Vaig entrar al cine Serra a veure La caiguda de l’imperi romà i vaig quedar parat: passava a l’hivern, nevava, i els romans anaven abrigats. Clar que érem als confins de l’Imperi, però no ho havia...

Com que tots els cines es concentraven al meu carrer, des de ben petit vaig anar sol al cine. Sortia de casa amb els diners de l’entrada i amb una ensaïmada amb xocolata que consumia a mitja pel·lícula....

Passant pel carrer Casp constato que, tal com han deplorat tants columnistes de diaris, el bar Bracafé del costat de Ràdio Barcelona ha tancat. Els barcelonins tenen tendència a enamorar-se d’establiments...

Sortint per la Diagonal, al terme d’Esplugues, era visible un poblat de l’Oest americà. S’hi filmaven les pel·lícules dels anomenats spaghetti western. Si des de l’autopista es veia el saloon...

Un dia van començar a arribar pel·lícules japoneses. Jo ja n’havia vist al cine de col·legi, però eren de por i catàstrofes, poblades d’uns monstres que es deien Godzilla i que es bellugaven...

Pujàvem al sis-cents d’en Ramon, i anàvem a veure pel·lícules a Perpinyà. Érem en Toni, la Carmina, en Salvador, la Nuri, la Maria Rosa... No sempre tots a la vegada, però el sis-cents d’en...

Quina va ser la primera pel·lícula sonora? El pare, nascut el 1922, deia que El desfile del amor (1929), de Lubitsch. Va ser la primera parlada de la seva vida. Cinquanta anys després encara recordava...

El senyor Rafael Moragas, Moraguetes, empresari operístic entre altres ocupacions, diu al llibre biogràfic que li va fer l’escriptor de Benissanet Artur Bladé Desumvila que l’any 1929, havent de...

Ingmar Bergman, de qui fa cent anys del naixement, era material dels cines d’Art i Assaig. El que jo freqüentava era el Publi, al passeig de Gràcia, on ara hi ha una botiga de Nespresso. Feien sessions...