Entrevista

Ester capella

CONSELLERA DE JUSTÍCIA (ERC)

“No és dret, és ànim de venjança”

La consellera ens rep al seu despatx afligida per la notícia que ha colpejat el món independentista: la suspensió del tercer grau de la majoria de presos polítics. El Suprem ha canviat les regles del joc del dret

FI DEL TERCER GRAU
“Com que tenen por de tots els presos, l’única solució que troben no és política, sinó tancar-los i evitar que tinguin veu” EL PREU DEL LLOGUER “La proposició de llei es fa partint d’una dada: el preu dels pisos de lloguer ronda un 50% d’augment en cinc anys
SENSE RENDICIÓ
“Si es pensen que tirar sal a la ferida farà que desistim de la idea de l’Estat independent, s’equivoquen de forma estrepitosa” ”
LA COVID A LES PRESONS
“S’ha treballat sense descans per buscar les millors solucions. Ara estem més preparats, tenim més coneixement”
LA TAULA DE DIÀLEG
“No ens aixecarem mai d’una taula de diàleg. Allà s’ha de parlar d’amnistia i de la solució política per a Catalunya
Podia arribar a sospitar que el tercer grau dels presos polítics duraria 15 dies?
Començo d’una manera clara i rotunda: això no té res a veure amb el dret, sinó amb un ànim de venjança que no sé si té límits o no. Quan les regles del joc no els donen el resultat que esperaven, les canvien. Això té una afectació molt important per a tot el sistema penitenciari perquè el Tribunal Suprem ha provocat un canvi de criteri i, amb això, un canvi en la regulació del que fins ara eren unes regles del joc. El dret ha de ser previsible però, darrerament, tot el que afecta els presos i preses polítics no té res de previsible. No saps què et pot passar. A més ens diu fins on estan disposats a arribar perquè es carregaran el seu propi sistema i, per tant, les seves pròpies institucions. És un ànim de venjança il·limitat i per tant imperen unes raons d’estat que no són d’un estat democràtic i de dret. La seva voluntat deu ser aniquilar el moviment independentista. Com que tenen por de tots els presos i preses polítics, l’única solució que troben no és política, sinó tancar-los i evitar que tinguin veu. És evident que així no s’avança. Buidar de contingut l’estat de dret no és el camí.
Confiava que es respectarien els drets dels presos polítics?
Confio en el dret com a eina de solució dels esdeveniments. Un jutge suspèn el tercer grau i l’altre, no. És una discrepància entre jutges, per la interpretació del que dicta el Tribunal Suprem. Nosaltres sempre hem sostingut que, en aquests moments, abans d’una resolució judicial, cap recurs no pot suspendre l’aplicació del tercer grau aprovada per professionals independents de la Generalitat. L’objectiu que perseguim nosaltres com a Departament és preparar les persones per sortir en llibertat i per tant les regles del joc són aquestes. Jo creia que hi havia camí, des del punt de vista de confirmar aquestes resolucions. I diré una altra cosa: tots els 100.2, sense cap excepció, han estat aprovats pels jutges!
Entrem en una dimensió desconeguda?
Insisteixo: tots els 100.2 són proposats per les juntes de tractament, i darrere hi ha la valoració de molts professionals. I les juntes de tractament elaboren els itineraris de cada persona i aproven determinades situacions en compliment del que diu la llei. Els treballadors públics no surten al carrer a mirar si el vent bufa del nord o de llevant abans de decidir.
Sembla que algú ha decidit canviar les regles del joc?
Efectivament, i la prova és que els jutges de vigilància penitenciària s’han mogut en els paràmetres en els quals fins ara ens movíem tots plegats i per tant és inaudit, per començar, que el 100.2 sigui valorat pel tribunal sentenciador. I és inaudit l’efecte suspensiu del recurs del ministeri fiscal. Hem vist on estan disposats a arribar. Amb tot això ens carreguen de més motius per continuar defensant el que defensem. Si es pensen que anar tirant sal a la ferida farà que desistim de la idea de transitar cap a un estat independent, s’equivoquen de forma estrepitosa. La repressió mai ha estat la solució. El diàleg és el camí i la solució, i el dret és una eina de resolució dels conflictes, no una eina per reprimir. Els tribunals han de treballar perquè el dret sigui la solució. L’objectiu és preparar les persones per a la llibertat. Per tant, la finalitat de la pena no és el càstig. No és aparcar la gent en una presó i que peni tots els anys de condemna.
Han pagat fer acció política des dels mitjans i des del carrer?
