Entrevista

ELISENDA PALUZIE

PRESIDENTA DE L’ANC

“Hem de tornar a demostrar la força de l’1-O”

L’economista ha renovat el càrrec al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’empenta d’una gran majoria del nou secretariat. Pilotarà l’entitat, com a mínim, dos anys més

GESTIÓ DE LA PANDÈMIA
“Quan ha recuperat les competències, no hem vist una política destacadíssima en el tema dels tests. No s’ha vist una política gaire avançada”
APOSTA PER LA DUI
“Els partits independentistes, en els seus programes electorals, s’han de comprometre a la unilateralitat si se supera el 50%”
REPRESSIÓ EXTREMA
“Sincerament, no crec que s’arribi a disparar contra gent innocent. L’Estat forma part de la Unió Europea, està a l’OTAN, i dubto que arribi a aquell extrem”
no tens un govern independentista fort que faci progressos”
ELECCIONS CATALANES
“Crec que es van perdent oportunitats perquè aquest govern avanci, perquè
VOTANT DECEBUT
“La gent té motius per estar decebuda. Han passat gairebé tres anys des de l’1-O i no percep que s’hagi avançat”
S’està trobant molts votants independentistes emprenyats que li expliquen que a les pròximes eleccions es quedaran a casa?
És veritat que quan t’ho diuen pel carrer, i no només per les xarxes socials, veus que està passant alguna cosa i una mica sí que ho noto, sobretot quan no es posen d’acord els partits independentistes. Però no estic preocupada. La gent té dret a estar enfadada, i motius. Preocupa el problema de fons, que és la manca d’estratègia, i que no es visualitzi el camí cap a la independència.
Entén els decebuts, així doncs?
És que la gent en té, de motius. Han passat gairebé tres anys des de l’1 d’octubre i no percep que s’hagi avançat. Però la nostra funció també és fer que torni a haver-hi confiança que la independència és possible. I tenim dues maneres de fer-ho: influint en els partits polítics però també fent nosaltres coses des de la societat civil que facin avançar i que acabin en algun moment traslladant-se a l’esfera política. Sortim amb ganes de fer coses que ens acostin a demostrar que la societat està preparada per fer la independència.
No ho va demostrar l’1 d’octubre?
Ho va demostrar amb molta força però han passat gairebé tres anys i hem de tornar a demostrar aquesta força per tal que capgiri la dinàmica de partits i la dinàmica institucional.
El fet que el coronavirus hagi impedit les concentracions al carrer o que molta gent tingui ara altres preocupacions, pot desactivar en part l’independentisme?
No crec. Et limita les mobilitzacions o t’obliga a fer-ne un altre tipus i hi ha persones amb situacions econòmiques complicades que tenen altres prioritats, però això no vol dir que qui era independentista ho ha deixat de ser. Ara potser està preocupat per trobar una feina però la crisi del 2008 va servir perquè s’incrementés el suport a la independència perquè es va visualitzar la manca d’eines que teníem en aquell moment per fer front a la crisi.
Ara el govern català també passa l’examen de la gestió de la crisi. S’arrisca a suspendre’l?
Això pot jugar a favor o en contra del govern i la forma com gestioni la crisi pot tenir conseqüències negatives sobre el projecte. Però jo confio que la gent sabrà distingir el que és estructural i la manca d’eines per fer la independència d’una gestió concreta que, efectivament, no ha brillat. En un primer moment li van arrabassar les competències i això va tenir unes conseqüències nefastes quan no es van permetre d’entrada els confinaments territorials, però també és veritat que, quan les ha recuperat, tampoc no hem vist una política destacadíssima en el tema de tests que facilités la reinserció a la feina...
S’està perdent una oportunitat per eixamplar l’independentisme a través de la gestió?
Hi ha una part que no pot gestionar el govern català per manca de competències però, respecte a la part que sí que pot, penso que s’ha desaprofitat una oportunitat de fer una política més ambiciosa que aconseguís uns resultats millors en tots els sentits.
Preveu la possibilitat que l’independentisme no renovi la victòria a les pròximes eleccions catalanes?
Tinc la sensació que es guanyarà perquè és el que va passant repetidament, tot i que algunes s’han fet en condicions més difícils. No crec que la victòria estigui en qüestió.
I l’objectiu de superar el 50% dels vots?
És assolible però requereix il·lusionar més el votant independentista.
Imaginem que demà hi ha les eleccions i l’independentisme supera la meitat dels vots. Quin és el pas que creu que s’ha de fer el dia següent?
Abans d’arribar al dia següent hi ha sens dubte una part prèvia: els partits independentistes, en els seus programes electorals, s’han de comprometre a la unilateralitat si se supera aquest 50% de vots. Primer hem de treballar amb aquest objectiu. Els vots de la gent han de servir per fer la independència. No dient quan, ni que hagi de ser l’endemà, però sí dins d’aquella legislatura.
Com es trasllada la via unilateral a la vida real?
De la mateixa manera que durant un any es va preparar un referèndum unilateral, durant el temps que sigui prepares una declaració d’independència que es pugui fer efectiva. De la mateixa manera que aquell 1 d’octubre el govern va poder dur a terme el referèndum malgrat els jutges i la violència policial, doncs ara una declaració d’independència dient que esdevens l’autoritat sobre el territori i la fas possible. I creant un govern que controla el territori i recapta els impostos. Un estat ha de tenir un govern efectiu sobre el territori. El que dona l’autoritat a un govern és ser l’autoritat econòmica i fiscal i ser l’autoritat en termes de lleis. Tindràs un conflicte d’autoritats entre la que ho vol seguir sent i la nova, però també el tenies l’1 d’octubre, que es va resoldre amb una victòria.
Es pot parlar de victòria quan es revisa tot el que va seguir l’1 d’octubre?
Tot el que va venir després va ser perquè no es va declarar la independència. L’1 d’octubre van posar algú a la presó? Es va guanyar unilateralment després que un govern va ser capaç d’organitzar un referèndum amb l’ajuda de la societat mobilitzada. Això és exercir la sobirania. El que va venir després ja no va ser unilateralitat. No es va declarar la independència i no hi havia cap mena de voluntat de fer efectiva la que es va declarar el 27 d’octubre.
Pensa que en cas d’haver-la fet efectiva els líders independentistes no estarien repartits entre la presó i l’exili?
No ho sabem però sí que crec que el 27 d’octubre es va arribar tard. L’Estat ja havia tingut temps d’activar el 155, es va arribar sense convicció, amb divisions internes... Però, si el 3 o 4 d’octubre s’hagués declarat la independència, almenys hi hauria hagut una possibilitat de continuar aquell exercici de sobirania, generalitzar-lo a les institucions i al conjunt de la població.
On hauria quedat la repressió de l’Estat espanyol? Alguns líders van explicar l’advertiment que hi podia arribar a haver morts.
Sincerament, no crec que s’arribi a disparar contra gent innocent. L’Estat forma part de la Unió Europea, està a l’OTAN, i dubto que arribi a aquell extrem. Una altra cosa és la violència policial que pots veure a determinades manifestacions, també a altres països europeus, i una altra cosa és la violència indiscriminada sobre la població. En tot cas, si aquesta amenaça ja fes que no poguéssim exercir els nostres drets i dur a terme els mandats democràtics de la ciutadania, malament estaríem.
Amb una DUI, Europa no ens giraria l’esquena?
El reconeixement d’independència és competència individual de cada estat. Pots tenir una cadena de reconeixements que comenci a Islàndia i després s’hi sumin Noruega o Suècia... Sempre comencen els països més petits i, al cap d’uns mesos, l’evidència fa que s’hi sumin la resta. Les independències són processos de facto: demostres que ets independent i al final t’acaben reconeixent. El 27 d’octubre cap president va aixecar el telèfon per demanar reconeixements.
Quants cops s’imagina la seva vida dins d’una presó, vistos els antecedents?
Va a moments. En alguns la idea pot estar més present i en altres, no.
Li ha perdut la por?
Parlar amb els presos i entrar a una presó a visitar-los fa que la perdis una mica. Les coses que més por fan a la vida són les que desconeixes. Alguns van fer un pas al costat perquè no volen assumir un risc i no passa res.
Va haver de rumiar molt la decisió de seguir al capdavant de l’Assemblea?
L’Assemblea és una entitat complicada de gestionar, molt participativa i democràtica, amb uns processos interns bastant feixucs i en un context que no és fàcil. No és el mateix presidir-la amb els partits amb un objectiu a curt termini que ens uneixi a tots. Però la decisió depenia més del full de ruta que s’aprovés a l’assemblea, de si m’hi sentia còmoda. En cap cas m’ho vaig rumiar per pors. Ara només penso a treballar i fer avançar el projecte.
Ha refet ponts amb el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell?
Ens hem de veure un d’aquests dies. En una entitat com l’Assemblea, on tot està obert i no és una entitat controlada de dalt a baix, podem trobar gent defensant diferents candidatures.
Les relacions de l’ANC amb els partits polítics s’han de refer?
Hi ha moments en què l’Assemblea potser ha estat més posada dintre dels partits perquè hi havia un projecte com era el referèndum i estàvem més a la cuina, però ara hem recuperat el paper més inicial, de més distància, i de fer de lobby per pressionar-los. En tot cas, també han estat dos anys de gestió difícil per a tothom. Crec que després del procés electoral sortim reforçats, amb unes majories internes clares, i això ens dona més força per parlar-hi i influir-hi.
Una persona que és independentista però que pensa que encara no és moment d’una DUI té cabuda a l’ANC?
Sí, tots els independentistes hi tenen cabuda, com a ERC pot tenir cabuda algú que no creu en la mesa de diàleg i aposta per la unilateralitat. Aquesta persona potser introdueix esmenes que fan que es rebaixin algunes de les coses que posem al full de ruta, i en tot cas ha d’acceptar el que decideixi la majoria de socis.
Han notat que militants d’ERC s’han donat de baixa de l’Assemblea darrerament?
Com una cosa massiva, no. Potser de manera puntual. No s’ha donat de baixa gaire gent i, de fet, en aquests darrers dos anys hem crescut en 10.000 socis. Ara en som 49.000. I hi ha gent rellevant d’ERC entre els nostres socis. Sí que comencem a notar les dificultats econòmiques de molts socis.
Quina diferència percep entre un govern del PP i un del PSOE i UP?
Cap. Potser a l’hora de parlar no hi ha tanta agressivitat verbal, tret de moments com la campanya. Però, en termes de fets, no hi ha ni una diferència. Fan polítiques de recentralització quan en tenen l’oportunitat, en l’àmbit de judicialització i repressió són el mateix, el comportament de la Guàrdia Civil o els serveis secrets amb l’espionatge són el mateix. I el que ha passat amb la fugida del rei Joan Carles ha estat molt greu. Una fugida a l’estranger d’algú implicat en processos oberts al Suprem i a Suïssa per corrupció i delicte fiscal, feta amb el coneixement del govern suposadament progressista.
La mesa de diàleg és una pèrdua de temps?
L’argument defensat per ERC i amb la boca petita en algun moment per JxCat, sobre el fet que l’independentisme hi havia de ser, perquè no pot aparèixer de cara al món com qui rebutja el diàleg, ha caigut. Si el govern de l’Estat no ha desjudicialitzat ni aturat la repressió, i ni tan sols la fiscalia de l’Estat ha respectat els drets penitenciaris dels presos polítics, i pretén rehabilitar-los ideològicament, com podem creure que es parlarà de l’autodeterminació en aquesta taula? De fet el comportament del govern de l’Estat en el darrer escàndol de la monarquia és una oportunitat per almenys trencar relacions amb el govern de l’Estat i deixar de sostenir-lo. No ser partícips del blindatge del règim.
Com li agradaria que es resolgués la polèmica entre JxCat i el PDeCAT?
Nosaltres no hem d’intervenir en aquest debat. És veritat que en aquest espai no quedava clar quins lideratges hi havia i qui representava què i ara probablement s’acabarà de clarificar. En temes delicats interns de partits polítics, no hi hem d’entrar. El que sí que vull és que tots els partits polítics que volen la independència es comprometin a fer-la unilateralment. A fer avenços reals.
On situa el nou partit liderat per Marta Pascal?
A veure què diuen. S’ha de parlar amb tots els partits. Ells de forma explícita han rebutjat la unilateralitat. Diuen que són independentistes però creuen que s’ha d’arribar a un referèndum acordat. En aquest país hi ha molta gent a qui la independència li estaria bé però que no està disposada a assumir els sacrificis que representa un procés d’independència per tant deuen ser independentistes com el PSOE és republicà.
És el moment de convocar eleccions catalanes?
El problema és que tothom pensa en quin moment li aniran més bé al seu partit. Sí crec que es van perdent oportunitats perquè aquest govern avanci, perquè no tens un govern independentista fort que estigui fent progressos perquè el poc que pot gestionar ho fa bé i perquè demostra que està compromès amb la independència.
Es pot governar el país des de la presó o des de l’exili?
Hi ha dues teories: la de l’esquerra abertzale, segons la qual els dirigents que entraven a la presó deixaven de dirigir, i la que representava Nelson Mandela, que va seguir dirigint el Congrés Nacional Africà des de la presó. En el nostre cas, mantenir el lideratge polític pot haver condicionat negativament alguna decisió, però també ha tingut l’efecte positiu de la visualització i la reivindicació dels drets polítics. Les vulneracions d’aquests drets internacionalment són molt mal vistes i acabaran portant resolucions judicials desfavorables per a l’Estat, com la sentència de Luxemburg en el cas dels eurodiputats. En tot cas, sí que crec que, si s’opta per mantenir el lideratge polític des de la presó o l’exili, aquests dirigents han d’acceptar que poden ser subjectes a la crítica política en les mateixes condicions que la resta.
Diu que no serà a cap llista electoral. I si en algun moment existís una llista unitària de tot l’independentisme?
Vaig anar de forma simbòlica a la llista de Junts pel Sí.
Però jo li parlo dels llocs de sortida.
Mentre estigui a l’ANC, no.
Sempre la pot deixar per fer el pas.
A mi m’agrada complir els compromisos i acabar els mandats.
És el moment de tenir la primera presidenta de la Generalitat?
Comença a ser el moment, sí. Amb la gestió de la pandèmia s’ha vist que molts governs liderats per dones ho han fet força bé. La dona representa un tipus de lideratge una mica diferent, més cooperatiu. No puc dir un nom però és evident que en algun moment ja toca.
A vostè l’espien?
Tinc el mòbil punxat, ho sé.
Com li condiciona la vida?
T’arribes a preguntar si allò que has escrit és correcte però no tant pel contingut, sinó perquè saps que després te’l poden treure de context. Estem en un estat que no és democràtic i que per eliminar l’independentisme està disposat a utilitzar mitjans que representen vulneracions flagrants de drets fonamentals.
Vostè segueix vinculada a la universitat. Hi detecta fractura social?
No. Els darrers anys estic impartint classes en un màster d’economia i un altre d’Erasmus Mundus. Tinc alumnes de tot el món. Els catalans em reconeixen i els estrangers se n’assabenten quan em busquen a les xarxes i no hi ha cap problema.
Com reaccionen?
A alguns els fa gràcia però no em diuen gaire cosa. L’any passat, l’Erasmus Mundus s’impartia durant el segon semestre a Barcelona. Aquí, una alumna francesa em va demanar organitzar un debat sobre el tema de la independència amb mi i amb una altra professora de la línia contrària. Va ser intens però el vam fer. En acabar, se’m va acostar una alumna de Taiwan per dir-me que ella era independentista taiwanesa i que estava totalment d’acord amb el que jo havia dit.

ANC, SEGON CAPÍTOL

La barcelonina Elisenda Paluzie encapçalarà, durant dos anys, la junta sortint de les eleccions celebrades a l’Assemblea Nacional Catalana. Aquesta doctora en economia i exdegana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB afronta la segona etapa pilotant l’entitat, després d’estrenar-se el març del 2018. Assumeix el repte en un moment d’incertesa per a l’independentisme i amb la repressió cotitzant a l’alça a l’Estat espanyol, però ho fa convençuda que l’empenta de la societat civil és més necessària que mai. Paluzie diu que a Catalunya les diferents idees conviuen en pau: “En dos anys només he tingut dos moments negatius al carrer quan dos senyors em van cridar: «En prisión tendríais que estar!»” “Aquí vivim en harmonia. En Gonzalo Bernardos és professor a la mateixa facultat i quan ens trobem parlem tranquil·lament i fins i tot una mica de política”, sosté.

DIADA MIG PRESENCIAL

El coronavirus està marcant totes les agendes i la Diada 2020 no escaparà a aquesta realitat. Enguany, i si l’evolució de la pandèmia no obliga a canviar de plans, la celebració de l’Onze de Setembre serà descentralitzada, distribuïda per diversos punts del territori. A més, serà una combinació dels formats presencial i virtual, degut a l’emergència sanitària. Es descarta, per tant, una gran mobilització a la ciutat de Barcelona, com s’havia anat fent els darrers anys. La voluntat, ara per ara, és organitzar una seixantena de concentracions davant de seus d’organismes estatals. Pel que fa a la mobilització a la xarxa (a través del web xarxaindependencia.cat), aquesta tindrà una finalitat solidària. L’element clau són uns codis QR que es podran adquirir a través de les assemblees territorials

de l’ANC, als supermercats Bonpreu i Esclat i a la botiga en línia de l’entitat, i la venda dels quals costejarà projectes per fer front a la crisi de la covid. La mobilització, que tindrà com a lema El deure de construir un futur millor. El dret de ser independents, està organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.