Que Catalunya viu hores baixes, em sembla indiscutible. No en tinc l’evidència científica, ni la mesura exacta, ni és segur que no hi pesi més l’estat d’ànim col·lectiu que no els fets empírics....

Hi ha una cosa pitjor que la mala política: l’antipolítica. No dic que no hi hagi prou evidència del perfil baix que sovint té l’acció governamental i parlamentària. Aquí, i arreu. Ni tampoc...

Dos fets recents casualment coincidents en el temps em permeten fer una reflexió sobre en què consisteix això de fer memòria en el pla polític i social. Em refereixo, d’una banda, al discurs que...

En la presentació que vaig tenir l’honor de fer a Sabadell del darrer llibre de Rafel Nadal, Quan s’esborren les paraules, em va semblar interessant destacar el fet que la Catalunya de la infància...

Per bé que cada setmana tenim prou evidències del fangar on ha anat a parar l’independentisme, les d’aquests darrers dies ja no permeten mirar més temps cap a una altra banda. Des de la imposició...

Un dels arguments més recurrents per explicar la suposada feblesa política dels catalans és el que diu que ens falta sentit d’estat. És a dir, que ens manca l’ambició, però també la capacitat...

L’afer del MHP Carles Puigdemont a l’Alguer, qüestions judicials a part, ha tornat a posar en evidència la naturalesa del conflicte entre Catalunya i Espanya. I molt particularment, una de les especificitats...

L’independentisme per la contemplació, com l’ha qualificat amb tant d’encert –i bon humor– Joan Vall i Clara, ha fonamentat el seu imprevist i radical gir argumental en tres idees clau. Una,...