El dossier

Les ciutats del futur

Ser sostenibles amb l’ajut tecnològic és el repte de les grans concentracions urbanes, on el 2030 viurà el 60% de la població mundial

METRÒPOLIS
El desenvolupament sostenible no és possible sense transformar radicalment la manera de construir i d’administrar les ciutats

El projecte La ville du quart d’heure forma part d’un dels eixos estratègics del programa de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. El principi és que un ciutadà pugui accedir en menys de quinze minuts a totes les necessitats essencials –ensenyament, sanitat, oci, compres...–, basant-se en pilars com l’ús de la bicicleta al davant de vehicles contaminants, la transformació dels espais públics perquè tinguin més d’un ús o l’eliminació de places d’aparcament de cotxes per crear espais verds i aparcaments de bicicletes. A Barcelona, l’alcaldessa, Ada Colau, va presentar a l’abril un paquet de mesures sobre mobilitat que inclou que els cotxes cedeixin 21 quilòmetres a les bicicletes i 30.000 m², uns 12 quilòmetres, als vianants, amb actuacions com tancar al trànsit els laterals de la Gran Via i de l’avinguda Diagonal i ampliar a 4,15 m l’amplada de les voreres de la Via Laietana.

Són dos exemples d’actuacions que estan en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per als entorns urbans de l’ONU, que considera que no és possible assolir aquest desenvolupament sostenible sense transformar radicalment la manera com construïm i administrem les ciutats. Tot plegat, perquè des del 2007 més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i s’espera que la proporció augmenti fins al 60% el 2030. Les ciutats i les àrees metropolitanes són centres neuràlgics del creixement econòmic, ja que contribueixen al 60%, aproximadament, del PIB mundial, però també representen al voltant del 70% de les emissions de carboni mundials i més del 60% de l’ús de recursos.

La ràpida urbanització està donant com a resultat un nombre creixent d’habitants en barris pobres, infraestructures i serveis inadequats i sobrecarregats (com la recollida de residus i els sistemes d’aigua i sanejament, les carreteres i el transport), la qual cosa està empitjorant la contaminació de l’aire i el creixement urbà incontrolat.

Les ciutats del futur destacaran sobretot per dues qüestions: la sostenibilitat i la tecnologia. Per exemple, Songdo, amb més de 100.000 habitants, és una ciutat coreana que es va començar a construir des de zero el 2002, a 65 km de Seül, amb l’aspiració de ser la primera ciutat intel·ligent i totalment sostenible del món. Per aconseguir-ho, aposta per l’adopció de les tecnologies i per una planificació urbana que posa les persones al centre. Hi predominen els espais d’ús mixt, que aglutinen residència, serveis, lleure i llocs de treball, i les distàncies entre els habitatges i la resta d’espais s’han calculat per poder cobrir a peu els trajectes que els separen. Si s’ha d’agafar el transport públic, hi ha parades de metro i d’autobús a un màxim de 12 minuts a peu.

Els cotxes de combustió interna i els camions de recollida de residus han estat substituïts per bicicletes i per un sistema de tubs pneumàtics que s’encarreguen de fer desaparèixer les escombraries. A més, el 40% de l’espai de la ciutat l’ocupen zones verdes, i s’espera que la majoria dels edificis d’habitatges reciclin almenys el 40% de l’aigua que fan servir i que emmagatzemin energia de fonts renovables en bateries per reduir l’ús de la xarxa elèctrica.

Masdar City és un projecte de ciutat ecològica i autosuficient de Norman Foster que es va començar construir l’any 2008 al costat de l’aeroport de l’emirat d’Abu Dhabi. Tancada per un mur que la protegeix de les tempestes i dels vents, té una coberta que redueix la radiació solar i l’absorbeix per produir electricitat. És energèticament autònoma, amb una planta fotovoltaica de 10 megawatts, i no hi circulen vehicles que no siguin elèctrics. Pensada per a 50.000 habitants, en té poc més de 2.000 i només s’hi ha construït un 10% del que hi ha previst. La idea és crear un centre atractiu perquè s’hi instal·lin empreses tecnològiques que redueixin la dependència econòmica del petroli que té l’emirat.

Els casos de Songdo i Masdar són excepcions, perquè la majoria de les ciutats del futur sortiran a partir de l’evolució de les existents. Si hi havia un exemple de metròpoli amb tots els números per col·lapsar i que ha sabut reconduir la situació és Singapur. Aquesta ciutat estat asiàtica, amb 5,6 milions d’habitants (7.843 per km²) i una previsió de creixement del 7% per al 2030, s’ha situat entre les àrees urbanes més sostenibles del món, a còpia de plans estratègics que aposten per optimitzar la mobilitat i la connectivitat. Disposa d’uns transports col·lectius ràpids i exerceix com a banc de proves per desenvolupar solucions de mobilitat que ajudin a reduir la seva dependència dels cotxes. A més, s’hi ha instal·lat una xarxa de sensors per mesurar la contaminació i el volum de trànsit, per poder reaccionar immediatament en cas necessitat, i fins i tot s’ha creat un sistema de mapes en 3D per monitorar l’eficiència energètica de cada edifici. Els metges dels hospitals disposen de robots ajudants que són capaços d’interactuar amb els humans i de somriure.

Quant a la qüestió verda, s’han creat superarbres, jardins verticals sobre estructures d’acer d’entre 25 i 50 m, que recullen la pluja i estan equipats amb panells solars que generen electricitat per a la il·luminació nocturna i per refrigerar dos hivernacles que regulen la temperatura de la ciutat. La urbanització residencial Tree House, amb blocs formats per vint-i-quatre pisos, és el jardí vertical més gran de tot el món.

