El dossier

Economia confinada

Les primeres estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona assenyalen una caiguda de l’activitat econòmica a Catalunya d’entre el 40 i el 50% aquest mes

EUROPA
EUROPA
La CE pronostica una recessió a la UE, que tornarà créixer el 2021

Comerç, hostaleria, turisme i cultura sota mínims, la indústria de l’automòbil tancada... Un dràstic descens del consum i un alt risc de destrucció de feina –CCOO augura que més d’un milió de treballadors espanyols es veuran afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), cosa que implica un augment del 31% respecte als desocupats de febrer– que obliga a llençar a les escombraries les previsions del govern estatal: ni l’economia espanyola creixerà un 1,6% aquest any –per la caiguda de l’activitat– ni el dèficit públic es limitarà a l’1,8% –per la disminució d’ingressos en impostos i cotitzacions i per l’augment de les despeses que s’hauran de fer per les mesures de suport als sectors més afectats–, ni es pot mantenir el sostre de despesa de l’Estat, que el govern de Pedro Sánchez va fixar l’11 de febrer en 127.609 milions d’euros, un 3,8% més que el 2019.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet una primera estimació de l’impacte econòmic a Catalunya pel confinament. Per grans sectors econòmics, s’estima que el primari no quedarà afectat significativament; que la construcció es veurà afectada en un 50%; els serveis, en un 45% i, finalment, la indústria, en un 33%. El resultat és una caiguda d’entre el 40 i el 50% del PIB aquest mes.

L’impacte estimat en el PIB anual dependrà del temps que es perllongui aquesta caiguda. Si el descens fos del 40% i l’aturada de país durés quinze dies, la caiguda del PIB de Catalunya el 2020 seria de l’1,7% (4.180 milions d’euros). Si la caiguda del 40% s’allargués durant un mes, la caiguda seria del 3,3% (8.360 milions d’euros). En el supòsit d’un descens de l’activitat del 50%, l’impacte seria d’un 2,1% (5.225 milions d’euros) si durés quinze dies, i de 10.450 milions (-4,2%) si s’allargués un mes. A aquest impacte negatiu caldria sumar el dels mesos posteriors de reincorporació progressiva a l’activitat normal.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) preveu que l’impacte del coronavirus sobre l’economia espanyola portarà a un creixement zero el 2020 en l’escenari més favorable i a una contracció de menys d’un punt en el cas que la pandèmia es prolongui, segons càlculs fets abans que es decretés el confinament de la població. L’OCDE va actualitzar a principis de mes les seves previsions, alertant de l’impacte a mitjà i llarg termini si el virus no es conté. En el cas que l’epidèmia s’estengués a través de la regió Àsia-Pacífic, Europa i Amèrica del Nord, alerta que el creixement de l’economia mundial es podria veure reduït a l’1,5% el 2020, la meitat del que s’havia anticipat al novembre, amb diverses economies entrant en recessió, incloent el Japó i la zona euro. La Comissió Europea, per la seva banda, va pronosticar també fa tres divendres que la pandèmia arrossegarà la UE a la recessió aquest any, ja que el virus restarà 2,5 punts percentuals a l’economia, fet que representa una contracció del PIB d’entre 1 i 1,1 punts. L’executiu comunitari preveu que l’economia europea torni a créixer l’any que ve.

Davant d’aquest panorama, el Banc Central Europeu (BCE) va aprovar dimecres un programa d’urgència de compres de deute valorat en més de 750.000 milions d’euros, dirigit a posar fi a l’escalada dels interessos del deute dels països més afectats per l’expansió del coronavirus, que s’afegeix als 120.000 milions d’euros anunciats la setmana anterior, quan va decidir també injectar més liquiditat a la banca perquè pugui fer préstecs als més afectats per la crisi, però no va aplicar una nova rebaixa dels tipus d’interès, que estan en el -0,50% per guardar l’excés de diners dels bancs i en el 0% per deixar-ne. El BCE deixava clar que amb tipus tan baixos, retallar-los més no serveix, i que per afrontar la crisi cal que els governs es mullin amb polítiques de despeses i no de retallades, a diferència de com van afrontar la crisi financera del 2008. Amb aquesta decisió, que va provocar l’ensorrament de les borses europees, el BCE deixa en mans dels governs el gruix de la responsabilitat de resoldre la crisi. La seva presidenta, Christine Lagarde, va demanar als països una resposta fiscal “ambiciosa i coordinada per donar suport a empreses i treballadors en risc”, amb mesures com la concessió de garanties públiques per avalar crèdits. És el que estan fent governs com l’espanyol, amb la creació d’una línia d’avals per valor de 100.000 milions d’euros, i el català, que posarà 1.000 milions per avalar crèdits a petites i mitjanes empreses.

Als Estats Units, la Reserva Federal ha retallat tipus (estaven més alts que l’europeu i queden en un ventall d’entre el 0,25% i el 0%), ha injectat liquiditat i ha instat el Congrés a aprovar un paquet d’estímul fiscal complementari.

La recepta de més despesa també és la del Fons Monetari Internacional (FMI), segons el qual la necessitat que hi hagi estímuls fiscals “coordinats” i “sincronitzats” per fer front al coronavirus és “cada cop més forta”. “La resposta fiscal dels països del G20 ha estat oportuna, però fins ara encara està per sota de la de la crisi financera”, ha assegurat la directora gerent de l’organisme, Kristalina Georgieva, que reclama als estats que gastin més i afirma que el fons està preparat per mobilitzar 1 bilió de dòlars en capacitat de préstec per ajudar-los a fer front a “l’impacte econòmic, humanitari i financer” de la covid-19.

En la mateixa línia es pronuncia l’Organització Internacional del Treball (OIT), que afirma que uns 25 milions de persones a tot el món podrien perdre els llocs de treball a causa del coronavirus –3 milions més que quan va esclatar la crisi financera del 2008– si els governs no actuen ràpidament per protegir els treballadors.

El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha lamentat que mentre que els governs han començat a adoptar mesures fiscals per “crear un pont” durant aquest període temporal d’alarma, no hi ha acció des del punt de vista comunitari: “Seria important tenir una resposta paneuropea, comptar amb un instrument fiscal per a la zona euro hauria estat molt important”, ha subratllat, tot posant com a exemple a seguir el MEDE, el fons de rescat financer europeu, amb una capacitat de 410.000 milions d’euros.

NEGOCIS QUE VAN BÉ

Les vendes de gran consum van créixer un 8,4% en la primera setmana de març respecte al mateix període de l’any anterior, segons dades difoses dilluns passat per la consultora Nielsen, unes xifres que revelen que la pujada és sensiblement més gran del que és habitual a causa de coronavirus. Les vendes de carn, peix, fruita, verdura i pa van créixer de mitjana un 9,5%, per sobre del 8% de millora de l’alimentació envasada.

Aquesta setmana ha anat a més. L’increment de la compra de menjar i de productes de primera necessitat pel coronavirus i la declaració de l’estat de l’alarma ha doblat la quantitat de mercaderia que GM Food distribueix des de la plataforma logística de Vilamalla (Alt Empordà) a botigues i supermercats de les comarques gironines, l’àrea de Barcelona, les illes Balears i Andorra.

A més, es va disparar la compra de productes d’higiene: termòmetres clínics (+262%), sabó de mà (+166%), articles de farmaciola (+63%), tovalloletes (+49%) i mocadors (+22%).

Els supermercats també van tornar a veure com el seu servei de vendes a través d’internet creixia molt per sobre del que és habitual i van pujar un 39% respecte al mateix període del l’any anterior.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) destaca que el sector continua treballant per garantir la provisió d’aliments a la població i assegura que tant els centres de producció de les cooperatives com els agricultors i ramaders mantenen una activitat “relativament normal” a l’inici de la cadena alimentària. En alguns casos, com les cooperatives arrosseres, fins i tot s’han intensificat els torns per poder abastir la demanda existent.

