Entrevista

CRISTINA ROVIRA

SUBDIRECTORA GENERAL DE PRODUCCIÓ I COORDINACIÓ DE L’IDESCAT

“L’excés de defuncions el 2020 pot arribar a ser del 20%”

La crisi del coronavirus afectarà estadístiques importants en l’àmbit de país?
I tant! Afectarà l’estadística demogràfica, començant evidentment pel nombre de defuncions que la població ha anat seguint amb preocupació durant tots aquests mesos, i que tindrà conseqüències en les dades de mortalitat. També es poden veure afectats les migracions i els naixements, però s’haurà d’anar veient. En qualsevol cas, l’excés de defuncions als registres civils de Catalunya fins a finals de maig amb relació al mateix període de l’any passat ha estat del 40%. Això vol dir que, a menys que hi hagi rebrots molt importants abans d’acabar l’any, l’excés de defuncions en el conjunt del 2020 es podria situar entre el 15 i el 20%.
Això alterarà les dades sobre l’esperança de vida?
Aquest excés de mortalitat, tal com va passar en altres crisis, com ara la grip espanyola i la Guerra Civil, farà baixar l’esperança de vida. No estem davant de pics de mortalitat com els que provoca per exemple una onada de calor, sinó d’una crisi més important. De tota manera s’espera que en aquest indicador el descens sigui més limitat. L’esperança de vida és el nombre d’anys que s’espera que visqui una persona si es reprodueixen les condicions de mortalitat que s’estan donant en aquest moment. Dit d’una manera molt general, per fer aquest càlcul es tenen en compte les taxes de mortalitat observades per a cada edat i segons el sexe. Com que fins ara la majoria de les persones que han mort en aquesta crisi sanitària són d’edat avançada, sobretot homes, i moltes d’elles probablement són morts anticipades, és a dir que s’haurien produït igualment en els pròxims mesos o en els anys següents, preveiem que els efectes en l’esperança de vida no siguin tan importants com ho serien si el coronavirus hagués afectat població més jove. Els joves que moren deixen de viure molts anys i això sí que té un gran impacte en l’indicador de l’esperança de vida. Les conseqüències del coronavirus les veurem dalt de la piràmide d’edat, en les edats més avançades.
Però quan diem per exemple que a Catalunya l’esperança de vida és de 80,7 anys per als homes i 86,2 anys per a les dones, què volem dir exactament?
Que aquesta és l’esperança de vida en néixer. És a dir, que les persones que neixen ara poden esperar viure tots aquests anys. Aquest és l’indicador que s’utilitza quan es parla d’esperança de vida sense afegir-hi el rang d’edat. Els anys que pot esperar viure una persona gran són molt diferents, per això es calcula una esperança de vida per a cada edat, perquè cada moment del temps, per edat i segons cada sexe, es registren taxes de mortalitat específiques que s’apliquen a totes les generacions que estan convivint en un mateix moment. La dada de l’esperança de vida en néixer és una dada resum de tot plegat i per tant, si la mortalitat pel coronavirus afecta sobretot la gent de més edat, tindrà menys incidència en l’indicador i es notarà sobretot en l’esperança de vida als 70 o als 80 anys. Durant la grip espanyola, quan va morir molta gent jove, va quedar molt afectada l’esperança de vida en néixer a Espanya. L’any 1917 era de 42,6 anys. L’any 1918 va passar a ser de 30 anys. En aquests moments, amb una mitjana a Catalunya de 83 anys, i en espera del que pugui anar passant, no sembla que l’esperança de vida arribi a baixar gaire.
Quines altres afectacions demogràfiques hi pot haver?
Pel que fa als naixements, les criatures que estan naixent ara eren encàrrecs previs a la crisi. Però a partir de finals d’aquest any i del 2021 hi podria haver una tendència a la disminució del nombre de naixements per la situació d’incertesa que s’ha generat, tant en l’àmbit sanitari com econòmic. No estem en un context que pugui afavorir l’emancipació dels joves ni la disposició de les parelles a tenir el primer fill o a ampliar la família. Ara bé, podria ser que aquestes decisions es congelessin i que a partir del 2021 i els successius hi pogués haver un efecte rebot amb aquests naixements ajornats. Són decisions personals i haurem d’anar veient com evoluciona la crisi sanitària i econòmica. Però si finalment acabem veient la combinació de les defuncions –que aquestes sí que hi són– amb una possible disminució del nombre de naixements, al final d’aquest any podríem tenir un saldo natural de signe negatiu. Aquí, però, també hem de tenir en compte el fenomen de les migracions.
En quin sentit?
L’envelliment que tenim, amb una tendència a no tenir gaires fills, quedava compensat per la immigració estrangera, que ens feia créixer la població. Ara, amb la reducció dels moviments i el tancament de fronteres no sabem si hi haurà mobilitat en un sentit o en un altre. Per exemple no sabem si hi haurà un retorn de catalans que estiguin vivint fora. Són situacions difícils de preveure i que poden canviar molt. Només cal recordar que el 2014 teníem un saldo migratori negatiu, més persones marxaven que no pas entraven, però en canvi el 2018 aquest saldo ja era positiu, d’unes 100.000 persones. Per tant, sabem que les migracions són un factor molt volàtil, aquesta és una variable també molt incerta.
