Entrevista

Antoni Trilla

Cap del servei de medicina preventiva de l'Hospital Clínic

ANTONI TRILLA

La grip traurà el nas. Un expert de referència ens recorda: “Els grups de risc s’han de vacunar”

VACUNACIÓ
“L’única malaltia erradicada és la verola, i és gràcies a la vacunació. La resta de virus van voltant”
GRIP
“Vacunem de la grip, no del refredat. “M’he refredat, la vacuna de la grip no val per a res!”... És que són coses diferents!”
SÍMPTOMES
“Quan tens la grip, et trobes com si t’hagués atropellat un autobús: fatal. Et dius: «Si us plau, quan s’acabarà?»”
CONTAGI
“Els virus no entren per la pell intacta, entren per les mucoses: si em toco el nas o la boca, si em frego l’ull...”
RISC
“Un dels col·lectius de risc és el dels més grans de 60-65 anys. I després hi ha el grup de persones amb malalties cròniques”
PREVISIÓ
“Si no hi ha canvis, esperem una grip bastant semblant a la de l’any passat, que va ser molt dolenta”

Aviat se’n sentirà parlar. Arriba el fred, tornen els virus de la grip. El doctor Antoni Trilla en parla de totes les maneres possibles. Tot i que la grip és, amb el refredat, la infecció respiratòria més comuna, no necessàriament en traiem l’entrellat. La campanya de vacunació també pica a la porta.

Com seran els ‘tempos’ de la grip?
Si no hi ha canvis, i amb la grip és difícil de predir, creiem que a finals de desembre –dues setmanes amunt, dues setmanes avall–, començaran a augmentar una mica el nombre de casos, i si es comporta com una temporada normal, al gener, quan els nens tornin al col·legi després del Nadal, s’accelerarà. Gener, febrer i març seran, probablement, els mesos de més epidèmia.
Cada any en tenim, de grip... Què és?
És una malaltia vírica. Cada any estem exposats a una mena de sopa de virus. Es podria fer la comparació amb una sopa de lletres, perquè, de fet, s’hi assembla una mica: dels virus en diem A, H1N1... Aquesta sopa és molt gran, però cada any acostumen a predominar dos o tres tipus de virus diferents; l’any passat, sorprenentment, van ser quatre.
Diferents, però tots de la grip.
Mateixa marca, però diferents models, color...
Com els cotxes d’una mateixa marca.
Sí. Malauradament, no ens defensem de la marca, de la grip, sinó de cadascun dels models, de cadascun dels virus. Hem d’anar específicament contra cada virus, i és per això que cada any, segons quina barreja de virus predomini, la vacuna és diferent. I això vol dir fer cada any una previsió de quina vacuna –perquè la vacuna només pot contenir tres o quatre tipus de virus diferents–, s’ha de fabricar. I cada any hem de creuar molt i molt els dits, fins a fer-nos mal, perquè els virus que circulin siguin tan semblants com sigui possible als de la vacuna. I també cal creuar els dits perquè la vacuna, amb aquesta similitud de què parlem, funcioni suficientment per protegir una part important de la població de risc, i això no passa sempre.
Parla de preveure quins virus de la grip ens ataquen cada any. Com es fa?
Es fa una previsió sobre la base de les millors dades. Això vol dir que arreu del món hi ha laboratoris de referència de la grip que van recollint mostres durant tot l’any i van analitzant els virus, intentant identificar-los. Miren què està passant uns mesos abans... Aquesta feina és un molt bon exemple de col·laboració entre els països.
I un cop es tenen les dades?
S’ha de veure què va passar la temporada anterior, veure què ha canviat i fer una previsió: “Sembla que, probablement, aquesta serà la tendència i triem aquestes tres o quatre soques, tipus de virus, per fabricar la vacuna.” I com que per a la fabricació cal fer la previsió sis o set mesos abans de treure la vacuna diem que tenim els dits creuats fins a fer-nos mal. Si després que s’hagi decidit sobre les soques que han d’estar a la vacuna es detecta un canvi, no hi ha temps de fer una nova adaptació. I si hi ha sorpreses i al final, durant la temporada no circulen, suposem, els virus 1, 2 i 3, com ens pensàvem, sinó el 5, l’hem espifiada.
Ens podríem trobar amb una epidèmia tipus grip A?
La grip A era nova; va ser una sorpresa, no es podia preveure. I nova no vol dir que no hagi existit mai abans. Vol dir que la majoria de la població que actualment està habitant el món no hi ha tingut contacte, potser només la gent més gran. Per tant, som verges respecte a aquest virus. Estem molt més exposats.
Quan diem que la grip A és nova ens referim a la combinació de virus, perquè continua estan sota el paraigua general de la grip.
Sí, sempre grip. Però és com si la fàbrica de cotxes tragués un model nou que no està al catàleg.
Què passa, quan apareix un virus nou?
Habitualment, el virus nou acaba predominant, perquè té més facilitat per circular, ja que no ens defensem d’aquest virus igual de bé, exceptuant algun grup de població. Quan passa, la pràctica totalitat de casos de grip seran a causa del virus nou i, depenent de l’any, es pot donar un augment molt elevat de casos o que tinguem sort i ens mantinguem en les xifres habituals.
La gravetat de la grip A estava causada per l’agressivitat del virus o perquè el nostre sistema immunitari no estava preparat?
Que els virus siguin més o menys agressius no depèn tant que estiguin dotats d’unes noves armes com de la nostra capacitat de resposta. Si la nostra capacitat de resposta està entrenada, si ens hem vacunat –quan la vacuna és efectiva la defensa és més senzilla–... Però quan l’escenari és nou, pot ser que la defensa falli. En la grip, però, també es dona un fenomen curiós, i aquest any és un bon any per recordar-ho, ja que és el centenari de la grip del 1918, que es va batejar com a grip espanyola –perquè les primeres notícies es van publicar a Espanya, tot i que l’epidèmia va afectat tot el món–. Aquell any, i també potser el 2009, amb l’epidèmia de la grip A, a algunes persones els va passar una cosa curiosa. Seguim amb el símil del cotxe. Imaginem la defensa del sistema immunitari com un fre: tinc un obstacle al davant, trepitjo el fre. Si tot està ben equilibrat, hi ha un sistema de bloqueig i el cotxe no patina i ens aturem abans de l’obstacle. Amb la grip del 1918 –i la del 2009–, va passar que determinats grups de persones –els joves el 1918 i les embarassades i certa població jove el 2009– van frenar tant que el mateix sistema de defensa els va acabar lesionant l’organisme. S’intenta combatre amb tanta intensitat el virus de la grip que l’atac contra l’intrús acaba afectant el pulmó o provocant un altre problema greu.
El sistema immunitari es passa de frenada?
Sí. El virus ataca, i el nostre cos diu: “Ara veuràs!”... Aleshores es fa realitat allò de matar mosques a canonades. Malauradament, això pot desequilibrar el nostre sistema immunitari. Es desmunta l’equilibri, es passa a la hiperactivitat, ens autolesionem i això podria justificar algun dels casos que es van donar, quan la situació estàndard, en una temporada de grip normal, és que la població més susceptible sigui la de menys de 4 anys, els nadons i la població de més de 65 anys.
No deixa d’impactar que hi hagi morts per un excés de zel.
És un mecanisme que un cop posat en marxa perd una mica el control. En el cas de les persones grans, la frenada és més dèbil, però el que és segur és que no bloquejaran el sistema per excés d’activitat.
Hem parlat de la grip A. Durant l’epidèmia del 2009 em vaig ocupar d’una persona, més d’una setmana, dia i nit, i no em va encomanar.
Això passa. En una temporada normal de grip, la població que es pot arribar a infectar pot ser, a grans trets, un 10%, i d’aquest 10% hi ha una part molt important que no té símptomes; simplement, contrau el virus i és capaç de controlar-lo, potser es nota alguna cosa...
Una nit amb una mica de febre.
Això mateix. I després hi ha una part dels que es contagien que sí que té símptomes de grip.
Terribles.
La gent moltes vegades diu: “Estic engripat.” Si estàs engripat et trobes, com diem nosaltres, com si t’hagués atropellat un autobús: fatal. Fa mal tot, tusses, el cap vol esclatar i et dius “Si us plau, quan s’acabarà?” Això és la grip per a la majoria de persones; és l’estàndard de les persones que la passen.
Però hi ha grups de risc.
Sí. Per a aquestes persones, el quadre que hem descrit ja és prou dolent, però cal afegir que són els que potser pateixen dels pulmons, tenen insuficiència cardíaca, estan fent diàlisi... Hi ha més debilitat i aquí comencen les complicacions. Són les persones que potser requereixen ingrés hospitalari, tractament i, de vegades, tot i que la grip no els mata, sí que els situa en una mena de camí de baixada en què es descompensa tot i poden acabar fins i tot morint. Cada any hi ha persones que moren i la pregunta que ens fem és: per la grip o amb la grip? Dit d’una altra manera, aquest hipotètic pacient s’hauria mort si no hagués agafat la grip? Probablement no.
Esvaïm els dubtes que puguin quedar: qui s’ha de vacunar?
Pràcticament a tot Europa, a diferència dels EUA, s’ofereix la vacuna de la grip als col·lectius o grups de risc. A grans trets, aquests grups es caracteritzen perquè és més probable que si es contagien de la grip puguin patir les complicacions de què parlàvem ara. S’intenta protegir-los de la grip, és clar, però especialment de les possibles complicacions. Com més grans, més problemes, per tant, un dels col·lectius de risc és el dels més grans de 60-65 anys. I després hi ha el grup de persones amb malalties cròniques, especialment pulmonars, cardíaques, asma, amb tractaments que puguin implicar una baixada de les defenses, malalts que pateixin càncer i que els que s’hagin sotmès a un trasplantament... I un grup que s’ha de vacunar, perquè té risc de patir complicacions amb la grip són les dones embarassades. Sempre es diu que a una dona embarassada és millor que no se li administri res, i és veritat en determinades situacions, però hi ha dues vacunes, la de la tos ferina i la de la grip, que protegeixen la mare i la criatura. Un altre grup per al qual es recomana la vacuna és el personal sanitari.
I els nens petits?
S’han de vacunar els nens que tinguin malalties. Als Estats Units es recomana la vacuna a tothom que vulgui i tenint en compte el seu sistema sanitari, una bona part de persones se l’han de pagar. Aquí ens la proporciona el sistema sanitari. Els nens són els grans difusors de la grip, s’intercanvien els mocs sense problema a la llar d’infants, arriben a casa, algú en té cura i també es pot contagiar... Precisament, a Anglaterra es va plantejar, fa un parell d’anys, si vacunant els nens es podia reduir la incidència de la grip en els pares, avis, cuidadors... Els estudis inicials diuen que sí, que podria anar bé, però això introdueix un debat. A part de la complicació de vacunar tots els nens, massivament –a banda d’aquells que tenen patologies que ho fan recomanable–, planteja un cert debat ètic: un nen sa no tindrà problema amb la grip..., aleshores, l’hem de vacunar per protegir una altra persona, un adult? S’ha d’estudiar bé, això. A Anglaterra i els Estats Units els ofereixen una vacuna inhalada...
Funciona?
És complicat, perquè tot el que fa referència a la grip ho és. Als Estats Units, l’any passat no va funcionar bé i la mateixa vacuna a Anglaterra sí que va funcionar. També s’ha d’acabar d’estudiar. A la resta d’Europa, gairebé tots els països tenen els mateixos criteris que nosaltres.
S’investiga perquè l’administració de la vacuna sigui menys agressiva.
S’estan fent proves tecnològiques molt interessants. Hi ha vacunes que usen la nanotecnologia, per entendre’ns, que literalment és només posar una tireta. A la tireta hi ha unes microagulles solubles que contenen la vacuna: “Para, vine, que et posaré una tireta; no te la treguis en dos dies.” Vacunat de la grip. Això és fantàstic. Menys agressiu, les microagulles ni es noten. La tireta es pot tirar a les escombraries sense por de contaminar ningú. Són grans avenços. Entre haver d’anar cada any al pediatra perquè punxin el nen o que li posin un adhesiu amb l’escut del Barça hi ha molta diferència.
Per a la grip i el refredat, si no hi ha complicacions, a part de beure líquid i prendre paracetamol, poca cosa més...
Poca cosa més.
I la frase:“Per què m’he de vacunar de la grip, si m’he refredat igualment?”
Només faltaria! Vacunem de la grip, no del refredat. “M’he refredat, la vacuna de la grip no val per a res!”... És que són coses diferents! És com si diguessis: “Per què m’he de vacunar de la poliomielitis, si he agafat el còlera?” Carai, què té a veure?!
Després de tot el que hem parlat, quina grip ve?
Cada any faig una previsió meva, particular, la tanco en un sobre i quan acaba la temporada de grip l’obro. El meu percentatge d’encerts no és espectacular... Deuen pensar: “Caram, si aquest és el que en sap!” Mirem, però, què ha dit l’Organització Mundial de la Salut. Si no hi ha grans canvis, esperem una grip bastant semblant a la de l’any passat, que va ser molt dolenta, amb un nombre de casos molt alt i un nombre de persones ingressades també molt alt. Per números, es podria comparar amb la del 2009 –grip A–. Vol dir que ara serà igual de dolenta? Probablement no. Els problemes que vam tenir amb la vacuna l’any passat, que contra una de les soques no va ser eficaç, segurament també els tindrem i caldrà veure si aquesta és la soca predominant. La bona notícia és que l’any passat es va infectar molta gent i que per aquest motiu hi ha una certa defensa, dels vacunats i no vacunats. Vol dir, si fa o no fa, que aquest any no plourà sobre sec, sinó sobre mullat. Dit això, d’aquí a tres mesos, si vol, en tornem a parlar.

Algun dia, una vacuna de la grip universal

A l’hemisferi nord, la grip circula a la temporada de tardor i hivern, bàsicament; a l’hemisferi sud, a la seva temporada d’hivern, és a dir, quan nosaltres estem a l’estiu. A les zones tropicals hi ha grip tot l’any. Sempre hi ha grip en algun lloc. No només cal que els grups de risc es vacunin quan ve la temporada de grip, sinó que l’eficàcia augmenta si es fa amb continuïtat, un any rere l’altre. És bo tenir present també que quan ens vacunem ens estem protegint individualment, i també col·lectivament: si estic vacunat hi ha menys risc que altres es contagiïn. Recordem qui s’hauria de vacunar: majors de 60-65 anys, embarassades i persones amb patologies de base que poden tenir complicacions si agafen el virus. I professionals sanitaris, un tant per cent elevat dels quals –un 70% o més–, no ho fa. Sorprenent.

Quin seria el somni? Una vacuna de la grip universal: administrar-la un cop i que servís per sempre i per a tots els virus. De moment, això no ho tenim.

Convèncer, no pas vèncer

Cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia del Clínic, professor investigador de l’ISGlobal, docent de la UB –i membre dels òrgans de govern– a la facultat de Medicina, vocal a la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)... Un expert que també destaca per la seva capacitat com a divulgador. Sovint, apareix als mitjans per parlar de la vacunació, de la grip i de qualsevol altra malaltia. Més que vèncer les persones antivacunes, diu que s’ha de convèncer, donar arguments. Una dada contundent: “L’única malaltia que es pot considerar erradicada al món és la verola, i és gràcies a la vacunació. La resta de virus van voltant pel món.”

Tinc grip o refredat?

“El refredat és –per dir-ho de manera senzilla–, de coll en amunt. No estàs com si t’hagués planxat un autobús. Fa mal el cap, hi ha mocs, no necessàriament hi ha d’haver febre alta... Durant dos o tres dies et trobes relativament acabat i moquejant, i poca cosa més.” No s’acostuma a complicar. La grip, per la seva part, és “de coll cap avall”. “Pulmons, tos, mal de cap, febre alta, dolors articulars. Ho passes molt malament.” Pot durar cinc o set dies. Per al refredat i la grip es fa un tractament simptomàtic. I en el cas de la grip, es disposa d’una vacuna. Són virus diferents: “Si el virus de la grip fos un cotxe, el del refredat seria una moto.” La transmissió dels virus, en els dos casos, és per via aèria: distàncies curtes –parlant, tossint, esternudant–, de metre o metre i mig. Quant duren els bitxos a l’entorn? A les mans, si no es renten, de minuts a hores. “El que es desconeix és que els virus no entren per la pell intacta, entren per les mucoses: si em toco el nas o la boca, si em frego l’ull... Per tant, higiene, ventilació de les cases, vida saludable... i sort.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)