I ara toca la purga dels Mossos
Dilluns, l’Audiencia Nacional inicia el judici contra l’excúpula dels Mossos d’Esquadra, amb el major Trapero al capdavant, a qui acusa de rebel·lió i li demana una pena d’onze anys de presó
SEPARACIÓ
CANVIS PREVISTOS
Sis mesos després que la secció primera de l’Audiencia Nacional (AN) anunciés data, dilluns comença a Madrid el judici contra qui va ser el cap dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O, Josep Lluís Trapero. Al major, la fiscalia l’acusa de rebel·lió per haver ajudat i no impedit tant el suposat “setge tumultuari” a la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017 com la celebració del referèndum independentista. La petició de pena és d’onze anys de presó i els mateixos d’inhabilitació. També estan cridats a judici qui va ser director general del cos policial català, Pere Soler; l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig, número dos de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, i la intendent dels Mossos Teresa Laplana. Soler i Puig també estan acusats de rebel·lió, mentre que Laplana ho està de sedició i la fiscalia li demana quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació. Trapero, Soler i Puig van ser destituïts dels seus càrrecs en aplicació de l’article 155 el 28 d’octubre del 2017. Com a cap dels Mossos es va nomenar Ferran López.
El judici arriba pocs mesos després que es conegués la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials del procés i que va descartar el delicte de rebel·lió, substituint-lo pel de sedició. Sobre aquesta base, la defensa de Trapero, a càrrec de l’advocada penalista Olga Tubau –que també ho és de Laplana–, va cursar el novembre passat la petició a la fiscalia perquè rebaixés l’acusació. Segons el raonament de l’advocada, si l’excap dels Mossos, seguint el relat de l’acusació, estava a les ordres del govern i els seus membres no han estat sentenciats per rebel·lió, és de sentit comú que Trapero tampoc no estigui acusat d’aquest delicte. Paral·lelament, rebaixant la tipificació al delicte de sedició, el judici ja no s’hauria de celebrar a l’Audiencia Nacional i s’hauria de traslladar a l’Audiència de Barcelona.
En concret, el text de la defensa especifica que el Suprem en la seva sentència puntualitza que “la finalitat del projecte dels acusats no era vincular els seus actes a l’efectiva proclamació de la república independent catalana, amb el conseqüent trencament de l’Estat i de la Constitució, sinó que el que pretenia era convèncer el govern d’Espanya perquè negociés”.
La resposta de la fiscalia, com era d’esperar, va ser negativa, amb l’argument que la llei no permetia fer el canvi d’acusació abans del judici i que no seria fins al final, si era el cas, que es modificaria l’escrit. I va aprofitar per considerar que l’Audiencia Nacional és del tot competent per jutjar delictes de sedició. En tot cas, segons les fonts consultades, sembla prou evident que el delicte per rebel·lió acabarà caient de la causa, perquè en cas que l’Audiencia Nacional el mantingués i dictés sentència com a tal, acabaria sent revocat quan es recorregués al Tribunal Suprem. A més, la fiscalia també hauria d’acomodar les penes sol·licitades al delicte de sedició.