Els tenen por, els volen callats i no defensant allò que pensen, com ho pensen i com ho volen fer i, per tant, aquesta mesura contradiu i contravé la mateixa llei. Volen obligar els presos polítics a renunciar als seus idearis, a allò que pensen i que defensen. És una actitud pròpia de la Inquisició. No ho puc entendre d’una altra manera. Els presos polítics tenen una sentència que els condemna i els inhabilita per càrrec públic durant molts anys. Per tant, no els han castigat prou? Entenc aquesta sentència com un càstig, perquè el Dret Penal i el Codi Penal tampoc preveien que si tu feies A et condemnarien per sedició, sinó que establien que si tu feies A et podien condemnar per desobediència i no per una altra cosa diferent. En tot cas, amb la condemna a la mà, als presos polítics no se’ls impedeix tenir llibertat ideològica, llibertat d’expressió, i per tant expressen el que pensen i el que creuen. Nomes faltaria!
Preveu que l’Estat trobi eines per fer complir la condemna de forma íntegra i en règim ordinari?
Em nego a preveure un escenari que no sigui el dels compliments que preveu la mateixa Constitució en el seu article 25 i el que diuen la llei orgànica penitenciària i el reglament penitenciari. Nosaltres tenim la responsabilitat de transitar i caminar per aquest camí com a Departament de Justícia, som els que tenim les competències per exercir tot allò que té a veure amb el sistema i els serveis penitenciaris a Catalunya.
Què poden fer a partir d’ara?
Elles i ells han de poder exercir totes les vies legals a través del sistema de recursos i nosaltres com a Departament de Justícia i com a govern del país hem d’exercir les nostres competències. I per tant ho continuarem fent i aplicant aquells principis que per a nosaltres són bàsics i essencials en el tractament i en els serveis penitenciaris, que, com deia, han estat fins ara un model d’èxit per al país.
Però, la darrera paraula, la seguirà tenint qui els ha condemnat i els vol tancats?
Combatrem amb l’exercici diari de les nostres competències i de les nostres capacitats una manera d’entendre el tractament penitenciari i, per tant, la progressió i la preparació de la llibertat. Perquè al final, de la mateix manera que hi ha hagut una sentència que diu això, hi pot haver una altra sentència d’algú altre que segurament no trobarem en el si dels tribunals espanyols i sí a Europa.
L’única opció, doncs, és esperar i confiar en els tribunals europeus?
No serà la primera vegada ni l’última que l’Estat espanyol és condemnat a Europa per vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques. I, per tant, a veure qui es cansa més aviat.
S’ho juguen tot a aquesta via?
Hi ha també la via política. Però el dret ens dona eines que podem continuar exercint i aplicant.
I pel que fa a la via política?
El govern de l’Estat espanyol, format pel PSOE, inclosa la seva confluència territorial del PSC a Catalunya, i per Podem i les seves confluències, ha de decidir si està al costat dels drets i les llibertats i de les regles del joc democràtic o es posa de perfil i al costat d’aquells que limiten i restringeixen llibertats i que actuen en contra del propi dret. Ho dic sempre, malauradament el paper ho aguanta tot.
Vostè o el president Torra han pogut parlar aquestes últimes hores amb el president del govern espanyol?
Jo no hi he parlat i per les manifestacions fetes pel president espanyol crec que ningú ho ha fet. Tot i això, estic d’acord amb una cosa que diu: el poder judicial ha de ser independent. Però el govern de l’Estat ha de tenir altres eines, com per exemple l’amnistia, perquè vista la situació d’incapacitat de buscar una solució a través del dret, perquè ja hem vist que el tribunal sentenciador vol tenir l’última paraula en tot i si convé perverteix la norma, hi ha d’haver una solució política. El que representa que hi hagi preses i presos polítics vol dir que hi ha un conflicte amb Catalunya que requereix una solució política, perquè són manifestacions que han fet el mateix president espanyol, el vicepresident, la vicepresidenta... ho ha dit tothom!
El vicepresident del govern català, Pere Aragonès, vol condicionar la taula de diàleg a l’amnistia. Ho comparteix?
A la taula, s’hi ha de parlar de la solució política per a Catalunya. D’amnistia i de la solució política per a Catalunya.
I, si no hi ha l’amnistia en l’ordre del dia, ERC no hi ha d’anar a fer res, a la taula de diàleg?
Nosaltres no ens aixecarem mai d’una taula de diàleg. No ho hem fet mai. Tenim preses i presos polítics i nosaltres hi som, a la taula. Encara més, nosaltres vam ser els que vam fer possible que hi hagués una taula i hi vam posar tots els elements per fer-la possible. Vam facilitar una investidura a canvi d’una taula de diàleg i, a les taules de diàleg, les parts hi van i hi posen a sobre tot allò que creuen que hi han de posar. L’amnistia sempre hi ha estat present. L’autodeterminació, també.
Però se’n parla realment, malgrat sigui de forma extraoficial? O és un diàleg de sords?
Nosaltres som escèptics, perquè a l’Estat espanyol sempre li ha costat asseure’s a parlar de tot. També és cert que es va poder crear la taula perquè prèviament es va poder parlar de moltes coses en les negociacions prèvies i es va poder vestir l’intercanvi de la investidura. No és ni serà fàcil, però és evident que, a sobre de la taula, hi ha d’haver tots els elements, d’una banda i de l’altra. Es pot parlar de tot i no hi ha d’haver excuses. Ara ja comencem a escoltar que no es pot parlar d’amnistia perquè les sentències europees no ho permeten. Escolti... A l’Estat espanyol ja hi va haver una amnistia que havia de treure els presos polítics de les presons espanyoles i que en realitat va servir per tapar tot allò que havia passat durant el franquisme.
La reforma del Codi Penal ha deixat de ser una possible solució?
Però on és la reforma del Codi Penal? Jo el que dic és que tot això són “pedacets”, una reforma del Codi Penal serviria per solucionar la mala aplicació del dret per part d’un tribunal que sentencia. Se’ls va acusar de rebel·lió per apartar-los de la vida política, per posar-los a la presó. Després en el judici ho havien de vestir perquè ni el legislador que va redactar els articles del Codi Penal de la rebel·lió i de la sedició deia que la redacció, i per tant la voluntat política que hi havia en la redacció d’aquells articles, servia per condemnar els presos i les preses polítics. La reforma del Codi Penal seria un pedacet que no soluciona el problema de base i, per tant, que la facin si creuen que l’han de fer. Però hem vist passos? Quina altra acció s’ha fet per mitigar aquesta situació de conflicte? Cap. Per tant l’amnistia té unes virtuts que tothom coneix, és posar el comptador a zero per a les dues bandes, inclús per a aquells que ens van atonyinar, ja posats. És un reset en tota regla.
Les causes que hi ha obertes i la suspensió del tercer grau fan que l’estratègia d’ERC comenci a fer aigües?
No, perquè això és una carrera de fons. I la guanyarem per etapes, com totes les carreres de fons. No guanyes d’una tirada. Ja sabíem que les estructures de l’Estat són poc permeables als principis democràtics.
Quants cops l’atura gent pel carrer per dir-li que, si les presons depenen de la Generalitat, per què no agafen les claus i les obren?
A l’inici, efectivament, va haver-hi gent que es va pensar que això va d’obrir una porta. Però, quan t’expliques, la gent ho entén. Si depengués de mi aquests homes i dones no haurien tingut mai un judici com el que han tingut. I si depengués de mi voldria dir que estem en una república, i el nostre Codi Penal no inclouria com a delicte aquests conceptes, ja que, com s’ha demostrat en l’àmbit europeu dels països democràtics, aquests delictes no existeixen.
No rep pressions de la gent al carrer?
La gent pel carrer el que em pregunta és: “Consellera, segur que els cuidem, eh?” Doncs sí, és clar que els cuidem, a ells i als 8.000 presos i preses, perquè el nostre és un sistema penitenciari que garanteix drets i, efectivament, la llibertat no depèn de nosaltres, depèn d’un jutge.
Com explica les causes obertes per part del govern contra persones que han protestat per fer costat als presos polítics?
Quan hi ha una afectació d’un funcionari públic o d’un bé públic, l’obligació del govern és defensar-los. Després entren el marge de la proporcionalitat de les coses i els serveis jurídics de la Generalitat que depenen de Presidència, i els serveis de cada departament també tenen els seus funcionaris que han de treballar en plena independència. I han d’actuar defensant els interessos del govern, de la Generalitat, la defensa del patrimoni, que és el de tots i totes, i també els funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions. Si nosaltres fóssim una república no ens caldria protestar per defensar els nostres drets i llibertats i tindríem unes lleis diferents.
Com s’han preparat les presons per si hi ha un nou pic de la pandèmia?
Vull remarcar la feina dels treballadors públics perquè hem treballat tots els dies sense descans per buscar les millors solucions. Un parell de mesos abans de la pandèmia ja treballàvem amb un comitè de crisi per preveure situacions perquè abans ja havíem tingut casos com ara la grip aviària. Vam tenir dificultats per accedir a material de protecció, però igual que a qualsevol altre lloc del món. Ara estem més preparats, perquè tenim més coneixement. Hem invertit més de 7 milions d’euros entre Justícia i Presons. Hem activat 133.000 llicències per judicis telemàtics per evitar la presencialitat, 1,5 milions en equips de protecció individual, 4 milions d’euros en neteja i desinfecció extraordinària, 1,3 milions en un servei de seguretat extraordinari, 175.000 en càmeres tèrmiques per prendre la temperatura, 130.000 en telèfons i tauletes per evitar la caiguda de les comunicacions, 20.000 euros per compensar la falta de mestres, 175.000 en la recuperació d’espais en desús... Cada presó tenia un mòdul que es podia convertir en un hospital i vam activar Quatre Camins i Brians, i, en aquests moments, estem pendents de veure com evoluciona la pandèmia i de si es complica perquè és evident que les presons són reflex del que ens passa al carrer. Ara mateix estem en 14 infectats i 90 altes.
Durant la pandèmia ha augmentat el nombre de trucades per violència de gènere. Com vol contribuir la seva conselleria a posar fi a aquesta xacra?
Els serveis d’atenció a la víctima no han parat i han adoptat altres mesures més per via telemàtica, també per detectar les situacions de violència de gènere. L’aïllament al domicili va provocar que la situació de violència fos encara molt més complicada. L’abordatge de la violència masclista té una part comunitària molt important per detectar-la i després hi ha el factor de prevenir-la, que necessita la formació i l’educació en valors. Tothom ha de sentir-se interpel·lat per la violència de gènere, és transversal. Catalunya és pionera en la redacció d’una llei que parlava de “violències” de gènere, perquè no és només la física, són totes les violències, també la psicològica, l’econòmica, l’agressió sexual amb diverses intensitats i maneres. És també la desigualtat en l’accés al mercat laboral. Tenim el circuit d’atenció a la víctima, que és molt ràpid i eficaç perquè des de qualsevol instància ja es pugui fer tota la gestió de manera ràpida, generant un únic informe. Per tant, són els treballadors públics els que poden activar la maquinària i no la víctima la que ha de fer tot un itinerari. Això és molt important perquè és un canvi de concepte.
La seva conselleria ha denunciat que l’Església s’ha apropiat indegudament de 3.722 finques. Què succeeix si no n’apareix el propietari?
Dependrà de quins tipus de béns siguin, perquè no és el mateix una plaça que un edifici. Però, si un particular no reclama, llavors no pot haver-hi un canvi de propietat. Una cosa són els béns privatius o particulars i una altra són els béns de domini públic, que són inapropiables perquè són de tothom.
La proposició de llei per regular els preus del lloguer no es va negociar prou bé amb JxCat?
Junts signa la proposició de llei que el Departament de Justícia i el Sindicat de Llogateres havien estat negociant durant un any. I, per cert, amb transparència i amb el coneixement de molta gent.
Per què presenten esmenes, doncs?
Això ho hauran d’explicar ells.
Amb els representants dels propietaris, no s’hi ha de parlar?
Els propietaris estan informats des del primer dia i, si volen fer aportacions, les poden fer.
Una llei d’aquesta magnitud no hauria de tenir un suport més ampli?
És una llei que neix del debat polític, en el si del govern, a través de Justícia, i que, un cop es tomba el decret llei al Parlament, nosaltres reiniciem i el comencem a treballar i escoltem, segurament, la part més afectada i, evidentment, les dades objectives que ningú pot qüestionar, en cinc anys rondem el 50% d’increment.
Una de les esmenes diu que no es té en compte si el pis està reformat o en un estat lamentable.
No és cert això. Els que es despengen han d’explicar per què ho fan.
S’acabarà aprovant?
M’agradaria pensar que sí, dependrà de la voluntat política del Parlament.

UNA GRAN DEFENSORA DEL DIÀLEG

Si hi ha algú al govern català i a ERC que defensa a ultrança el diàleg com a única via per resoldre el conflicte català, aquesta és sens dubte la consellera de Justícia. Ester Capella (la Seu d’Urgell, 1963). Fins i tot en dies tan complicats com aquests, en què molts independentistes estan perdent la fe en una solució pactada amb l’Estat espanyol, aquesta advocada que milita a les files d’Esquerra Republicana té clar que no serà el seu partit qui s’aixecarà d’una taula de diàleg. Ella ha buscat enteniments, al llarg de la seva carrera política, a tots els terrenys on ho ha vist factible. Es va estrenar en política a l’Ajuntament de Barcelona, el mandat que va arrencar el 2007, exercint de portaveu d’ERC. El 2011 va assumir la gerència de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat però el càrrec només li va durar dos anys perquè va fer el salt al Senat l’any 2013. Dos anys més tard seguiria a Madrid però saltaria al Congrés dels Diputats, fins que la primavera del 2018 va assumir el càrrec de consellera de Justícia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.