Entrevista

BRIAN GORMALLY

activista pels drets humans

“Irlanda del Nord té dret a l’autodeterminació”

Brian Gormally coneix de primera mà diversos processos de pau. Adverteix que el Brexit pot perjudicar la convivència que hi ha hagut fins ara a Irlanda del Nord

SITUACIÓ
SITUACIÓ
“Al Regne Unit mai es pensa en Irlanda del Nord. Una vegada es va començar el procés de pau, ja es va donar per superat

Brian Gormally és director del Comitè d’Administració de Justícia d’Irlanda del Nord. És especialista en drets humans. Ha participat i coneix de primera mà els processos de pau de Sud-àfrica, Israel i Palestina, el País Basc, Itàlia i Colòmbia. També ha treballat en el projecte de llei amb la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Va visitar Barcelona per oferir una conferència al Palau Macaya de La Caixa.

Què pot passar ara, un cop el Regne Unit ha sortit de la Unió Europea?
De moment, hi ha el període de transició que s’ha donat al Regne Unit per adaptar-se a la nova situació i, per ara, tot queda igual. No serà fins d’aquí a un any que es començaran a notar els efectes del Brexit, quan el Regne Unit s’haurà d’enfrontar realment a la sortida d’Europa.
I què suposarà per a Irlanda del Nord?
Hi acords que estan dissenyats especialment per deixar Irlanda del Nord alineada amb molta de la regulació de la Unió Europea; per evitar que es converteixi en una frontera dura que separi l’illa d’Irlanda. De fet, aquest punt ha estat el centre de les negociacions des del principi.
I quina és la raó?
La raó, primerament, és que si es vol tornar a una frontera amb regulació és molt complicat de fer. Milers de persones creuen cada dia aquesta frontera. És molt difícil de controlar. Durant el conflicte, l’exèrcit britànic ho va aconseguir tenint quaranta-cinc instal·lacions a la frontera. Qualsevol moviment que es faci per tornar a regular la frontera no només serà devastador econòmicament, sinó que el procés de pau irlandès estarà fent marxa enrere.
Per què?
Ara no hi ha frontera. L’únic que hi ha és que els senyals del terra de la carretera són de colors diferents. És un exemple de la feina feta durant aquests anys. I això afecta de manera més clara la gent que desitja una Irlanda unida però en general tothom. No hem resolt tots els nostres conflictes. El procés de pau té vint anys de vida. Com a membre d’una organització de drets humans crec que, en termes d’equitat, no s’ha implementat tot correctament i que el procés del Brexit ha exposat altres problemes.
Quins?
Doncs el fet de la igualtat entre ciutadans britànics i irlandesos. És un principi bàsic de l’acord de pau. De fet, és un dret de naixement poder-se identificar com a britànic, com a irlandès o com a ambdues coses. I, a més, tenir el passaport corresponent. Amb els dos estats dins de la Unió Europea, els drets són molt similars, però ara els ciutadans britànics abandonaran la Unió Europea. I els que tenen ciutadania irlandesa, tot i que visquin a Irlanda del Nord (territori britànic) continuaran sent ciutadans de la Unió Europea, per exemple, amb dret a la llibertat de moviments. Això introduirà una divisió entre ciutadans irlandesos i britànics en termes de drets.
Els que van idear el Brexit no van pensar gaire en el conflicte d’Irlanda del Nord...
Mai es pensa en Irlanda del Nord!
Però durant trenta anys el conflicte no va acaparar bona part de l’atenció dels polítics britànics?
Durant el conflicte, sí. Hi va haver bombes a Anglaterra. Però una vegada va començar el procés de pau, es va oblidar. Ara es considera que ja està superat. El que ha estat molt interessant és que Irlanda del Nord ha estat sota l’atenta mirada del món durant tres anys a causa del Brexit. La Unió Europea ha reconegut la importància del procés de pau. De fet, la Unió Europea ha invertit molt en el procés de pau irlandès, en programes especials per a la reconciliació i per al desenvolupament econòmic de la zona.
El Brexit ha polaritzat la societat britànica?
Hi ha una polarització general. S’ha de mirar de què va el Brexit. Com a organització que defensa els drets humans ens vam posicionar a favor de quedar-nos a Europa. No perquè necessàriament pensem que la Unió Europea sigui exemplar en termes de drets humans..., sinó perquè estem segurs que perdrem protecció marxant de la Unió Europea. Europa també té moltes coses negatives. Per exemple, els migrants morint al mar Mediterrani. El que ens preocupa és la naturalesa de la campanya del Brexit. Té tocs de racisme i està liderada per l’ala més dretana dels conservadors i, evidentment, l’UKIP, ara convertit en el Partit del Brexit. El Brexit ha creat divisió, però no només perquè la gent té visions diferents, sinó perquè la campanya ha estat en contra de la solidaritat, està culpant la immigració i té una gran nostàlgia del passat de l’imperi britànic.
Aquesta campanya és el reflex de la societat britànica?
No! És una societat molt diversa i moltes de les grans ciutats van votar per quedar-se a la Unió Europea.
Els escocesos van votar per quedar-se a la Unió Europa, com també va passar a Irlanda del Nord.
La posició constitucional entre Escòcia i Irlanda del Nord és diferent, perquè un dels acords de pau va ser donar el dret d’autodeterminació als nord-irlandesos. En aquest punt s’especifica que, de moment, Irlanda del Nord es queda al Regne Unit perquè hi ha una majoria que ho desitja. Tot i això, també s’indica que si en el futur hi hagués una majoria que desitgés unir-se a la República d’Irlanda, llavors el govern britànic hauria d’organitzar un referèndum. S’hauria de celebrar a Irlanda del Nord, però es necessitaria que el sud també hi estigués d’acord. El govern britànic ho hauria de concedir al nord i el govern irlandès, al sud. Aquesta és la posició i, per tant, Irlanda del Nord té el dret de marxar del Regne Unit si una majoria de la gent que viu allà ho vol. Tenen el dret de quedar-se al Regne Unit o d’unir-se a la República d’Irlanda... Aquestes són les dues opcions que hi ha, però no hi ha el dret universal a l’autodeterminació. Escòcia és més gran i històricament ha estat una nació, però, per llei, no té el dret d’abandonar el Regne Unit. És un problema que només es resoldrà amb política.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

“Les penes altes de presó són qüestionables”

Brian Gormally és natural de Wigan (Regne Unit), però des de fa molts anys viu a Belfast (Irlanda del Nord). És un destacat activista pels drets humans. Durant vint-i-cinc anys, va ser subdirector de NACRO, una destacada organització no governamental que treballa per a la reducció de la criminalitat i del seu impacte en les persones i en les comunitats. En les seves publicacions d’articles especialitzats i conferències, ha tractat àmpliament temes com la justícia social i la resolució de conflictes, posant èmfasi en l’alliberament de presos polítics, víctimes de terrorisme i justícia restaurativa.

Gormally assegura –fent referència a les sentències dels presos independentistes catalans– que si les accions no han estat violentes, les penes de presó altes són qüestionables. “Per ser sincer, els càrrecs de sedició i de rebel·lió contra gent que havia pres part en actes polítics trobo que són desproporcionats i les sentències, també ”, assegura.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)