El dossier

Molins de vent a la Costa Brava

Els 84 aerogeneradors del parc eòlic flotant Tramuntana cobririen gairebé tota la demanda elèctrica de la demarcació de Girona. El sector turístic i les entitats ecologistes hi estan en contra pel seu impacte a la zona

RAÚL DOMÍNGUEZ
Secretari tècnic d’IAEDEN-Salvem l’Empordà
“Per què ens hem de ‘menjar’ al territori 50, 60 o 80 molins de vent de 200 metres d’alçada i que tindran un gran impacte, quan a les grans ciutats no s’estan posant plaques?”
RAQUEL JUAN
Enginyera i membre de l’equip del Parc Tramuntana
“Els parcs eòlics flotants ja s’han desenvolupat amb èxit en altres indrets”

El projecte de parc eòlic flotant Tramuntana, que s’ha presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aconseguit aplegar, en una plataforma que hi està en contra, agents tan dispars com el sector turístic, els pagesos i les entitats ecologistes. És una iniciativa de gran envergadura que si es du a terme implicarà instal·lar 84 molins de vent al sud del golf de Roses i a la badia de Pals, a una distància d’uns 24 quilòmetres de la costa (tot i que hi hauria espais més pròxims).

Les localitats costaneres més properes serien l’Escala, l’Estartit i Pals, segons es recull en el document inicial del projecte que s’ha presentat a Madrid. La iniciativa la impulsen BlueFload Energy i Sener. La primera és una companyia especialitzada en parcs eòlics flotants que té presència internacional i que disposa de capital nord-americà. Ja ha desenvolupat i construït el parc eòlic marí Windfloat Atlantic, a Portugal. Sener, per la seva part, és una empresa d’enginyeria d’origen basc que té més de 2.300 treballadors arreu del món i que desenvolupa projectes d’energia i d’infraestructures naval i aeroespacial.

Els promotors asseguren que volen desenvolupar un parc completament integrat al territori i respectuós amb l’activitat pesquera i nàutica, i per això estan fent una campanya de contactes amb els principals agents locals. El fet que sigui un parc de tecnologia flotant, insisteixen, evitarà afectació en l’ecosistema marí, ja que no s’utilitzen estructures fixes cimentades al fons. A més, els flotadors podrien ajudar a regenerar ecosistemes. També remarquen que quan estigui completament operatiu permetrà garantir el 90% del subministrament elèctric que necessiten les comarques gironines. Encara no es parla d’inversions concretes, però es calcula que donarà feina a unes 6.000 persones en la fase de construcció, tot i que només entre el 30 i el 40% seran a Catalunya, i uns 200 llocs fixos directes al territori quan ja estigui operatiu.

Ara bé, les dimensions de la iniciativa han provocat molt malestar i ja s’ha creat la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí, que aplega empresaris turístics de la zona, entitats com IAEDEN-Salvem l’Empordà o el parc natural del Cap de Creus. Aquesta amalgama d’interessos està d’acord que el parc tindrà un impacte molt gran a la zona i insisteixen que per molt que l’energia que es produeixi sigui verda això no vol dir que el projecte sigui en cap cas sostenible, sinó que tindrà grans afectacions a curt i a llarg termini en la pesca, el paisatge, el medi ambient i el turisme. Raúl Domínguez és secretari tècnic d’IAEDEN-Salvem l’Empordà, una entitat que no només veu amb preocupació el parc marí, sinó també la resta d’infraestructures que es plantegen. “Per què ens hem de menjar al territori 40, 50 o 60 molins de vent de 200 metres d’alçada i que tindran un gran impacte, quan a les grans ciutats no s’estan posant plaques? Les entitats de defensa de la natura ja fa molt de temps que demanem un consum de proximitat, una bona planificació que prioritzi petites instal·lacions en zones ja antropitzades, en entorns urbans, polígons industrials i sòls que ja estan degradats, i que permetin apropar la producció al consum”, afirma.

En el cas del parc eòlic, Domínguez no veu gens clar que un únic subministrador controli una part tan important de l’abastiment elèctric. “És posar tots els ous en un únic cistell. Considerem que si el parc s’arriba a fer, hi ha d’haver participació pública. Creiem que el 50% seria el més raonable”, manté. A part, hi ha tota la qüestió ambiental i paisatgística. “Aquestes són unes comarques on el paisatge té un gran valor, la gent se l’estima molt i el sector turístic és molt important. Potser hi ha persones que veuen un molí i li donen un significat molt positiu en el sentit de progrés, però, en canvi, n’hi haurà d’altres que ho veuran com una aberració”, afirma Domínguez.

El tema més delicat, però, és l’impacte ambiental. A mesura que el projecte es va tramitant –els promotors creuen que podria estar enllestit el 2026–, més crítiques es van generant. La més recent, la d’un grup d’investigadors científics del CSIC, de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona, que demanen que abans de posar en marxa qualsevol parc eòlic marí es faci un diagnòstic previ i independent del que presenten les empreses sobre els impactes en l’aspecte ambiental, econòmic i social. “Els riscos d’implementar aquests parcs eòlics en un mar com la Mediterrani, ecològicament fràgil, divers i subjecte a múltiples pressions humanes, no han estat encara ben avaluats”, afirmen en un manifest conjunt presentat recentment, en què també alerten que els fenòmens meteorològics extrems poden malmetre les instal·lacions i comportar perills per al medi natural a llarg termini més enllà dels riscos a curt termini.

ECONOMIA BLAVA

Per la seva banda, l’enginyera Raquel Juan Hernández, membre de l’equip del Parc Tramuntana, assegura que els parcs eòlics flotants ja s’han desenvolupat amb èxit en altres indrets i que aquí s’estan prenent tots les mesures i s’estan fent tots els càlculs necessaris perquè sigui sostenible i segur. El projecte, explica, es pot emmarcar en el que es coneix com a economia blava, la utilització dels recursos dels mars i els oceans de manera sostenible i innovadora. “Estem aprofitant una energia verda, eòlica, en el marc d’una economia blava, que és un model que té el suport d’organitzacions com WWF i Greenpeace si es fa de manera sostenible i ben planificada”, indica.

UNA ZONA DELICADA

L’emplaçament del Parc Tramuntana i de les línies per donar sortida a l’energia que es generi encara no s’han concretat (en el gràfic es reprodueix una de les diverses propostes, la del corredor sud). Els responsables del projecte tot just estan fent en aquests moments els estudis d’impacte ambiental. S’ha de tenir en compte que el parc eòlic estaria envoltat de zones de gran importància ecològica: les reserves marines del cap de Creus i les illes Medes, el Montgrí i el Baix Ter; un LIC (lloc d’importància comunitària); els canons submarins occidentals del golf de Lleó; un corredor de cetacis protegit, i una zona d’especial protecció per a les aus a tot el litoral. “Hem fet campanyes oceanogràfiques, ara estem amb les observacions d’aus, utilitzem hidròfons per poder identificar cetacis... Estem estudiant i caracteritzant tot l’àmbit físic per poder definir la millor ubicació i establir, si cal, mesures mitigadores”, explica l’enginyera Raquel Juan Hernández. També assegura que la solució flotant per a aquesta instal·lació ja s’ha provat amb èxit en altres indrets i és la necessària a la costa catalana perquè la plataforma continental és estreta i a poca distància del litoral ja hi ha molta fondària. Pel que fa a l’impacte social i econòmic, s’estan plantejant –explica– la bonificació de tarifes per a col·lectius vulnerables i també per ajudar el sector turístic en el procés cap a la transició energètica.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor