“Ho estem tornant a fer”

Vam dir que ho tornaríem a fer i ho estem tornant a fer. Si la sentència condemna drets fonamentals, haurem d’exercir aquests drets. No pararem de mobilitzar-nos. Serà una lluita contra la repressió molt llarga, que requerirà fortalesa, determinació i constància. A partir d’ara un piquet en una vaga, una protesta de la PAH per aturar un desnonament... pot ser considerat sedició. I és molt important que la ciutadania es conscienciï que aquesta regressió en els drets ens apel·la a tots.

Estic convençut que no passarà. Acumulem deu anys sortint en massa. La gent ha vist que els objectius són complicats però persisteix. I això és el que dona força tant a en Jordi Cuixart com a la resta de presos polítics.

La resposta a la sentència implica presència al carrer i lluita no violenta, com la que estem fent. Però també acció i resposta política. És difícil quan tenim un Estat espanyol tan irresponsable i tan cínic, que té una vicepresidenta que ens diu que no tenim dret a protestar després de la sentència.

L’Estat espanyol haurà d’acabar negociant. En qualsevol conflicte polític del món, les dues parts han acabat assegudes en una taula de negociació. González, Aznar i Zapatero van negociar amb ETA. Només depèn d’ells decidir quant de patiment, quanta repressió volen afegir fins al dia que s’hi asseguin. Sempre s’ha criticat que l’independentisme posi dates. Doncs ara ho fa l’Estat, fixant el 2032. Si el govern espanyol es pensa que podrà aguantar una situació de repressió i de vulneració de drets fonamentals durant tretze anys és que no coneix la ciutadania d’aquest país i el grau de resistència, no només dels independentistes.

Els demanem que treballin per garantir l’exercici dels drets fonamentals i per forçar l’Estat a negociar. Sabem que no és fàcil, però la classe política ha d’estar a l’altura del moment històric que estem vivint.

Seguir demostrant que existeix una majoria social a Catalunya a favor de l’autodeterminació i el diàleg i en contra dels empresonaments. Estem convençuts que més enllà de la il·lusió o la decepció que hi pugui haver amb la classe política, el sobiranisme sempre va a votar.

Ara mateix no veiem avenços significatius. Tots han entrat en dinàmica electoral.

La llançarem dilluns, però ja hem començat a veure que pot tenir un èxit molt important.