Ciutats intel·ligents

Singapur ocupa la primera posició en Índex IMD Smart City 2019, que se centra exclusivament en la manera com els ciutadans perceben l’abast i l’impacte dels esforços per fer les seves ciutats intel·ligents, equilibrant aspectes econòmics i tecnològics amb dimensions humanes.

La segueixen en la classificació Zuric, Oslo, Ginebra i Copenhaguen. La capital danesa aspira a neutralitzar la seva petjada de carboni el 2025, en un país que pretén aconseguir la seva independència dels combustibles fòssils l’any 2050. Una eina bàsica és la bicicleta, que s’utilitza en el 50% dels desplaçaments.

Pel que fa a l’intercanvi de dades i al seu ús per millorar la ciutat, la capital de Dinamarca ha implantat el primer data marketplace del món. Aquest espai ofereix informació urbana pública i privada de qualsevol mena a empreses i ciutadans, que poden accedir a les dades per desenvolupar solucions intel·ligents en qualsevol àmbit. Entre altres avenços, els habitants de la capital danesa poden comprovar en temps real la disponibilitat d’aparcament quan se celebren grans esdeveniments. Això és possible gràcies al fet que la ciutat disposa d’un sistema d’intercanvi de dades entre telèfons mòbils, dispositius GPS instal·lats als autobusos i sensors situats en llocs com ara clavegueres i papereres. Aquest sistema també permet estudiar els patrons de mobilitat dels habitants per ajustar la planificació de la ciutat, augmentar-ne la seguretat i optimitzar l’ús de recursos, a més de per regular el trànsit en temps real i reduir les emissions contaminants.

L’AGENDA URBANA PER AL 2030

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible adoptada el 2015 per l’ONU inclou uns objectius que han d’haver assolit les ciutats d’aquí a deu anys:

- Assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles i millorar els barris marginals.

- Proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles i millorar la seguretat viària.

- Reduir l’impacte ambiental negatiu per capita de les ciutats, prestant especial atenció a la qualitat de l’aire i a la gestió de les deixalles.

- Proporcionar accés universal a zones verdes i a espais públics segurs, inclusius i accessibles.

- Donar suport als vincles econòmics, socials i ambientals entre les zones urbanes, periurbanes i rurals.

- Adoptar plans per a l’ús eficient dels recursos i per a la mitigació del canvi climàtic.

El projecte de Bill Gates

Una companyia vinculada a la fundació Bill i Melinda Gates va comprar un enorme terreny a l’oest de Phoenix (Arizona) amb la intenció de transformar-lo en Belmont, una ciutat per a una població de 182.000 habitants amb internet d’alta velocitat, infraestructura connectada i automòbils sense conductor.

La Woven City per a científics

Toyota construirà a la falda de la muntanya Fuji, la Woven City (ciutat entrellaçada), amb l’objectiu de desenvolupar tecnologies com vehicles autònoms, robòtica, mobilitat personal, llars intel·ligents i intel·ligència artificial en un entorn real. Per això, molts dels més de 2.000 habitants seran científics convidats a desenvolupar-hi els seus projectes.

L’Smart Forest City de Cancún

L’arquitecte italià Stefano Boeri pretén transformar una àrea propera a Cancún (Mèxic) en una ciutat intel·ligent coberta de vegetació, que convertiria 116.000 tones de diòxid de carboni en oxigen. Ho proposa com a alternativa a la construcció d’un gran centre comercial i amb l’objectiu de reforestar un espai que es va convertir en una pedrera.

‘High-tech’ al desert de Nevada

Jeffrey Berns, creador de blockchains i que s’ha fet milionari venent criptomonedes, va comprar l’any passat 271 km² del desert de Nevada amb l’objectiu de convertir-los en l’Innovation Park, una ciutat intel·ligent impulsada per la tecnologia blockchain, amb intel·ligència artificial, impressió 3D i nanotecnologia.

Habitatges postcovid a Xioang’an

L’equip de Vicente Guallart, cofundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, ha guanyat el concurs per construir habitatges post-covid a la nova ciutat de Xioang’an, prop de Pequín. El projecte proposa edificis de fusta, producció d’aliments i energia en hivernacles situats a les cobertes, i habitatges per al teletreball dins d’illes amb equipaments.

L’Union Point de Boston

Elkus Manfredi Architects i Sasaki Associates han planejat una ciutat intel·ligent al sud de Boston, sobre un terreny on hi havia hagut una drassana. Juntament amb els sistemes intel·ligents per recopilar i compartir dades, pretenen que el projecte sigui pioner en sostenibilitat, amb vehicles autònoms i zones verdes integrades als edificis.

Nou districte a Moscou

El nou districte Rubliovo-Arkhangelskoie de Moscou, dissenyat per Zaha Hadid Architects i Pride Architects, serà un centre mixt residencial, d’oficines, comercial i cultural. Amb 66.500 habitants, més d’un terç de les seves 460 hectàrees es destinaran a parcs i boscos, amb un gran llac al centre.

Barri per als treballadors del Tech Park de Bangalore

El projecte Karle Town Center, de l’estudi holandès UNStudio, és una ciutat jardí que es construirà al costat del Tech Park, conegut com el Silicon Valley de l’Índia. L’objectiu és crear un barri residencial d’última generació per als treballadors del complex. Els jardins als terrats estan pensats per proporcionar tallavents i ombra als carrers.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor