Entrevista

Guia de mobilitzacions

El moviment social a Catalunya ha abraçat les xarxes socials com a altaveu perquè són el millor sistema per generar una resposta massiva i immediata a les convocatòries de manifestacions i actes al carrer. L’èxit de les darreres accions a les principals ciutats catalanes demostra fins a quin punt la mobilització depèn de les noves tecnologies

Twiter: @tsunami_dem 165.500 seguidors Telegram: #TsunamiDemocràtic 316.400 membres Web: https://tsunamidemocratic.cat/ Instagram: tsunami_dem 122.000 membres App: app.tsunamidemocratic.cat TSUNAMI DEMOCRÀTIC
Tsunami Democràtic es va donar a conèixer el 2 de setembre d’aquest any amb un comunicat. El text deixava ben clar que aquest moviment civil volia ser la resposta, una més, a la sentència del Tribunal Suprem des de la desobediència no violenta. Aquest moviment social va començar a tocar carrer amb petites accions simbòliques, com ara fent segudes col·lectives a les diferents oficines de CaixaBank i enganxant cartells també en altres empreses de l’Ibex per denunciar que “finançaven la repressió”. La prova de foc, i la demostració de com era d’útil l’estructura creada a través dels contactes en xarxa, es va fer efectiva el mateix dilluns 14, un cop coneguda la sentència del Tribunal Suprem. Al migdia, i amb la consigna “Buidem les aules, omplim els carrers!” es demanava la col·laboració dels universitaris, que havien de confluir a la plaça de Catalunya de Barcelona. Un cop allà, a la una del migdia, s’informava a través de la xarxa de quin era l’objectiu: col·lapsar l’aeroport. La resposta ciutadana va ser massiva. La jornada es completava amb un comunicat de premsa que es va emetre a través de la BBC, l’AFP i TV3. L’encarregat del missatge, un rostre reconegut en l’àmbit internacional: Pep Guardiola. Tsunami Democràtic tancava el dilluns anunciant la creació d’una app que garanteix l’anonimat i la seguretat dels seus seguidors i que s’usarà a partir d’ara com a canal per informar de les accions i avisava de noves accions sense concretar.
Twiter: @PicnicxRep 22.700 seguidors Telegram: #PícnicxRepública 21.826 membres Web: https://picnicxrepublica.org/ PÍCNIC X LA REPÚBLICA
Aquest col·lectiu d’activistes va néixer oficialment l’11 de setembre i es donava a conèixer també a través de les xarxes socials amb un comunicat en què es declarava amb contundència que s’havia deixat de confiar en els polítics per a l’assoliment de la independència i que prenien la responsabilitat de continuar el camí “com a poble”. A través d’un seguit de missatges es van començar a donar instruccions sobre com realitzar pícnics reivindicatius, tot recordant als seus seguidors l’essència de la paraula: “Com bé sabeu, els pícnics se celebren en grup, asseguts a terra amb una cistella amb prou menjar per passar unes quantes hores. O dies.” En la informació que apareixia cada dia es recordava que la proposta estava oberta a tothom, tant a aquella gent disposada a implicar-s’hi d’una manera més directa com a aquells que volguessin prendre-hi part des d’una certa distància. Des del primer moment, es va defensar la resistència no violenta, es va destacar que la lluita podria ser llarga i es va escampar el lema Cuidem-nos els uns als altres. L’estrena del Pícnic x la República es va fer oficial diumenge, quan desenes de persones van respondre a la crida de celebrar un pícnic al vestíbul de l’estació de Sants de Barcelona. En aquell “assaig”, que l’entitat va qualificar de tot un èxit, hi van prendre part unes 700 persones. Ahir divendres convocaven una nova acció reivindicativa a Tordera, al Maresme, i a la Sagrada Família en el tram del carrer Sardenya. Demanaven portar barret i aigua perquè els meteoròlegs anunciaven un dia assolellat
Twiter: @CDRCatOficial 135.000 seguidors Telegram:#CDR_Catalunya 24 214 membres CDR CATALUNYA
La seva tasca organitzativa i l’estructura dels CDR, sense caps visibles, ha permès una capacitat de resposta i de convocatòria molt més ràpida que les habituals. Integrats per gent de tota mena que s’organitza territorialment, els CDR han estat en el punt de mira de les forces policials i criminalitzats definitivament amb la detenció de nou dels seus membres sota l’acusació de terrorisme. Set d’ells són a la presó en espera de judici. Els CDR han destacat per l’activitat al carrer i han estat la diana de molts mitjans constitucionalistes que els han penjat la llufa de violents aprofitant alguns episodis puntuals de petits grups més radicals que no s’ha pogut vincular al moviment i que han protagonitzat la crema de contenidors i vehicles. Els CDR, poc donats a l’exposició pública es van estrenar la setmana passada donant les primeres entrevistes als mitjans de comunicació. Una decisió que ha generat certa crítica entre alguns sectors del moviment que no ho consideraven prou consensuat. La crida diària a omplir els carrers a diferents ciutats catalanes, amb una especial atenció a Barcelona, ha rebut el suport de milers de persones, majoritàriament joves. La seva crida a mantenir la mobilització permanent i a exigir al govern que apliqui la desobediència institucional ha refredat les relacions entre les dues parts i ha tensat encara més la corda amb la policia catalana a qui acusen d’emprar una violència desproporcionada a l’hora de finalitzar les manifestacions i d’infiltrar agents per generar la màxima crispació i alimentar el relat de la violència al carrer.
Twiter: @assemblea 380.000 persones Instagram: assembleacat 109.458 seguidors Facebook: @assembleanacionalcatalana 236.796 seguidors Web: https://assemblea.cat/ ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en actiu des del 2012, ha aglutinat juntament amb Òmnium Cultural, la mobilització ciutadana fins a l’arribada dels nous grups sorgits com a resposta a la sentència contra el procés independentista. L’entitat, directament afectada per l’empresonament de qui era el seu president en el moment d’entrar a la presó, Jordi Sànchez –també n’havia estat presidenta Carme Forcadell–, ha estat corresponsable de les manifestacions reivindicatives més multitudinàries que hi ha hagut mai en la història més recent de Catalunya. Organitzada territorialment a través d’una potent xarxa de col·laboradors, l’ANC s’autodenomina independent dels partits polítics i de l’administració, de qui no rep cap subvenció, i combina l’acció directa amb les campanyes de suport a la independència dins i fora de Catalunya. Un dels darrers exemples d’aquest interès per donar a conèixer internacionalment la situació catalana ha estat la convocatòria d’una trentena de mobilitzacions a Europa i Amèrica davant les ambaixades espanyoles. L’ANC fa mesos que preparava una resposta contundent a la sentència del Suprem, i des de dilluns s’han organitzat diversos actes en aquest sentit. Les anomenades Marxes per la Llibertat, organitzades amb Òmnium des de dimecres i fins ahir amb l’arribada a Barcelona, han obtingut una resposta massiva de participants i s’han anat nodrint amb la gent per on passaven. El missatge pacífic d’un sol poble caminant en suport als presos polítics ha estat d’una contundència difícil de superar.
Twiter: @Omnium 295.000 membres Facebook: @omniumcultural 320.200 seguidors Telegram: #Òmnium 49.119 membres Web: www.omnium.cat ÒMNIUM CULTURAL
Òmnium Cultural és l’entitat més veterana de les citades que defensa els drets i les llibertats dels catalans. Amb prop de seixanta anys d’història, la seva activitat i compromís amb el país avalen una trajectòria sostinguda gràcies a les aportacions dels seus prop de 177.000 socis. Desvinculada, igual que l’ANC, tant dels grups polítics com de l’administració, Òmnium ha codirigit les grans manifestacions i concentracions que s’han dut a terme en els darrers deu anys en aquest país. Amb el foment de la llengua i la cultura per bandera, Òmnium es fa present al país a través d’una completa xarxa de seus territorials que han actuat de connexió fiable per escampar els missatges i les crides en l’àmbit nacional. L’entitat també ha estat colpejada amb l’empresonament de qui encara manté la presidència, Jordi Cuixart, i s’ha especialitzat en les campanyes que busquen la resposta massiva de la ciutadania. Una de les més significatives, però no l’única, és la que porta per títol Demà pots ser tu, en què es dona veu a persones que han patit casos flagrants de vulneració de drets, com ara la llibertat d’expressió, de reunió o fins i tot la persecució de les idees. La resposta de l’entitat a la sentència ha estat recuperar les paraules de Cuixart durant la seva intervenció davant del Tribunal: “Ho tornarem a fer”, i proclamar que mantindran la reincidència en els fets pels quals se l’ha condemnat sense fonament. Amb la campanya Ens autoinculpem, Òmnium busca la màxima implicació de socis i simpatitzants perquè assumeixin de manera simbòlica els efectes de la sentència.
MISSATGE
Des del primer moment es va defensar la resistència no violenta, es va destacar que la lluita podria ser llarga i es va escampar el lema ‘Cuidem-nos els uns als altres’

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

.

I TAMBÉ UNA GUIA DE SUPERVIVÈNCIA

El concepte de resistència passiva, pervertit en la sentència contra el procés, es manté ben actiu a Catalunya. La desobediència civil pacífica, i més si es perllonga en el temps, demana tenir en compte un seguit de conceptes si es vol exercir amb efectivitat. Plataformes com En Peu de Pau i Lluita no Violenta recopilen un seguit de material i recursos per poder mantenir-se al carrer defensant els drets civils sense sortir-ne malparats. Com a exemple pràctic, recomanacions tan lògiques com mantenir a ratlla les emocions, actuar amb el cap fred, portar roba i calçat còmodes i menjar tipus fruita i aigua i anar en grup. Asseure’s a terra continua sent el símbol més clar de resistència.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)