Sense - La República

Esmena catalana al Congrés per recuperar els ateneus espoliats

Els grups parlamentaris catalans del Congrés ERC-Sobiranistes, Junts per Catalunya, el PDECat i la CUP, juntament amb EH Bildu i el BNG, han presentat una esmena d’addició a la Llei de Memòria Democràtica espanyola, esmena impulsada per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) per tal de reclamar la devolució dels béns i drets confiscats als ateneus pel franquisme.

La disposició XX sobre Béns i drets confiscats als Ateneus, Cooperatives i Associacions diu que “L’Estat restituirà en els termes establerts per la present llei els béns immobles i drets de contingut patrimonial dels quals fossin titulars els ateneus, cooperatives i ens assimilats que els van ser confiscats en aplicació del decret del 13 de setembre del 1936, de la llei del 9 de febrer del 1939 de Responsabilitats Polítiques i la llei del 23 de setembre del 1939 sobre béns dels antics sindicats marxistes i anarquistes”.

L’esmena demana que l’Estat també restitueixi o compensi els ateneus els béns de caràcter històric-artístic inventariables dels que van ser privats, com són obres d’art -pintures i escultures- o els documents dels seus arxius. I afegeix que, si els béns o drets espoliats no poguessin ser retornats totalment o parcialment per no haver quedat suficientment identificats, l’Estat compensarà pecuniàriament el seu valor, degudament actualitzat.

LLARGA REIVINDICACIÓ

L’origen d’aquesta esmena es troba en el manifest signat l’any 2014 a l’Ateneu Barcelonès per entitats culturals, cíviques, socials i comunitàries afectades pel règim franquista. Els impulsors defensen que, abans de l’espoli franquista, el moviment associatiu català va ser garant de l’ensenyament popular, del fet de protecció social i laboral, i del fet humanístic i lliurepensador. Aquell moviment associatiu, anterior fins i tot a la República, va articular, a través dels ateneus i altres entitats, un conjunt d’activitat política i social, de promoció de la cultura, la salut i l’esport, que el règim dictatorial va aniquilar seguint una estratègia de tancament, confiscació i depuració de les entitats, apoderant-se d’un patrimoni de gran valor cultural i econòmic.

291 propietats

La doctora en Història Contemporània i comissària de l’exposició Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya, Neus Moran, ha identificat, fins avui, 291 propietats a Catalunya corresponents a 232 entitats que van patir l’espoli un cop finalitzada la guerra civil. Segons l’experta, “la requisa patrimonial fou un mecanisme repressiu que el franquisme utilitzà de manera indiscriminada i general, intentant abatre els vincles ordits per la societat civil del nostre país en un entramat extraordinàriament potent que entenia l’educació, la cultura, la solidaritat i la cooperació, com les eines per aconseguir les millores socials, culturals i laborals”.

Per la seva part, el president de la FAC, Pep Morella, adverteix que “la nova Llei de Memòria Democràtica té el deure de facilitar instruments perquè finalitzi el càstig col·lectiu que ha representat privar els ateneus de les seus i recursos” i afegeix: “reconciliar aquest país amb el seu passat és crear l’oportunitat de retrobar-se amb la seva rica vida ateneista i el que han significat aquestes associacions per al seu progrés econòmic i social”.

Els impulsos de l’esmena recorden que, des de la primera llei alemanya de restitució de béns espoliats pel nacionalsocialisme el 1953, són nombroses les experiències de restitució patrimonial desenvolupades als països europeus que van patir règims autoritaris i ocupacions i, actualment, països com Xile i Argentina estan adoptant iniciatives per desenvolupar els seus propis processos de reparació. “Espanya mereix entrar en aquest club de països si vol ser un exemple ètic als ulls de la comunitat internacional”, assenyala Morella.

Entre els antecedents esgrimits a l’hora d’impulsar l’esmena, hi ha el fet que, amb la reinstauració de la democràcia, s’ha restituït el patrimoni confiscat a sindicats i a partits, i també es pren com a referència la Resolució 60/147 de 16 de desembre de l’any 2005 de l’Assemblea General de les Nacions Unides -subscrita per l’Estat espanyol-, que assenyala que la restitució de béns i drets és una forma de reparar els danys per les víctimes de violacions dels drets humans, i especifica que les víctimes i supervivents tenen dret a interposar recursos per obtenir el rescabalament del seu patrimoni.

Segons la citada resolució de l’ONU, “la restitució, sempre que sigui possible, ha de tornar la víctima a la situació anterior a la violació manifesta de les normes internacionals de drets humans o la violació greu del dret internacional humanitari” i adverteix que la devolució ha de ser integral (“Restitutio in Integrum”). En el mateix sentit, l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional requereix l’establiment de “principis aplicables a la reparació”, incloses la restitució, la indemnització i la rehabilitació.

La Federació d’Ateneus de Catalunya aplega a 180 entitats socioculturals presents a 35 comarques del país. El seu president confia en què l’esmena prosperi i adverteix que “no és casual que, malgrat tot, molts ateneus hagin sobreviscut a la dictadura, perquè tenim una capacitat de resistència i adaptació extremadament alta, i és per això que seguirem lluitant perquè totes aquelles entitats que van ser espoliades recuperin el seu patrimoni”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)