Jordi Cabré Trias

Jordi Cabré Trias

Jordi Cabré Trias

Reescrivint la història

Costa determinar si estem perdent o guanyant, però com diu Cuixart, “resistir és vèncer”. La República Catalana del 1934 proclamada per Lluís Companys no va resistir (recordem que va ser empresonat...

Jordi Cabré Trias

No ho perdono

Aprenem la història a l’escola i després ens oblidem d’ensenyar a llegir-la. Ho diu l’escriptor àrab, Tahar Ben Jelloun. És ben veritat i més veient que la història es repeteix. I ens persegueix....

Jordi Cabré Trias

Waterloo

M’ha semblat que aquesta neu de les voreres i dels jardins sumava cinc, sis, deu anys més al temps d’exili del president. Com si el fred hagués congelat la fotografia, les parets i els protagonistes...

Jordi Cabré Trias

La via catalana, ara

En Germà Bel diu una cosa molt intel·ligent: que si no afrontes la força de l’altre (l’Estat espanyol), tant se val la força que tinguis. Tan important com ser molts, o tenir raó, o ser els més...

Jordi Cabré Trias

Témer el pitjor

Diuen que l’independentisme va topar amb un mur infranquejable, és a dir l’Estat espanyol, i que ara s’està recuperant de les ferides. Que per tant no va aconseguir debilitar la posició de Rajoy,...

Jordi Cabré Trias

Els morts

Aquí no s’ha mort ningú ni morirà ningú. Fem servir aquest llenguatge perquè tots tenim al subconscient, tant si sabem història com si no, la guerra del 36 (dos anys més tard de la proclamació...

Jordi Cabré Trias

La foto

La foto que volen és la d’un govern desorientat, d’un poble acorralat, d’un moviment “descabezado”, dòcil, penedit i obedient. La foto que precisament no volen és la d’un poble que, després...

Jordi Cabré Trias

República virtual

Virtualment, som república. Quan un Parlament vota una declaració política d’independència, és com si un membre de la parella diu que es vol divorciar definitivament. No és que hagi marxat de casa,...

Jordi Cabré Trias

La independència, el nou Eixample

No tinc cap dada sociològica ni demoscòpica per a confirmar això, però crec que l’estat anímic del país es resumeix en l’Eixample barceloní. Diria que allà es concentra una equilibrada barreja...