Entrevista

Clàusules terra i altres plets

El TJUE també ha de decidir si són legals els pactes per modificar les condicions de les hipoteques a canvi de la renúncia del client a reclamar les quantitats endarrerides o a anar al jutjat. L’advocat general ha dictaminat que són objecte de control judicial per possible nul·litat

Més de la meitat dels assumptes entrats als 54 jutjats especialitzats que van ser designats el 2017 per fer front a l’allau de demandes dels consumidors estan pendents de resoldre’s

JOAN POYANO

jpoyano@lrp.cat

Les clàusules terra establertes en els contractes de préstec hipotecari a interès variable preveuen que, encara que el tipus d’interès baixi per sota d’un determinat llindar establert, el consumidor seguirà abonant el corresponent a aquest límit sense beneficiar-se de la baixa del tipus d’interès de referència, habitualment l’euríbor. El Tribunal Suprem va sentenciar el 9 de maig del 2013 –resolent una demanda de l’associació Ausbanc contra un conjunt de caixes– que són legals sempre que compleixin el requisit d’especial transparència. Segons l’alt tribunal, és la falta d’una informació correcta, l’opacitat i la inexistència d’una advertència prèvia, clara i comprensible sobre les seves conseqüències, les causes que en comporten la. No obstant això, el Tribunal Suprem va establir la irretroactivitat, cosa que comportava que els consumidors no podien reclamar les quantitats indegudament abonades fins a la data anteriorment esmentada. El TJUE, en sentència de 21 de desembre del 2016, ho va tombar en establir que la banca ha de fer les devolucions des de la firma del contracte.

Entre les dues sentències, els bancs van oferir a molts clients un pacte de novació de les hipoteques, pel qual eliminaven o reduïen la clàusula sòl a canvi que renunciessin a les quantitats endarrerides i/o renunciessin a emprendre accions legals. La transparència d’aquests pactes també ha arribat al tribunal europeu, que està previst que s’hi pronunciï aquest estiu. El 30 de gener passat, es va fer públic el dictamen de l’advocat general, que ha resolt que els pactes novadors en aquesta matèria han de ser sotmesos a un control judicial per determinar-ne l’abusivitat i possible nul·litat, comprovant si el consumidor va negociar les clàusules d’aquests pactes, i que la prova de la seva negociació ha de ser aportada pel banc. En el cas que ha examinat l’advocat general sobre un client d’Ibercaja, entén que no hi va haver negociació. També assenyala que és molt important la publicitat i la informació prèvia donada pel banc al consumidor sobre les conseqüències de la clàusula i la renúncia a futures accions legals. A més, s’ha de comprovar si el consumidor va tenir un termini de reflexió raonable per decidir si acceptava o no el contracte de novació, i en aquest cas, l’advocat general entén que no hi va haver informació prèvia, i que el consumidor va haver d’acceptar el contracte al moment. No és suficient per superar la transparència l’existència d’un text manuscrit redactat d’acord amb un model imposat pel banc, assenyala.

El 2017 es van crear 54 jutjats especials per fer front a l’allau de demandes dels afectats. El setembre del 2019, hi havien entrat 456.765 assumptes, dels quals més de la meitat estan pendents de resoldre’s. El mateix any, un reial decret de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra va establir una via extrajudicial per facilitar a consumidors i entitats de crèdit arribar a acords. De les més d’1.200.000 reclamacions, la banca n’ha estimat 533.633 i ha tornat 2.370 milions d’euros.

RECLAMACIONS

El Banc d’Espanya va rebre 19.695 reclamacions l’any 2018, el 54% de les quals relacionades amb hipoteques. L’any anterior n’havia rebut 40.176, amb un 81,4% també per hipoteques. Aquest notable descens s’explica per l’atenuació del ritme d’entrades de reclamacions relacionades amb l’atribució al consumidor de les despeses de formalització de les hipoteques, que van experimentar un augment molt important a conseqüència de la sentència del TS del 2016, que les fa pagar al banc.

A excepció de les reclamacions sobre préstecs hipotecaris i altres serveis de pagament –en la seva majoria, càrrecs domiciliats–, s’observa un creixement en el nombre de reclamacions en la resta de categories. Destaca l’augment de les reclamacions sobre préstecs personals (86,3%), avals (51,8%), targetes de dèbit i crèdit (26,7%) i pimes (16,5%).

.

Usura i targetes ‘revolving’

La sala del civil del Tribunal Suprem va abordar la setmana passada els interessos de la targeta amb pagament ajornat o revolving, en resposta a un recurs de cassació presentat per WiZink després d’una sentència de l’Audiència Provincial de Cantàbria que els considera usuraris. En aquest cas, l’entitat va aplicar un interès del 27%, tot i que segons les dades recollides al desembre per l’associació de consumidors Asufin, el tipus mitjà d’interès d’aquestes targetes és del 25,20%. La majoria de les sentències emanades de jutjats i audiències provincials han fallat a favor dels clients, considerant “usuraris” els interessos aplicats per les entitats financeres. A més de WiZink, altres entitats que ofereixen als seus clients aquest tipus de targetes són Cofidis, Creditea, Santander Consumer, Carrefour, Cetelem, BBVA, Bankinter i CaixBank.

Des de la plataforma d’advocats Reclama Por Mi destaquen dues possibles respostes de l’alt tribunal: pot mantenir el criteri establert en una sentència del 2015 i condemnar l’entitat financera a eliminar totes les quantitats gravades en conceptes d’interessos a la línia de crèdit del client, declarant nul el contracte per usura; o rebutjar que l’interès pactat infringeix la llei de repressió de la usura.

La presidenta d’Asufin, Patricia Suárez, posa el focus en la transparència abans que en el fet que es tracti d’interessos usuraris o no, ja que el més greu és que no s’explica bé com funcionen aquestes targetes.

Les revolving són un tipus de targeta en què disposes d’un límit de crèdit, que es pot retornar a terminis, a través de quotes periòdiques que es poden establir com un percentatge del deute existent o com una quota fixa. La seva peculiaritat resideix que el deute es renova mensualment: disminueix amb els abonaments que fas, però augmenta mitjançant l’ús de la targeta i amb els interessos, les comissions i altres despeses. Una conseqüència és que si es paga una quota mensual baixa, l’amortització del principal es realitzarà a un termini molt llarg, la qual cosa pot derivar en el fet que hagis de pagar molts interessos. Una altra, que no és possible emetre un quadre d’amortització previ (com sí que passa, per exemple, quan contractes un préstec), ja que el deute varia.

“De vegades, l’entitat financera activa al client la modalitat revolving per defecte”, reconeix Fernando Tejada, director del departament de conducta de mercat i reclamacions del Banc d’Espanya. Les reclamacions per aquest tipus de finançament es van més que duplicar en el primer semestre del 2019, fins a les 241, davant les 204 registrades durant tot el 2018.

augment de la publicitat enganyosa

El Banc d’Espanya va notificar l’any passat a les entitats 441 requeriments (un 43% més que el 2018) perquè rectifiquessin o eliminessin la publicitat de productes financers que no complien la normativa. Els motius més freqüents estaven relacionats amb el càlcul de la TAE (la taxa anual equivalent), que ha d’aparèixer fins i tot en la publicitat dels productes de finançament sense interessos, però que inclouen el cobrament de comissions. Set de cada deu requeriments van ser per defectes en mitjans digitals.

els perills del préstec multidivisa

En les hipoteques multidivisa –70.000 afectats–, les quotes oscil·len tant en funció del tipus d’interès com del tipus de canvi, que també fa variar el deute pendent.

Declarades poc transparents pel Tribunal Suprem el novembre del 2017, es pot reclamar als jutjats encara que hagin estat amortitzades.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)