  La demanda de serveis al núvol, en xarxes privades virtuals (VPN), programari d’escriptori remot i equips portàtils va créixer la setmana passada entre el 20 i el 30% a causa de l’auge del teletreball per la pandèmia de la covid-19. El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions (COITT) ha calculat que han crescut un 30% les descàrregues o compres de programari d’escriptori remot, com el TeamViewer o altres oferts per Google, Microsoft i Oracle. També ha xifrat al voltant del 30% l’increment de compres de dispositius (portàtils, ordinadors, mòbils i tauletes).

Movistar ha notat un augment del tràfic de veu del 37% a l’Estat espanyol, i encara més l’increment d’eines típiques del teletreball, ja que l’ús de Skype i WebEx s’ha quadruplicat.

La Cambra de Comerç de Barcelona explica que els serveis més afectats pel confinament, els que només mantenen un 25% d’activitat o menys, són els artístics i recreatius, en què no és factible en molts casos el teletreball i hi ha un percentatge elevat d’autònoms; els immobiliaris, en què un gran nombre de petites empreses tindran dificultats per mantenir-se en actiu a diferència de les més grans, que podran fer teletreball; els de transport marítim i aeri, i els serveis d’allotjament i comerç al detall. Treballa al 50% el transport terrestre, i mantenen el 75% d’activitat o més els serveis financers i assegurances, les activitats professionals, científiques i administratives i el sector de la informació. Les activitats no afectades són el comerç d’alimentació, benzineres, farmàcies, premsa i serveis d’internet, transport de mercaderies, administració pública i educació i sanitat i serveis socials.

En la indústria, només mantenen un 25% d’activitat o menys les de material de transport, tèxtil, fusta i suro, arts gràfiques, maquinària, material elèctric i productes informàtics. Mantenen el 75% de l’activitat o més les del plàstic i cautxú i la indústria metal·lúrgica, i no estan afectades les extractives, d’alimentació, químiques, farmacèutiques i energètiques.

JOAN POYANO

jpoyano@lrp.cat

GRAN PATACADA INDUSTRIAL XINESA

La producció industrial de la Xina es va desplomar un 13,5% interanual en els primers dos mesos de l’any, la caiguda més gran en trenta anys, quan s’esperava un creixement de l’1,5% amb l’alleujament de les mesures contra la pandèmia. “Mentre que les condicions en l’àmbit nacional haurien de millorar a poc a poc en els pròxims mesos, la creixent interrupció mundial derivada del coronavirus endarrerirà el ritme de recuperació”, explica la consultora britànica Capital Economics, segons la qual les dades amb una caiguda del PIB del 13% assenyalen una recessió més profunda que durant la crisi financera mundial.

Pel que fa a les vendes al detall, van caure un 20,5% interanual perquè la caiguda de febrer s’ha diluït en fer la mitjana amb gener, mes en què encara no s’havia notat la major part de la interrupció productiva i de consum. Liang Huang, economista en cap de la Corporació de Capital Internacional de la Xina, ha assegurat que “si la situació continua sense complicacions, la Xina és capaç d’aconseguir un creixement anual del PIB del 6%”.

El govern espanyol agilitarà i abaratirà els acomiadaments temporals per evitar que hi hagi retallades de plantilla. L’italià, en canvi, simplement ha prohibit que durant dos mesos les empreses puguin acomiadar empleats per motius econòmics derivats de la situació d’emergència.

El govern danès cobrirà el 75% del salari dels treballadors de les empreses que planegin retallades del 30% de la plantilla, sota el compromís que no hi hagi acomiadaments. Els treballadors, per la seva banda, hauran d’agafar abans del 9 de juny cinc dies de descans, que no cobraran.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor