El dossier

hayat Rguib

activista sahraui

“Espanya té la clau de la nostra causa”

L’activista sahrauí Hayat Rguibi destil·la passió per la seva causa. Considera que la seva generació es troba al límit i que és necessari que la situació al Sàhara comenci a canviar

FUTUR
FUTUR
“Els més grans ja veuen que ho han perdut tot, però hi ha una nova generació de metges, advocats... que no es conforma amb aquesta situació”
SITUACIÓ
SITUACIÓ
“A la comunitat internacional no la preocupen les aspiracions del poble sahrauí”

Hayat Rguibi és una activista sahrauí que treballa per trencar el bloqueig informatiu que envolta el conflicte del Sàhara Occidental.

La jove desborda vitalitat i passió per la seva lluita. Va néixer a Smara i va créixer a la ciutat més important dels territoris ocupats, Al-Aaiun. S’indigna i critica amb duresa la situació que viu el seu poble. Quan encara era adolescent va participar en la creació d’una organització de joves que lluitava contra l’ocupació durant les protestes que es van produir a la zona, especialment a Al-Aaiun. Anys després, el 2009, es va involucrar en un nou projecte, Équipe Média, al qual continua dedicant esforços avui dia. Rguibi explica que ha patit greus tortures i que ha passat per la presó. L’any 2010, quan tenia 20 anys, va ser detinguda a l’aeroport d’Al-Aaiun. Acusada d’haver participat en el campament de protesta de Gdeim Izik, l’activista va passar sis mesos empresonada. Es defineix com una presa política.

Actualment es troba en llibertat provisional i, des del 2013, resideix a l’Estat espanyol. Primer es va traslladar al País Basc, i en els darrers temps ha viscut a Lanzarote. Va visitar Catalunya abans de finals d’any com a convidada en el projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans, que té com a objectiu difondre la tasca d’activistes d’arreu del món.

Com va començar la seva lluita?
Soc membre d’un grup de joves periodistes i també formo part d’una organització que defensa les dones sahrauís. He estat detinguda en diverses ocasions. La primera, el 2005. És l’any en què vaig començar la meva lluita, i fins avui. He estat a la presó en diverses ocasions i ara mateix estic en llibertat provisional. Soc una presa política.
Per quins motius ha estat detinguda per la policia marroquina?
Perquè soc periodista, membre d’aquests grups, i el Marroc controla aquestes organitzacions. La majoria dels meus companys han estat empresonats. Tinc un amic que ha estat condemnat a cadena perpètua. A un altre company li han caigut vint-i-cinc anys per gravar i informar internacionalment sobre l’ocupació que pateixen els sahrauís. En el meu cas, per exemple, em van agafar el mòbil perquè estava gravant una manifestació al carrer. Sempre hi ha problemes a la zona ocupada. Aquests fets es van produir a la capital del Sàhara, Al-Aaiun. Una companya va ser detinguda amb violència i ha tingut quatre judicis per gravar un vídeo i emetre’l en directe per les xarxes socials. El cas va tenir ressò internacional, però el Marroc no va deixar entrar al Sàhara ni els advocats ni els observadors internacionals. Al final, li van imposar una multa.
Fa molts anys que la situació està encallada. En quin punt es troba actualment?
Vivim sota una ocupació gairebé cent per cent militar. Manifestar-se al carrer és molt complicat i perillós. La situació del Sàhara és cada cop pitjor. El conflicte està cada vegada més encallat i no s’avança per resoldre’l. Estem en el segle XXI i em sembla increïble que estiguem patint aquesta barbaritat. Les presons del Marroc o de la zona ocupada estan plenes de sahrauís, per a qualsevol persona que vol defensar els seus drets la resposta del govern és l’assassinat o l’empresonament. Nosaltres sabem que el responsable de tot això és el govern espanyol, perquè va confirmar aquest acord il·legal entre el Marroc i Mauritània. A la comunitat internacional li interessen més els recursos naturals que les aspiracions del poble sahrauí. Fa quaranta-cinc anys que el nostre poble està desaparegut. Uns vivim sota l’ocupació; els altres, als camps de refugiats. Jo formo part de la quarta generació que pateix l’ocupació i cada vegada estem pitjor. Cada vegada patim més.
Són d’una generació que no veu futur?
Lluitem de manera pacífica, però no tenim un futur. La comunitat internacional no fa res per nosaltres. La joventut està molt desesperada i només veu la solució en la lluita armada. La comunitat internacional no fa res, ni tampoc les Nacions Unides. Mentrestant, el Marroc s’aprofita dels nostres recursos naturals. Compra els països occidentals, que callen. Compren el seu silenci. El govern espanyol és el responsable de tot, de tot. Té la clau de la nostra causa, però és que Espanya hi té molts interessos.
Quins són aquests recursos naturals?
Hi ha jaciments de petroli, els fosfats, la pesca, el sòl... La nostra terra és molt rica, però el poble cada vegada és més pobre.
La imatge que ens ve al cap quan es parla del conflicte del Sàhara són unes tendes de campanyes exposades a temperatures extremes. Quina és la situació d’aquestes persones?
Hi ha milers de persones que viuen en aquestes condicions, que són molt difícils. Viure en un camp de refugiats és molt complicat. Les temperatures a l’estiu poden arribar als 50 graus. La majoria no té feina i tots viuen d’un somni: que podran tornar a la seva terra de manera pacífica. Les famílies al final, després de quaranta-cinc anys, estan trencades. Uns viuen al camp de refugiats, els altres a la zona ocupada. Tants anys de dolor... és molt complicat. El més grans ja veuen que ho han perdut tot, però hi ha una nova generació de metges, d’advocats... que no es conforma amb aquesta situació que estem patint, sobretot els més joves. Si vols finalitzar els teus estudis te n’has d’anar al Marroc. I allà les situacions que es donen no són gens agradables. Malauradament, el nostre poble rep molts atacs.
De quina manera?
Per exemple, ara hi ha un augment del consum de drogues entre nens i adolescents. No es dona importància a l’educació ni a la salut dels nostres nens i joves. No hi ha cap mena de control. En aquests moments, hi ha nens que prenen drogues molt fortes, algunes que nosaltres no havíem sentit anomenar mai. Són noves. És una estratègia clara del Marroc. No hi ha cap mena de control perquè els nens consumeixin aquest tipus de drogues..., però si hi ha una concentració de més de dos adults la policia fa acte de presència! Hi ha un control increïble.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

una iniciativa premiada

El mes de març passat, la tasca d’Équipe Média va ser reconeguda amb el XII Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado. El jurat va valorar “el seu esforç col·lectiu per fer un periodisme de gran qualitat, en quatre idiomes, que subministra informació a periodistes de tot el món i lluita per posar el focus sobre un conflicte oblidat pels mitjans de comunicació”.

L’objectiu d’Équipe Média és trencar els silencis forçosos i denunciar les vulneracions de drets humans que es produeixen als territoris del Sàhara Occidental.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor