Entrevista

FABIAN MOHEDANO

IMPULSOR DE LA REFORMA HORÀRIA

“Hem de poder tornar a sopar a les vuit”

Tempus fugit, deien els antics, i malgrat que no ho podem evitar com a simples humans que som, encara ens queda l’esperança d’arribar a gestionar-lo millor. Vaja, canviar allò tan practicat a la societat catalana que és el viure per treballar per un més adient treballar per viure. Fa quatre anys, una iniciativa ciutadana a càrrec d’un grup d’experts en diversos àmbits es va posar mans a l’obra per estructurar un seguit d’iniciatives per aconseguir aplicar una reforma horària que garantís un ritme més ordenat i, en conseqüència, més saludable. El camí recorregut fins ara des de la societat civil ha obtingut compromisos ferms per part de les administracions recollits en el Pacte Nacional per a la Reforma Horària que cal desenvolupar, en la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, en la celebració de la Setmana dels Horaris –per donar visibilitat a la proposta– i en la creació d’una oficina per a la reforma horària, que dependrà directament del Departament de Presidència de la Generalitat i guiarà la implementació real dels objectius del pacte amb l’horitzó posat en el 2025.

HORARIS SALUDABLES

Fabian Mohedano, treballòleg i exdiputat de Junts pel Sí, és la cara visible d’un moviment que cada dia suma més adeptes. I és que això de superar l’ofec d’uns horaris que esclavitzen atrau el més reticent. Quedem a primera hora del matí, un dilluns de juliol en una Barcelona encara neta d’aglomeracions, però amb la xafogor clàssica de la capital a l’estiu. És un home amb l’agenda ben organitzada, puntual i amb el discurs après i clar. “Parlar de reforma horària és parlar de millorar la salut, i això tothom ho entén i ho comparteix”, etziba només començar tot argumentant l’afirmació amb un bon grapat d’exemples irrefutables: tenim uns horaris a la feina molt poc flexibles, mengem tard i malament, encabim els infants en activitats extraescolars que tot just acaben quan ja fa estona que haurien d’estar dormint i ens fiquem al llit a la matinada, malbaratant hores de son. Tot un quadre mal pintat, però fruit d’una tradició centenària... o no tan llunyana? “No pas, aquest desgavell i desorganització dels horaris no és tan antic. Prové de la segona meitat del segle XX, en ple desarrollismo franquista, del sistema fabril i de l’auge dels serveis, de l’arribada de la pluriocupació i de les hores extres, que van canviar tot el sistema laboral”, assegura Mohedano, que defensa que no es tracta de cap realitat inamovible i que es pot “i s’ha de canviar“. “El ciutadà és conscient que el seu horari laboral grinyola, però no ho és del tot que això afecta directament la seva salut, i és en aquest marc que hem d’aprofundir perquè creiem que la predisposició i la resposta seran immediates”, conclou, i puntualitza: “Hem passat de parlar de conciliació laboral a horaris saludables, i això ja no és negociable.” I què fa que ara sigui el moment idoni? Mohedano reconeix que és una pregunta que s’han fet tant ell com la resta de participants en el moviment i ho vincula a un moment de canvi global. “Ara ja no cal comparar-nos amb els països del centre i del nord d’Europa, perquè fins i tot en relació amb els nostres veïns de la conca Mediterrània ja anem més tard i perdem temps de son malgrat llevar-nos a la mateixa hora”, especifica. I com influencia dormir menys? ”Entre d’altres, el fil amb les malalties cardiovasculars és obvi, perquè si arribem a casa tard i sopem tard no deixem passar les tres hores recomanades abans d’anar a dormir i quan ens llevem l’endemà tampoc tindrem temps per fer un esmorzar fort, que és l’ideal, i la gana ens arribarà a mig matí, i si fem un mos ja no ens plantejarem dinar d’hora i així anar sumant...”, concreta.

Es tracta, doncs, d’aplicar un cop més el sentit comú, la lògica més primària i, també, més efectiva. “Hem de recuperar en bona part el cicle circadiari, el ritme biològic amb què es regien els nostres avantpassats, que quan tenien son dormien i quan tenien gana menjaven”, defensa Fabian Mohedano. Però un canvi d’aquest tipus afecta per força l’organització de tot el país. “És el que hem estat treballant en aquests quatre anys, cercant la col·laboració de diferents àmbits socials i econòmics i fins i tot rebent la unanimitat de tots els grups polítics”, assenyala el promotor de la reforma horària. I és en aquest escenari que apareix el Pacte Nacional per a la Reforma Horària i els objectius consensuats perquè siguin efectius el 2025. “A grans trets es tracta de compactar horaris de la jornada laboral per sortir abans de la feina, avançar els horaris dels àpats i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals”, enumera. Sembla fàcil, però no ho és. “Som ambiciosos, perquè convertir el factor temps en una mesura de llibertat és engrescador, però també demana molts canvis i molt profunds”, insisteix Fabian Mohedano, que recorda que aquesta transformació demana un equilibri en els tres àmbits bàsics, que són l’escola, la feina i el servei públic.

CAS A CAS, PAS A PAS

Anem a pams. Què cal fer a l’escola? “Aplicar aspectes clau com incorporar el dinar a l’horari dels instituts i avançar els extraescolars perquè també acabin abans.” I a la feina? “Garantir la flexibilització de la jornada laboral i les bosses d’hores. Som el país més rígid pel que fa a horaris i estem obsessionats amb la feina presencial i no es fomenta el teletreball.” I amb el servei públic? “També cal més flexibilització i més treball per objectius, horaris més compactes i el foment dels tràmits i les gestions administratives per internet.”

“També hem d’adaptar els horaris del comerç i del consum i conscienciar de la compra responsable, més humana, que recorda que darrere la caixa registradora també hi ha una persona que vol poder disfrutar de la seva família i no plegar a les deu de la nit tot l’any”, comenta tot assenyalant que “els hàbits de compra no són inamovibles i es poden buscar formules creatives com ara establir un dia o dos a la setmana en què l’horari sigui més ampli”. Un altre cop la lògica, però se m’acumulen les preguntes. I estem disposats com a humans i animals de costums que som a adaptar-nos a unes normes que ens demanen un cert esforç? Li recordo que la migdiada o allargar la sobretaula en aquest país són pràctiques institucionalitzades. Somriu. “Hi ha d’haver voluntat i, sobretot, resultats que demostrin que s’afavoreix la nostra vida”, diu Mohedano, que recorda, un altre cop, que som una rara avis dins aquest món. “Set mil milions de persones al món fan un horari i nosaltres un altre, això és incongruent i a més, ens perjudica”, destaca.

Tot i això, Fabian Mohedano alerta que les transformacions proposades s’hauran de fer amb el temps necessari i amb la màxima pedagogia per evitar que la gent cregui que se li estat imposant el nou model.. Manté que complir amb els objectius pressuposa anar pujant esglaons i superar tres llindars: l’individual, que correspon al compromís amb un mateix per canviar els hàbits; el col·lectiu de la feina, l’empresa i les associacions amb les quals es treballa i el social, que abraça aspectes tan diversos com el nostre horari habitual per anar a comprar a la botiga i el de consum d’oci.

UNANIMITAT

“Parlar de reforma horària és parlar de millorar la salut, i això tothom ho entén i ho comparteix”

RESPOSTA

“El ciutadà és conscient que el seu horari laboral grinyola, però no ho és del tot que això afecta directament la seva salut, i és en aquest marc que hem d’aprofundir”

CANVIS

“S’ha d’incorporar el dinar a l’horari dels instituts i avançar els extraescolars perquè també acabin abans”

CONSCIENCIAR

“Darrere de la caixa registradora també hi ha una persona que vol poder disfrutar de la seva família i no plegar a les deu de la nit tot l’any”

EN DETALL

Els municipis han estat els primers a respondre a la crida per una reforma horària.

N’estem molt satisfets, perquè ens permet anar construint territorialment la proposta. Tenim 150 poblacions a la xarxa i deu municipis que han decidit impulsar un pacte del temps, entre els quals hi ha Barcelona, Lleida i Girona. Ens interessa que la proposta s’articuli des del territori, perquè és als pobles i a les ciutats on passa tot i on s’ha de conciliar tot. Són un instrument importantíssim de conscienciació.

A algú li podria semblar que el camí continua sent molt feixuc

A mi m’agrada contrarestar aquesta actitud pessimista amb dos exemples molt diferents. El primer és que en la nova llei de comerç s’ha aconseguit reduir una hora el tancament dels establiments durant vuit mesos l’any, i el segon és que la celebrada sèrie Merlí de TV3 es va avançar mitja hora en la darrera temporada. Les considero petites victòries que hauríem de poder anar implementant també a les nostres vides. Avançar mitja hora activitats com els àpats o plegar abans de la feina facilitarien el procés.

La pilota ara és en mans de l’administració

Sí, i li correspon acompanyar la ciutadania i el teixit econòmic en aquest nou camí. Estic segur que aviat veurem campanyes, accions de sensibilització i mesures concretes de reforma en forma de proves pilot, com la que va anunciar la consellera de Salut amb l’avançament del tancament dels CAP. També veurem estudis i es publicitaran exemples d’empreses amb bones pràctiques.

Personalment, què el faria feliç?

Poder tornar a fixar les vuit del vespre com l’hora de sopar, perquè els horaris dels àpats regulen molt. Crec fermament que si el 2025 la majoria de la ciutadania no està sopant a aquesta hora la iniciativa haurà fracassat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)