La borsa, entre l’11-S i el crac del 1929
L’índex Dow Jones va trigar vint-i-cinc anys a tornar als nivells previs al crac del 1929 que va obrir la Gran Depressió, però només quaranta-dos dies a refer-se de l’atac terrorista del 2001 a les Torres Bessones
El dijous 12 de març, un dia abans que Pedro Sánchez anunciés que decretaria l’estat d’alarma, l’Ibex 35 de la borsa espanyola va baixar un 14,06%, la major caiguda en la història d’aquest índex. La segona (-12,35%) va ser el 24 de juny del 2016, l’endemà del referèndum sobre el Brexit britànic, i la tercera i quarta (-9,14% el 10 d’octubre del 2008 i -8,16% dotze dies després) amb la fallida del banc d’inversions Lehman Brothers que va posar data oficial a l’inici de la crisi financera mundial. En la mateixa línia, dilluns passat la borsa de Nova York va tancar amb el descens més gran des del dilluns negre de l’octubre del 1987.
Quant trigaran les borses a recuperar els nivells previs a aquesta crisi? El banc d’inversions Goldman Sachs conclou que aviat: “No hi ha cap risc sistèmic. Ningú està parlant d’això. Les autoritats estan intervenint en els mercats per estabilitzar-los, i el sector bancari privat està molt ben capitalitzat. L’actual crisi és més semblant a la de l’11 de setembre del 2001que a la del 2008.” La borsa de Nova York només va trigar quaranta-dos dies a recuperar-se després de l’atac a les Torres Bessones, mentre que va tornar al nivell de quan va esclatar la crisi financera al cap d’un any. A la borsa espanyola, l’evolució va ser similar, però amb el pet de la bombolla immobiliària l’Ibex està molt lluny del seu màxim històric, els 15.945 punts del 8 de novembre del 2007.
Un altre precedent de recuperació relativament ràpida és el crac del 1987, en què Wall Street va baixar un 31% en cinc sessions. El Dow Jones va recuperar el nivell del dia del pànic 375 dies després.
Per als molt pessimistes hi ha el precedent del crac del 1929: el mercat baixista va durar quasi vint-i-cinc anys, en el període conegut com la Gran Depressió.
Una cosa és l’evolució del valor dels actius que es compren i venen als mercats borsaris, i l’altra el de l’economia real, que podem mesurar pel PIB, la suma dels béns i serveis produïts. El 2008, el PIB català va ser de 216.922 milions d’euros, va anar baixant fins al 2014 i no es va superar el nivell anterior a la crisi fins vuit anys després, quan el 2016 va arribar als 224.751 milions d’euros.
En termes de PIB per capita, també el 2016 es van sobrepassar lleugerament els nivells del 2007, però es van perdre posicions en relació amb la mitjana de la Unió Europea: el 2000 era un 23% superior a Catalunya en termes de paritat de poder de compra; el 2007, un 27%, i el 2016, un 15%.
JOAN POYANO
jpoyano@lrp.cat
.
