processos que s’estan dirimint a Catalunya “podrien acabar amb un recurs davant del Tribunal Suprem en funció de com evolucionin” i que, depenent d’això, “la sentència indicaria quin final els espera”. Respecte a Mireia Boya, l’advocat es mostra convençut que serà absolta, atès que ni tan sols formava part de la mesa. “L’escrit d’acusació –diu– ja dona a entendre que no ho veuen clar quan indiquen, en condicional, que podria haver comès un delicte de desobediència.”

POLICIES INVESTIGATS

Tant els advocats que defensen els policies nacionals i els guàrdies civils que estan sent investigats com els lletrats que representen els votants i els ajuntaments que van interposar les denúncies estaran ben pendents del que dicti l’equip de jutges liderat per Marchena. En un principi, explica Albert Carreras, advocat del col·lectiu Dret a Defensa, que representa uns 200 votants de Girona, “la sentència no hauria d’influir, perquè els jutjats de primera instrucció, com ara el de Girona, estan examinant les càrregues policials i aquests no són els fets objecte del judici del Suprem, per tant haurien de ser processos independents”. “Ara bé –prossegueix– és difícil pensar que la sentència del Suprem, d’una manera o una altra, no tindrà influència sobre la resta de causes obertes.” De fet, Carreras sospita, en funció de les campanes que sonen a Madrid, que el Tribunal Suprem “intentarà tancar la porta de tots els procediments relacionats amb l’1 d’octubre”: “Suposo que entraran a valorar l’actuació policial. Si el Suprem entén que va ser proporcionada i adequada i que la policia es va limitar a complir l’ordre judicial, serà molt difícil que avancin els procediments oberts als jutjats catalans.” Carreras no descarta cap escenari “perquè s’estan fent moltes coses que no s’haurien de fer”. En cas que les càrregues policials no fossin arxivades i acabin sent investigades per les audiències provincials (ara estan en fase d’investigació), l’acusació tindria la possibilitat de recórrer una sentència que no els convencés. En aquest cas, el recurs arribaria al Suprem, que, en qüestió de dies, revelarà si es posiciona sobre l’actuació de la policia espanyola durant l’1 d’octubre.

El col·lectiu Dret a Defensa també lidera la protecció jurídica dels cinc bombers de Girona (d’un total de catorze) que estan sent investigats per participar en actes de protesta contra la repressió policial. Se’ls acusa, a grans trets, d’abandonament del lloc de treball i de malversació. “Són fets que no tenen relació directa amb el judici del Suprem i, d’entrada, la sentència no els hauria d’afectar, però mai no se sap”, indica Carreras.

S. MUÑOZ / S.OLIVEIRA

smunoz@lrp.cat / soliveira@lrp.cat

.

En marxa per la llibertat

Catalunya es prepara per respondre a la sentència que ha de fer pública, en pocs dies, el Tribunal Suprem. L’ANC i Òmnium han programant les marxes per la llibertat. Per la seva part, l’anònim Tsunami Democràtic demana estar atents als seus comptes de Telegram i Signal, per on comunicaran les accions previstes, unes accions immediates de resposta un cop es conegui la sentència. L’expectació és màxima i, els darrers dies, milers de ciutadans s’han unit a aquestes aplicacions de missatgeria.

Resposta massiva i no violenta. Aquest és l’objectiu i la voluntat de les marxes per la llibertat que ha organitzat l’ANC i Òmnium Cultural com a resposta a la sentència del procés. Cinc marxes de tres dies que sortiran de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona per fer camí i confluir a Barcelona. Una sisena marxa, convocada pels CDR, sortirà de Castelldefels. Totes sis, estan inspirades en la Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat de Martin Luther King i en la Marxa de la sal de Gandhi.

Recorregut i avituallament. Cada marxa cobrirà un recorregut de 100 km dividits en cinc etapes al llarg de tres dies (en principi, entre un dimecres i un divendres). El primer i el segon dia, es recorreran dues etapes (una al matí i l’altra a la tarda) i el tercer dia només una, que arribarà a Barcelona a migdia. Cada etapa té aproximadament 20 km i començarà i acabarà en una població urbana, on hi haurà punts d’avituallament (esmorzar, dinar o sopar i dormir). No cal fer cap inscripció, excepte si cal dinar, sopar o allotjament. En aquest cas, es demana de fer una inscripció al lloc web www.marxesperlallibertat.cat per tal de poder fer càlculs del que es necessitarà. Els àpats seran a preus populars i el pagament es farà en el moment d’adquirir-los.

Cal fer tot el recorregut? No. Des de l’ANC i Òmnium Cultural es convida a tothom a participar-hi en la mesura que pugui. Cadascú pot decidir on comença i on acaba. Al llarg del recorregut, hi haurà suport logístic per si les forces fallen i també equips d’assistència mèdica.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor