Entrevista

JOSEP DE LUIS

Represident de l'Obra Cultura Balear

“L’Estat ha forçat tant la màquina que ha sacrificat l’estat de dret”

Advocat nascut a Inca, presideix l’Obra Cultural Balear amb l’objectiu de rellançar l’entitat a les Illes

Té 46 anys. És advocat. Des del mes de març passat, és president de l’Obra Cultural Balear. Amb una candidatura única, De Luis va substituir Jaume Mateu, que havia ocupat la presidència d’aquesta institució des del 2005. L’objectiu del seu programa és tornar a col·locar l’Obra Cultural Balear com a eix vertebrador de la defensa de la llengua, la cultura i el país. Reivindica la implicació de l’Obra Cultural Balear en tot el procés de defensa del sistema educatiu davant l’amenaça del TIL amb el govern Bauzá, i recorda el passat de l’Obra, que va néixer en plena època franquista. I no s’amaga de la debilitat que ha mostrat la institució en els últims anys en un nou context de frec a frec.

Per què s’ha perdut en els últims anys el paper que havia tingut l’Obra Cultural Balear en èpoques difícils?
Durant l’etapa del govern Bauzá, l’Obra Cultural Balear va ser fonamental per fer front a moments molt durs en què es va satanitzar tot allò que es podia apropar al mallorquinisme.
Però aquest enfrontament encara dura ara... No fa gaire, Maria Salom, quan encara era delegada del govern espanyol a les Illes pel PP, va qüestionar la necessitat que els metges de les Illes parlessin o entenguessin el català...
I tant! El PP, aquest mateix any, ha recorregut contra el decret que regula el coneixement del català entre els professionals de la sanitat pública, al·legant que la discriminació lingüística dificultaria la cobertura de places de metges a les Illes. Els representants de l’Estat continuen veient la cultura i la llengua com una cosa a extingir... I, si això passa quan comences el camí, ho pots assumir d’una manera diferent, però aquí ja tenim els peus plens de bòfegues... fa massa anys que vivim en un estat polític partidista.
Durant el govern Bauzá hi va haver una resposta intensa dels ciutadans i dels docents...
Durant l’època Bauzá es va tancar TV Mallorca, Ona Mallorca, i IB3 Ràdio i Televisió van quedar d’una manera estranya, sense model lingüístic ni editorial clar. Es va aprovar la llei de símbols i es va teixir tota una arquitectura normativa que tenia un objectiu molt clar... en aquella etapa, l’Obra Cultural Balear va tenir un paper molt important, va estar al costat dels ciutadans i va estirar del carro cada cop que va fer falta... I va quedar exhausta.
Va ser com una intensa cursa de fons?
Sí. M’imagin que els corredors de maratons, quan acaben necessiten fer coses per recuperar-se, i això és el que li ha faltat a l’Obra. Ara l’objectiu és tornar a col·locar-la com a eix vertebrador de la gent que defensa i estima la llengua, la cultura i el país.
Com es farà això?
Hem de tornar a reactivar la xarxa territorial. L’Obra Cultural Balear té delegacions i entitats germanes a tot el territori. Ara ha arribat el moment de tonificar aquesta musculatura. A més, som un motor que estira i dona aixopluc. Al sopar groc que vam celebrar el mes de maig passat vam poder comprovar que la gent necessita el paper de lideratge que havia tingut l’Obra fa anys i l’hem de tornar a assumir; i finalment, hem de treballar perquè la seu de Can Alcover torni a ser el lloc de referència d’entitats i societat, i de tots aquells ciutadans que volen treballar o mantenir el suport a les activitats en defensa de la cultura i de la llengua pròpies.
Amb el context polític que hi ha a Catalunya, és un bon moment per fer-ho?
En teníem dubtes perquè feia temps que no es prenia la temperatura de la gent, però al sopar groc va quedar clar que, si movem fitxa, la gent respon. La conjuntura actual és complicada, però l’Obra Cultural Balear va néixer l’any 1962, en plena dictadura franquista, i sempre ha estat a l’avantguarda de la defensa de la cultura i la llengua del país. En el context polític actual, hi ha 24 persones de 48 organitzacions (i aquest model es repeteix al Principat) que parlen de llibertat per prohibir, i parlen de democràcia per perseguir... És la factoria FAES. I això que passa a Catalunya passa a tot Espanya. Els 24 són gent que venen a generar conflicte i que t’acusen a tu de fer-ho. És el model de la neocolonització. Fan tot el que poden per ridiculitzar les nostres accions i ens acusen de ser a l’Edat Mitjana quan ells defensen una monarquia. No és la monarquia un model de l’Edat Mitjana?
Hi ha hagut canvis, a les Illes Balears, amb el pacte de govern actual?
Hi ha determinats partits que no tenen el centre últim de decisió al territori i les decisions s’acaben prenent sense tenir en compte el que pensem aquí. I això, es continua notant.
Però els ciutadans cada vegada estan més preparats per fer-se escoltar.
Les 100.000 persones que van sortir al carrer contra el TIL (decret sobre el Tractament Integral de les Llengües, conegut com el decret del trilingüisme) són un exemple del poble que tenim: unit, alegre i combatiu. Però, en paral·lel, vivim un dels pitjors moments de la història recent quant als atacs externs. Des del final del franquisme, no havíem estat tan malament en aquest sentit. Però això ens farà més forts... No és nou que s’intenti liquidar la llengua, la cultura i les institucions. Fa 300 anys que ho intenten. No ens han extingit i no ho faran aquesta vegada.
Què creu que pot passar a les Illes si Catalunya, finalment, aconsegueix la independència?
Podem treure el condicional. Catalunya ja ha desconnectat: els líders, el poble, la societat civil catalana ja s’han independitzat. Només falta materialitzar aquesta realitat, però ja està totalment desconnectada d’Espanya. Quan Espanya s’adoni de la situació, farà un procés de clonació i incrementarà la pressió aquí. I farà el que ha fet sempre al llarg de la història: lluny d’aprendre de les errades, cada vegada s’ha anat tancant més, s’ha fet més centralista, uniformitzadora i unitària. No tenc cap dubte, en aquest sentit. Som davant d’un estat que no ens estima i que últimament ens ha demostrat que ens odia massa vegades, però la independència és un anhel legítim.
A les Illes estan preparats per a aquesta pressió?
El que vengui s’haurà d’aguantar. Nosaltres no la volem. Som un poble que vol viure en pau, en llibertat, que es vol expressar com és i que no desitja que l’intentin exterminar ni culturalment, ni políticament ni institucionalment.
Ara les amenaces s’han convertit en presó preventiva per als representants polítics... La pressió és més forta.
Tots som conscients de la situació. En ple segle XXI, és una vergonya democràtica que tinguem presos polítics.
Què penseu del fet que Valtònyc hagi hagut de fugir a Bèlgica per no ingressar a presó?
Valtònyc no ha partit de casa seva cap a Bèlgica per no ingressar a presó. Ha hagut de partir per cantar, per haver cantat... El que està passant a l’Estat espanyol és molt gros: si agafem lletres de cançons de fa trenta anys de La Polla Records, Kortatu o fins i tot de Loquillo, no tenen continguts menys violents que les cançons de Valtonyc, però amb l’actual llei mordassa i les rebaixes democràtiques que vivim, les restes franquistes de l’Estat han reviscolat, i qualsevol cosa acaba sent delicte d’odi. Cremar la foto del rei no es pot penalitzar d’acord amb la legislació actual espanyola, però la justícia espanyola fa orelles sordes davant d’això i l’única cosa que aconsegueix amb aquesta actitud és incrementar el descrèdit que ja té en l’àmbit internacional.
Creieu que a l’Estat li importa perdre el crèdit internacional, si a canvi pot evitar la independència de Catalunya o pot reprimir determinades situacions?
Ells no li donen importància, però en té molta, ja que hi haurà un moment en què el crèdit de l’Estat espanyol en l’àmbit internacional s’haurà de contraposar al prestigi dels aspirants a la nova República Catalana... I en aquest moment, tots comprovarem la importància de respectar l’estat de dret i de resoldre els problemes polítics fent política de veritat. Per això, en aquest moment, els exiliats són tan importants... S’han convertit en una necessitat per mantenir, fora de l’Estat espanyol, els altaveus del que està passant dins de l’Estat.
Què pensa de la decisió del govern d’apropar els presos polítics a casa seva, amb el trasllat anunciat?
Per llei, els presos han d’estar a prop de casa seva... Tots sabem que aquest és un gest de distensió per obrir vies de diàleg. L’Estat continua sent tan franquista com ho era fa un mes, però el govern necessita demostrar que hi ha un canvi. Ara bé, cal tenir en compte que aviat sortirà algú de la caverna i els acusarà de cedir davant del xantatge independentista... El que nosaltres hem de tenir clar és que, per complir la llei de veritat, els presos haurien de ser al carrer, perquè no hi ha delicte de rebel·lió ni de sedició. Ens volen portar a un terreny on sembli que l’apropament és una victòria quan no és res més que el sabó que necessiten els que han donat suport al 155 per rentar-se la cara.
Creieu que la població comprarà aquest relat?
Sempre hi ha algú que compra aquests missatges, però és clar que el gros de la població no es deixarà manipular. El nostre poble no és tan fàcil de manipular. El mes d’octubre passat, el poble va demostrar molt més seny i serenor que els cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Com a advocat, què penseu de la decisió del jutge Llarena d’anul·lar les euroordres en veure que no pot jutjar Carles Puigdemont per rebel·lió o sedició?
Com a advocat, sempre he pensat que els jutjats, a l’Estat espanyol, com més baixa graduació tenen, més democràtics i fidels són als principis del dret. Però a mesura que vas pujant l’escalafó veus que la independència es va diluint i el respecte per la tècnica jurídica i els principis del dret democràtic es van difuminant. Al jutge Llarena ja li han dit en uns quants idiomes que no va pel bon camí. Si la justícia alemanya, la belga, la suïssa i l’escocesa veuen les coses diferents que tu, deu ser per alguna cosa. Potser és que el jutge Llarena s’està equivocant en alguna cosa... A més, de 250 catedràtics de dret, 240 ja han dit obertament que no hi veuen delictes ni de rebel·lió ni de sedició... L’Estat ha forçat tant la màquina que ha sacrificat l’estat de dret.
Potser l’Estat està disposat a pagar aquest preu a canvi d’impedir el que considera una amenaça... Pot ser que no ho consideri un preu massa alt?
En aquest moment, la justícia espanyola és un sistema que necessita revisar. Els representants de l’Estat i de la justícia són conscients que no apliquen la norma com toca. Això ja va passar amb la campanya del “no vull pagar” contra els peatges. En aquell moment, van haver de canviar el codi de circulació perquè sabien que els conductors es podien negar a pagar i que no queien en cap il·legalitat. I ara ens trobem en una situació similar, però, evidentment, amb connotacions molt més greus.
Proposen adaptar el codi penal i adaptar-lo a les necessitats actuals, perquè el que va passar a Catalunya respongui al delicte de rebel·lió, i ho proposa el PSOE, que és qui té la responsabilitat de govern en aquest moment.
Quan diuen que volen modificar el codi penal ja t’estan confirmant que no fan les coses com toca. Si volen complir la llei, l’han d’adaptar... Això és com dir que, en aquest moment, no la compleixen: ni l’espanyola ni la llei de molts altres països que s’han pronunciat sobre el tema.
Des de quin punt de vista pot arribar a tenir sentit aquest comportament en un estat de dret?
Hem de tenir clar que ells tenen un sistema filosòfic polític semblant al d’una secta, on hi ha coses que s’han de fer, passi el que passi, perquè la unitat d’Espanya està per sobre de tot, i això pot capolar l’estat de dret i pot capolar qualsevol cosa. I, des d’aquesta òptica cavernícola, pensen que actuen per un bé superior i, per tant, tot està justificat... Això és el que ells entenen i que, evidentment, no podem compartir, perquè nosaltres hem actuat en tot moment amb voluntat pacífica d’aconseguir fer realitat un desig expressat al carrer i a les urnes pels ciutadans.
En els últims mesos, en les acusacions contra el sector independentista, no s’ha dubtat a fer servir conceptes com el de feixisme i el nazisme...
Els que utilitzen aquestes paraules demostren una profunda insensibilitat i una gran falta de respecte envers les víctimes de l’holocaust. Avui, a Espanya, de nazisme, no n’hi ha. Però sí que hi ha determinats tics franquistes cada vegada més accentuats. I el que cada vegada és més evident és que els tics franquistes els tenen els hereus del franquisme. I el que tots sabem és que quan t’intenten exterminar, reacciones. Així va passar l’any 1936 (en la Guerra Civil espanyola) i el 1715 (en la guerra de Successió). El nostre poble, però, va resistir llavors i resistirem ara.
Aquest any també hi ha hagut renovació al capdavant de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Quin paper té actualment l’Assemblea com a aglutinadora de les inquietuds del sobiranisme a les Illes?
L’Assemblea té un paper molt important per a l’Obra. Sempre hem tingut i hem trobat la mà estesa, tant amb el president Soler, amb qui hem tingut una relació cordial i còmplice (actualment ell és el president de la Delegació Territorial de l’Obra Cultural Balear a Inca), com amb l’actual presidenta, Margalida Miquel, amb qui, a més de compartir la visió de país, l’amor incondicional al poble i complicitats estratègiques, som grans amics.
La seva incorporació a la presidència de l’Obra Cultural Balear està relacionada amb aspiracions polítiques futures?
Només he participat una vegada en una llista sobiranista. Jo soc dels que crec que, de política, se’n pot fer molta fora de les llistes electorals. M’agrada fer-ne i en seguiré fent, però això no vol dir que les meves aspiracions siguin ser el cap de cartell d’una llista electoral. De moment, em toca fer política des del càrrec que he assumit.
Creu que s’entén bé des del Principat el paper que juga l’Obra Cultural Balear en la defensa de la llengua i la cultura comunes?
Jo no puc copsar el que passa al Principat ni al País Valencià. Tenim dues entitats germanes: Òmnium i Acció Cultural al País Valencià. És a través d’Òmnium i de Jordi Cuixart o de Marcel Mauri com jo sent la percepció que tenen de nosaltres al Principat. I crec que hi ha una relació fraternal, però tenim una cosa pendent: hem de cuidar una mica més la casa comuna. Necessitem refermar-nos aquí. Per exemple, la Federació Llull. Tots estem convençuts que s’ha de fer, però topem amb la realitat de l’agenda. I, en aquest moment a Òmnium pot ser que les coses urgents facin ajornar les importants.
Què creieu que ha de ser la Federació Llull?
Ha de ser un espai des del qual articular iniciatives comunes amb repercussions més enllà del territori local. Ha de ser un lloc de trobada des d’on activar campanyes conjuntes i accions en defensa de la cultura, la llengua i la història conjunta. I això s’ha de fer ara, perquè en aquest moment els presidents dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Balears estan d’acord a fer-ho. I aquestes circumstàncies no es produeixen habitualment. Hem de saber aprofitar els bons moments per arrelar-nos i donar cos a aquestes eines que són fonamentals per mantenir els lligams entre territoris catalans.

En defensa de...

Josep de Luis va néixer fa 46 anys a Inca, al cor de Mallorca. Allà és on exerceix com a advocat i on va créixer políticament en la defensa de la llengua i la cultura del país, lligat a les tesis sobiranistes de la JNC, amb la perspectiva que dona el context polític de les Illes. Després de més de vint anys d’activisme en la defensa de la identitat del poble català, De Luis ha assumit ara la presidència de l’Obra Cultural Balear.

L’Obra ha estat des del 1962 un referent per a aquells que estimen i treballen per conservar la llengua i la cultura pròpies i, després d’uns anys d’activisme de baixa intensitat, ara ha arribat el moment de tornar a ocupar l’espai de lideratge que aquesta institució va tenir en els anys més difícils del final de la dictadura franquista o en l’època del govern Bauzá.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.