Aquesta crisi us ha obligat a replantejar-vos la vostra tasca?
Una de les novetats ha estat el fet de publicar les defuncions diàries, que ens permeten detectar els pics de sobremortalitat comparant-les amb les mateixes dates d’anys anteriors. Des de l’Idescat sempre hem estat molt conscients de la importància de disposar i d’oferir dades estadístiques de qualitat, per això en aquesta crisi ens hem hagut d’adaptar per continuar treballant, com han fet moltes altres empreses i institucions. Hem intensificat l’ús de mitjans telemàtics. S’han fet enquestes per internet i algunes consultes telefòniques. L’avantatge és que ja estàvem força preparats, perquè aquest canal ja l’havíem potenciat abans de la crisi. Hem estat molt curosos fent arribar el missatge a les unitats informants, les famílies i les empreses, de la importància d’obtenir aquestes dades per poder prendre les millors decisions.
Durant el pic de la pandèmia hem vist que les dades i les estadístiques eren diferents en funció de qui les donava. Quina explicació té aquest fet?
En aquesta línia és important dir que els instituts d’estadística, tots, han fet un esforç per generar espais específics de consulta per a la ciutadania. S’ha anat oferint informació per poder saber l’impacte del coronavirus en la societat. L’Idescat, igual com altres oficines d’estadística del món, hem generat una pàgina específica amb dades d’interès sobre la covid-19. Hi hem afegit nova informació, com per exemple mòduls específics en les enquestes sobre el clima empresarial. S’ha reflexionat sobre què és important conèixer en cada moment, readaptant calendaris, i evidentment també hem redifós dades que no són d’elaboració pròpia, com ara les facilitades pel Departament de Salut i pel Ministeri de Sanitat. És una informació que s’actualitza diàriament. El que fem és completar les taules amb notes perquè l’usuari sàpiga i pugui entendre la informació.
La disparitat ha estat una qüestió de metodologia?
És clar, hem de pensar que el Departament de Salut, a part de les defuncions i casos confirmats de la covid-19, també publica els sospitosos. El Ministeri, en canvi, només els casos confirmats. I, a aquestes discrepàncies, també s’hi ha afegit la manera de comptar, si per dies, per setmanes... Nosaltres no podem comentar ni opinar sobre els resultats perquè no es tracta d’una informació que hàgim elaborat des de l’institut, només n’hem fet redifusió. En canvi sí que hem fet altres aportacions, per exemple publicar informació sobre la població per regions sanitàries. A la majoria de les estadístiques es difonen les dades per municipis o comarques, però tenint en compte que la desescalada es va fer per regions sanitàries vam considerar oportú facilitar aquestes dades. Un altre exemple és l’ampliació de la informació relativa a les llars, tenint en compte tot el temps que hi hem hagut d’estar confinats. Així, hem publicat informació sobre l’espai de què disposen les persones a casa seva i podem dir que un de cada cinc catalans viu en una llar amb menys de 20 m² per persona.
PERDRE POBLACIÓ
“Si hi ha la combinació de les defuncions amb una possible disminució de la xifra de naixements, al final d’aquest any podríem tenir un saldo natural de signe negatiu”
ESPERANÇA DE VIDA
“No preveiem que l’indicador baixi gaire perquè la major part de les morts són de persones d’edat avançada”

.

Fiabilitat i qualitat

Arran de la crisi del coronavirus, l’Institut d’Estadística de Catalunya ha intensificat els contactes amb altres institucions que fan recerca, per poder fer estudis a mida. “Es tracta d’ajudar en la presa de decisions, per això seguim amb el compromís d’oferir informació de qualitat sobre la societat catalana”, explica Cristina Rovira. Hi afegeix que cal tenir en compte el futur immediat i la incorporació de les noves tecnologies a les estadístiques oficials, igual com s’haurà de fer a totes les empreses. Davant d’aquesta realitat produïda per la pandèmia, insisteix que cal modernitzar-se per adaptar-se i treballar amb eines telemàtiques, tant en producció com en la captació de la informació. “I cal poder aconseguir informació el més puntual possible, utilitzant tant dades administratives com també abordar el repte de l’ús de la informació que està en mans privades, el que anomenem dades massives, per generar informació detallada i útil. Des de l’Idescat podem assegurar uns estàndards de fiabilitat i de qualitat per aconseguir estadístiques més detallades d’aquesta gran massa d’informació que actualment està desestructurada”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.