Entrevista

Martí Català

Enginyer físic

“Calculem que s’han infectat 650.000 catalans”

Cada dia tenim, en xifres, un retrat de la pandèmia. Poder-se avançar a aquestes dades amb models matemàtics ha estat clau per controlar-la. En parlem amb el jove investigador Martí Català

LA PANDÈMIA A EUROPA
“La situació a Europa és bona, la majoria de països van en la bona direcció; ara toca estar alerta de qualsevol petit rebrot i actuar”
SENYALS D’ALARMA
“L’indicador principal és el nombre de casos; si augmenten, cal activar les alarmes i després veure si el brot és significatiu”
LA MILLOR GESTIÓ
“Alemanya i Àustria són dos dels països que estan fent més bé les coses; el model del Regne Unit i Suècia no m’agrada tant ”
Quan vau començar a fer seguiment i anàlisi de la pandèmia?
Som un equip pluridisciplinari format per un grup de metges i un grup de físics, una barreja peculiar però que funciona molt bé, del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) i del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (BIOCOM) que investiguem en tuberculosi. Quan va començar la pandèmia, i una mica per curiositat, vam començar a analitzar les dades de la Xina i quan aquí es va complicar la cosa ens hi vam posar més seriosament. Després vam saber que la Comissió Europea estava organitzant un grup de treball en diversos països i que buscaven algú d’aquí que volgués sumar-se al projecte, i ens hi vam oferir. Des del 15 de març, enviem un report diari a la Comissió Europea amb el seguiment de la pandèmia a Europa.
Feu anàlisi no només d’aquí, sinó de diversos països europeus.
Analitzem la pandèmia en trenta països, tots els de la UE més Noruega, el Regne Unit i Suïssa, i en els últims informes estem començant a introduir dades en l’àmbit internacional, perquè aquí a Europa la covid-19 està de baixa. Incloem dades del Brasil i dels Estats Units, països que estan patint força, estan de pujada i no hi ha manera que l’aconsegueixin controlar.
Amb quines dades treballeu en l’àmbit europeu?
Treballem amb les dades que publica l’Agència Europea de Control de Malalties Infeccioses (ECDC) i les que facilita l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada país ha de reportar a l’OMS el nombre de casos. Pel que fa als països europeus més afectats, que són Espanya i Itàlia, treballem també amb dades a més baix nivell, de regions i comunitats autònomes… Analitzem dades de casos, hospitalitzacions, morts, ingressos a l’UCI… Ho mirem tot.
Quina és la radiografia actual de la pandèmia a Europa?
A Europa vam començar amb un creixement descontrolat, bàsicament perquè no s’estaven buscant els casos positius i quan es van començar a buscar, l’epidèmia ja s’havia estès massa i la majoria de països van haver d’optar pel confinament per poder controlar la infecció. Ara tots els països han passat el pic i gairebé tots estan en bona dinàmica, només Suècia ha quedat més enrere. Estem en aquest moment complicat d’anar desconfinant i hem d’estar molt atents als nous casos que puguin aparèixer, i els sistemes sanitaris han d’estar vigilant contínuament els casos i els possibles contactes per no haver de tornar a confinar.
Pendents de qualsevol senyal d’alerta…
Abans era un nivell complicat, perquè hi havia molts casos, els hospitals estaven col·lapsats, hi havia limitacions per poder fer tests i tot era molt complex en l’àmbit sanitari; ara s’ha d’estar alerta. La situació és bona, el nombre de contagis i de morts va a la baixa a tot arreu i en la bona direcció, però hem d’estar molt a l’aguait per no tornar enrere, cal estar preparats perquè si hi ha un rebrot sigui al més petit possible.
Quins són aquests senyals d’alarma que vigileu a través dels vostres models matemàtics?
L’indicador més important és el nombre de casos nous que apareixen, i si es detecta un augment respecte als últims dies, han de sonar les alarmes. Llavors cal mirar si aquest augment és significatiu o no, cal revisar altres factors. De vegades, senzillament, és perquè es fan més tests, però no vol dir que hi hagi més gent infectada, sinó que en detectes més, però si estàs fent els mateixos tests i de cop augmenta el nombre de positius, llavors cal veure què passa. Per tant, la dada bàsica és el nombre de casos, però després cal tenir en compte altres indicadors com la tendència que estem seguint, el nombre de casos actius en els últims catorze o set dies, i el nombre de tests que s’estan fent, perquè ens pugui dir si estem al davant d’un senyal d’alarma.
A banda dels rebrots de Lleida i d’aquests darrers de Seròs i Reus, se n’han detectat d’altres a Catalunya o a la resta d’Europa que hagin activat l’alarma?
De moment, els que s’han detectat, i se n’han detectat alguns, s’han controlat tots ràpidament. Hi ha hagut rebrots en diferents, llocs tant aquí com a Europa. L’important és actuar ràpidament, i si pots tancar un barri, millor que si has de tancar tot un poble, tota una comarca o un país sencer. Com abans es detecti el focus de la infecció, abans es pot actuar i més petita és la regió afectada.
Els mesos que venen seran una mica això. Estar molt alerta i, si cal, fer confinaments parcials?
Aquesta és la idea, de moment, a no ser que hi hagi un canvi dràstic i es demostrés, per exemple, que la temperatura té efectes de desactivació del virus, que això encara es desconeix, o que es trobés una vacuna… Si no hi ha un canvi dràstic en el paradigma actual, caldrà estar molt atents als petits rebrots i actuar. S’ha vist que la immunitat de grup és molt reduïda, i un 95% de la població és susceptible de contagiar-se i, per tant, aquesta primera onada no ens ha fet immunes, l’hem controlat, però si no s’actua bé i no s’està molt atent i es cometen els mateixos errors que al principi podem tornar a tenir la mateixa situació que vam viure fa dos mesos.
Quins han estat els principals errors?
Bàsicament el problema va ser no buscar i detectar els casos ràpidament. Quan van començar a aparèixer els primers malalts als hospitals i els primers morts amb símptomes compatibles amb la covid-19, la infecció ja estava molt estesa. Després, no tenir tests per poder detectar positius va ser un problema. Ningú s’ho esperava i no s’estava preparat. Si això passés ara, sí que seria greu, perquè ara ja sabem què és i sabem que hem de tenir tests a punt i estar preparats per si es detecten casos ser capaços de controlar-los.
La diferent incidència en uns països i d’altres, penso en Alemanya, amb una incidència menor, té a veure amb aquest rastreig de positius, segons el que us diuen les vostres anàlisis?
Una de les coses que hem vist és que de vegades tenir més casos no vol dir estar en una situació pitjor. Seria, per exemple, el cas d’Alemanya, que té molts casos per nombre d’habitants, tot i que allà la covid no ha causat tantes morts. A Alemanya es detecten molts més infectats. Calculem que allà es detecten entre el 20 i el 25% dels casos, aquí estaríem més o menys en el 10%.
Una cosa són els casos que es detecten i una altra el nombre de morts, i aquí n’hi ha molts més...
Les morts per covid-19 s’estima que són aproximadament un 1% dels casos d’infectats, i en l’àmbit europeu les dades són força homogènies.
Per tant, hem de concloure que aquí tenim molts casos no detectats.
És això, hi ha molts més casos dels que s’han pogut confirmar. El que s’està veient és que es detecten els casos greus, que són entre un 5 i un 10%, normalment als hospitals. Entre un 30 i un 50% de gent passa la malaltia de manera asimptomàtica, i aquests només els podries detectar testant tota la població. De la resta, hi ha gent que pot tenir símptomes molt lleus, i si es fessin tests de forma més extensa pujarien els casos detectats, com ha passat a Alemanya o a Corea del Sud, on es fan tests gairebé a peu de carrer. Això el que et permet és fer una radiografia més exacta del que està passant. El nombre de morts és ara la dada més indicativa que tenim per saber el que està passant en un país i tenir una idea de com s’ha estès l’epidèmia. I el nombre de casos que es reporten el que ens diu és el nombre de casos que s’estan detectant.
Quin percentatge de detecció de casos seria necessari?
No és tan important el percentatge de gent que es detecta, sinó el comportament; és a dir, si algú té símptomes i es queda a casa confinat durant els catorze dies, és igual si el pots diagnosticar o no, el que és important és que es confini per evitar nous contagis. Per tant, si hi ha símptomes sospitosos, el més important és quedar-se a casa, un exercici de responsabilitat de cadascú, per evitar més contagis.
Veient algunes imatges del desconfinament sembla que hi hagi la percepció que això s’ha acabat. Fins i tot, alguns metges han dit que el virus és gairebé residual. Què en pensa?
És una mica arriscat. Jo no dic que no tinguin raó, però no es pot afirmar amb rotunditat que s’està acabant. És cert que una de les possibilitats que es té en compte és que després d’aquesta primera onada la cosa ja estigui controlada i que d’aquí a un temps ja no ens en recordem. Però aquesta és una situació molt optimista i no tenim cap evidència científica que serà així, per tant cal ser prudents. Òbviament, estem millorant, anem desconfinant i no s’estant produint rebrots grans, però hem d’estar molt atents a l’evolució. Seria fantàstic que no n’hi hagués cap més cas i que la covid desaparegués, però hem d’estar pendents de les alertes. S’ha de ser molt prudent, malgrat que tot indica que anem pel bon camí.
En aquests gairebé tres mesos, quins han estat els moments més complicats?
Quan vèiem que no paraven de pujar els casos, els ingressos a l’UCI, els morts... Quan les xifres només pujaven i pujaven van ser els moments més durs. Nosaltres només analitzem dades, no teníem cap incidència directa en el que passava, ni hi podíem fer res.
Només podíeu observar… Quan fèieu les previsions a set dies vista, a més, podíeu veure que anàvem a pitjor.
Sí, ho veiem. Confiàvem en les nostres dades, en el nostre model matemàtic, però pensàvem: “Tant de bo que ens equivoquem.” Hauríem preferit que els models fallessin.
En aquells moments, a banda de passar les dades a la Comissió Europea teníeu algun sistema de col·laboració amb els governs català i espanyol?
Amb el govern català, i a través Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AquAS), hi vam començar a col·laborar pels volts de Setmana Santa i, en els pitjors moments, hi havia reunions diàries; ara les fem cada dos o tres dies, elaborem uns diagrames de risc i l’anàlisi diària.
La vostra eina són les dades, i hi ha hagut un batibull de xifres, de canvis… Com us ha afectat tot això?
Al principi ho vivíem molt malament. En una situació tan nova com aquesta, gairebé cap govern estava preparat per poder tenir un sistema d’informació diari de dades, ni els d’aquí ni els de la resta de països europeus, ni de cap país del món. Ha estat una epidèmia mediàtica, s’ha volgut seguir dia a dia, però els sistemes no estaven preparats i s’han hagut d’anar gestionant, i abans tots els països no han començat a comptabilitzar les dades de la mateixa manera s’ha hagut de fer molta feina. De fet, a Espanya fa dues setmanes que no actualitzen la sèrie històrica perquè l’estan arreglant. Al llarg de la pandèmia, hi ha hagut problemes amb les dades a tot arreu, però en aquests moments s’ha millorat molt pel que fa al recull i la distribució.
Diu que ha estat una epidèmia mediàtica perquè necessitàvem el seguiment dia a dia... Calia?
Segurament les dades que són més fiables són les de tres o quatre dies enrere, voler tenir-les cada dia potser és el que ha pogut generar aquests problemes, però d’altra banda, les dades dia a dia et permeten valorar millor l’efecte de les mesures que es van prenent.
Quin ha estat el vostre repte més important a l’hora de fer aquest seguiment de la pandèmia?
Segurament els canvis en el recull de dades. Cada cop que hi havia una revisió dels protocols et trencaven tota la sèrie històrica, i havies de mirar com la podies de refer. Cada canvi ha portat maldecaps per poder adaptar les prediccions i veure com ens afectaven.
Fins quan fareu aquest seguiment?
L’acord que tenim amb la Comissió Europea és que farem aquesta avaluació diària fins al mes d’agost; després, suposo que dependrà de com evolucionin els esdeveniments. I amb el Departament de Salut hi continuarem col·laborant mentre vulguin la nostra ajuda.
Prediccions diàries i a una setmana...
Primer les fèiem a tres dies vista, i després ens van demanar que les féssim a set dies, per veure quan seria el pic… Ens hem anat adaptat. Al principi, quan la cosa era més complicada, les fèiem a més curt termini, perquè el que ens interessava era veure si els dies següents la situació empitjoraria o milloraria. I quan hi va haver una tendència més clara, ens vam dedicar a fer avaluacions del risc de cara al desconfinament, veure quines regions estaven millor o pitjor, detectar els països que tenien més problemes. I ara ens centrarem a treballar en el control dels possibles brots.
La previsió per a d’aquí a set dies ara mateix és bona?
Les coses estan estables i en els propers dies hauríem de seguir amb una mitjana de casos semblants, que són entre uns 100 i 200 diaris a Catalunya; si hi ha un augment és quan hem de veure a què és degut, però en principi la previsió és aquesta tendència.
La vostra anàlisi us ha permès veure com ha funcionat la gestió de la covid-19 als diferents països europeus. On s’ha fet millor?
Crec que Alemanya i Àustria són dos dels països, en l’àmbit europeu, que estan fent bé les coses, perquè veiem que tenen un percentatge de detecció de casos gran, que han pogut controlar més ràpidament l’epidèmia i que són els primers que estan aconseguint obrir. No m’agrada tant el model del Regne Unit i Suècia, perquè buscaven la immunitat de grup i han recelat més del confinament i després s’ha vist que la immunitat de grup té un preu molt elevat, hauries de sacrificar aproximadament un 0,5% de la població i això són moltes vides. És millor l’opció de quedar-nos dos mesos tancats a casa. Potser d’aquí a uns anys, ho veurem diferent, però ara mateix em quedo amb el model d’Àustria o Alemanya, que també estan aconseguint desconfinar sense que augmentin els casos.
La clau estaria, doncs, en la detecció ràpida dels casos.
Diria que sí, en aquests països van poder detectar un percentatge important de la població afectada. Aquí i a Itàlia, dos dels països més afectats, hem tingut en contra també la nostra manera de ser: som molt més afectuosos, tenim una via social més extensa...
Hem parlat dels pitjors moments, però els millors quins han estat?
Vam fer unes estimacions de seroprevalença i n’estem molt contents perquè les vam encertar bastant. A partir del nombre de morts, vam fer una estimació de quin seria el nombre real de casos d’infectats, i els resultats de l’estudi de seroprevalença que va fer el govern espanyol quadraven amb les nostres estimacions. Vol dir que els nostres models funcionen.
Potser no ens cal, doncs, fer estudis de seroprevalença...
Al final la realitat te la donarà el test, que és incontestable. Amb el model matemàtic fem una estimació, però ara que sabem que són bones, el que es fer pot és un seguiment amb els models matemàtics, que no té el cost ni la logística dels tests, perquè només cal prémer una tecla i fer un càlcul.
Segons els càlculs, quanta gent contagiada tindríem ara a Catalunya?
El problema que tenim és que les estimacions són diferents si les fem a través de les dades del Ministeri, o de les xifres que dona la Generalitat. També cal distingir la mortalitat per covid i la mortalitat amb covid, és a dir, si algú que té un càncer terminal agafa la covid i mor, s’ha de comptabilitzar? A Catalunya, tal com es compten les morts, estaríem en un índex de mortalitat del 2%, perquè fins i tot s’hi sumen els sospitosos; amb les dades del Ministeri, en un 1%. Fet l’aclariment, estaríem parlant, aplicant les últimes dades del Ministeri, que ara hi hauria actius –que ara tenen la malaltia– uns 124.000 casos en l’àmbit espanyol i uns 34.000 a Catalunya. Si parlem de gent que ha passat la covid-19, serien uns 2,7 milions a Espanya, i uns 650.000 a Catalunya.

SEGUINT LA PANDÈMIA DIA A DIA

Martí Català és un dels investigadors més joves del grup de recerca de la UPC i l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol que avaluen dia a dia l’evolució de la pandèmia i l’eficàcia de les mesures de control mitjançant models matemàtics. Hi treballen vuit investigadors amb el suport de quinze estudiants d’enginyeria física de la UPC. Fan el seguiment de trenta països europeus amb l’objectiu de proporcionar una imatge completa de la situació de la pandèmia de la covid-19 a tot Europa, i faciliten diàriament totes les dades de control a la Comissió Europea.

QUAN ES COMPLEIXEN ELS PITJORS PRONÒSTICS

El model matemàtic utilitzat per aquest equip català ha permès ajustar amb una gran precisió les prediccions del que passava dia a dia amb l’epidèmia. El 17 de març, el seu pronòstic per a l’endemà a Catalunya va ser de 1.830 casos positius. Les dades oficials facilitades el 18 de març els van quantificar en 1.866 casos. És només una mostra del que aquest equip, liderat per Clara Prats, veia amb antelació. Uns pronòstics que a l’inici de l’epidèmia espantaven quan feien prediccions a set dies vista i que feien també que l’equip es debatés entre la satisfacció per la feina feta (i pels seus models matemàtics) i les ganes que els pronòstics fossin erronis preveient tantes morts. Han posat les seves eines a l’abast de tots els equips del món que les han volgut fer servir per avaluar i ajudar a combatre la pandèmia. I una de les millors coses que els ha passat durant aquests gairebé tres mesos és que els han reconegut la seva feina. “Un dia et truca algú del Brasil i et diu que està fent servir els nostres models, un altre dia, la trucada ve d’Alemanya i et dona les gràcies... Això impressiona”, explica Català, que valora especialment el fet que hagin pogut teixir una xarxa de col·laboració amb investigadors de tots els continents.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)