JUDICI RÀPID
Dilluns, doncs, comencen les qüestions prèvies del judici. Segons consta en les diligències del cas, els dies 20, 21, 22 i 23 es faran els interrogatoris als quatre acusats, després se suspendrà la vista i es tornarà a reprendre el 3 de febrer amb la fase testifical, que s’allargarà fins al dia 20; llavors es tornarà a interrompre fins a les sessions del mes de març, que seran del 2 al 5 i del 16 al 19, quan està previst que s’acabi. L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que fins ara ha dut la defensa de l’ex-secretari d’Interior Cèsar Puig, però que a la sala ha cedit el seu lloc al també penalista Fermí Morales, està convençut que el judici podria acabar abans del previst. En el cas concret del seu defensat, Cuevillas parla clar: “No hi ha res a jutjar, perquè Cèsar Puig no era a la cadena de comandament dels Mossos. La fiscalia ha confós els papers que tenen els càrrecs al govern de la Generalitat i a l’Estat. No és el mateix i no exerceixen les mateixes funcions un secretari general a Catalunya que un secretari d’Estat. Puig és un lletrat, no donava ordres.” L’ara també diputat al Congrés per JuntsxCat, qualifica el judici de “despropòsit”. “S’han alterat totes les normes processals i no concebem cap condemna”, comenta, i afegeix un desig: “Esperem que a l’Audiencia Nacional s’apliqui el dret i no pas la política.” A l’ex-director general dels Mossos Pere Soler, el defensa Pau Ferrer. Ambdós lletrats van ser els primers a demanar el trasllat del cas a l’Audiència de Barcelona abans que es conegués la sentència del Tribunal Suprem amb l’argument, entre d’altres, que tots els fets delictius que es jutgen havien passat a Catalunya. Va ser en aquella mateixa vista, el febrer de l’any passat, quan el fiscal Pedro Rubira va defensar la competència de l’Audiencia Nacional per jutjar la causa amb una afirmació que va aixecar polseguera. Rubira va posar en dubte la “imparcialitat i la serenitat” dels jutjats catalans per afrontar el cas, i l’Audiencia Nacional es va veure obligada a fer un comunicat de premsa aclarint que confiava plenament en la independència i en la imparcialitat dels tribunals catalans.
Un altre dels aspectes en què els advocats consultats coincideixen és que la declaració que Josep Lluís Trapero va fer com a testimoni en el judici del procés celebrat al Tribunal Suprem el podria beneficiar en la seva causa.
ACLARIR ELS FETS
La mateixa Olga Tubau, poc després de la intervenció de l’excap dels Mossos, assenyalava que aquella havia estat la primera oportunitat de poder explicar-se en públic sobre els fets ocorreguts tant el 20 i 21 de setembre del 2017 davant la Conselleria d’Economia com durant la jornada de l’1-O. “Va ser una declaració ordenada, sistematitzada, en què es van aportar moltíssims elements i dades i molt en la línia de la que ja va fer a l’Audiencia Nacional quan es van ampliar els càrrecs als fets de l’1-O”, va dir l’advocada. De fet, les explicacions que va donar Trapero –una de les declaracions més llargues que hi va haver al judici, de més de quatre hores– van anar orientades sempre a demostrar “la voluntat de complir el mandat judicial en tot moment” i a desmarcar tant la direcció com la resta del cos dels Mossos del projecte secessionista pel govern català. En aquest sentit, el moment clau de la intervenció del major dels Mossos va ser durant les preguntes de l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, Xavier Melero, on va descobrir que hi havia preparat un dispositiu policial per detenir tant el president, Carles Puigdemont, com de tots els consellers “en cas que se sol·licités judicialment”. El pla es va posar en coneixement tant de la fiscalia com del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el dia 27 d’octubre, jornada prevista per proclamar la declaració unilateral d’independència (DUI).
De la intervenció del major dels Mossos també va quedar clar, claríssim, que les proclames ideològiques i de suport a la independència fetes tant pel president Puigdemont com pels consellers Turull i, en especial, Forn, havien estat molt mal rebudes pel cos policial. Trapero ho confirmava amb declaracions com aquesta: “No vam acompanyar el projecte independentista. Estàvem molestos per declaracions de representants polítics. Els vam emplaçar a un compliment de la legalitat i els vam advertir que la compliríem i que no s’equivoquessin amb nosaltres.” La diferència era ideològica, però Trapero va deixar clar que en cap moment els seus superiors polítics li van donar cap ordre il·legal. El relat de l’excap dels Mossos va servir per redescobrir la mala relació que va mantenir amb el coordinador de l’operatiu policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos.
Trapero va reconèixer que no li havia agradat gens que se l’imposés com a responsable i, en especial, perquè tenien una opinió diametralment oposada sobre els límits de la utilització de la força contra els votants l’1-O. “Vam donar la pauta als nostres agents d’actuar amb serenor, de ser especialment curosos amb la força, i el coordinador [Pérez de los Cobos] va dir que això no havia de ser cap excusa per facilitar la votació, la qual cosa a mi em va semblar ofensiva”, va relatar davant del jutge Marchena. Trapero, com s’espera que faci en el judici que comença dilluns, tornarà a defensar l’actuació del cos policial durant la votació complint les paraules de la jutgessa Mercedes Armas: “Actuïn amb paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social.”
Malgrat la confiança de la defensa en el fet que el testimoni del major el pot ajudar davant del tribunal de l’Audiencia Nacional, el cert és que diversos testimonis contraris al procés van posar en dubte que hagués actuat d’acord amb les ordres judicials rebudes. Testimonis com el de la secretària judicial Montserrat del Toro, l’ex-secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto i el mateix Pérez de los Cobos.
CARES CONEGUDES
Un cop enllestides les declaracions dels acusats arribarà el torn dels testimonis. Primer serà el torn de la fiscalia, que tornarà a cridar la secretària judicial Montserrat del Toro, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el comissari dels Mossos –i mà dreta de Trapero– Ferran López, l’exdirector de la policia catalana Albert Batlle i altres excaps com Joan Carles Molinero i Manel Castellví. Per part de la defensa, s’espera la presència de pesos pesants del govern català, com ara de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, tots dos empresonats, així com del líder social de l’ANC Jordi Sànchez (també empresonat), l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers d’Interior Jordi Janer i Montserrat Tura i l’exsecretari del govern Joan Vidal de Ciurana.
En el judici s’han admès 104 testimonis de les dues bandes, però n’hi ha un d’especialment important perquè pot aclarir les contradiccions aparegudes entre les declaracions de Trapero i Pérez de los Cobos. Es tracta del lletrat de l’administració de justícia de la sala civil i penal del TSJC Joaquim Martínez Sánchez. Martínez era present quan el 27 de setembre la magistrada Mercedes Armas va entregar a Trapero la resolució d’aturar l’1-O. L’excap dels Mossos li va comentar que en l’ordre escrita no quedava clar que la responsabilitat fos compartida entre els tres cossos policials: Mossos, Guàrdia Civil i Policía Nacional. Segons ell, Armas va trencar l’ordre i la va fer repetir. També podrà aclarir altres aspectes en què no van coincidir les declaracions de Trapero i Pérez de los Cobos.
Les defenses confien que la sentència del judici no trigui gaire a sortir, perquè en funció dels resultats s’haurien de preveure els recursos corresponents a instàncies judicials superiors. Tant Olga Tubau com Jaume Alonso-Cuevillas confien en el veredicte d’absolució.
Paral·lelament a l’inici del judici contra la cúpula dels Mossos, el recent nomenament per part del PSOE com a nova fiscal general de l’Estat de qui va ser ministra de Justícia socialista, Dolores Delgado, ha provocat un petit tsunami tant entre els defensors com els detractors del procés. Malgrat que la sentència del Suprem ja està dictada i els condemnats, empresonats, encara queden aspectes importants que dependran precisament de Delgado. La decisió més imminent és la de canviar o no l’acusació de rebel·lió per la de sedició a Trapero i, en conseqüència, a César Puig i Pere Soler. De Delgado s’espera que rebaixi la pressió extrema que la fiscalia ha mantingut en els darrers anys contra Catalunya.
TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
QUAN LA SEDICIÓ NO ES JUTJAVA A L’AN
La sedició és un alçament públic i tumultuari per evitar el compliment d’una resolució jurídica. No hi ha implicada violència i això la diferencia de la rebel·lió. Malgrat no ser gaire habituals, els judicis per sedició s’havien celebrat fins ara a les audiències provincials i, posteriorment, les sentències les ratificava el Tribunal Suprem. A Espanya no arriben a la desena els casos de sedició jutjats durant el segle XX i la majoria s’emmarquen en els anys vuitanta i noranta. El primer va ser el 1978, a càrrec d’un grup de sis regidors d’Osca que van fer una crida a la ciutadania perquè evités el desnonament d’una família. El cas va anar a parar primer a un tribunal ordinari i va passar a l’Audiència d’Osca, que els va condemnar per un delicte de sedició a tres mesos de presó que el Tribunal Suprem va absoldre. El més recent, però, va ser el de la vaga de controladors aeris de l’any 2010 i que tot just ha a arribat a judici a Madrid i continuarà en altres audiències provincials. Les acusacions per sedició inicials no les va assumir l’Audiencia Nacional perquè es va declarar incompetent.