Entrevista

DOLORS BASSA

EXCONSELLERA DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES I PRESA POLÍTICA

“Els anys que ens han pres no es poden reparar”

Acumula més de 1.000 dies a la presó. Respon per escrit aquesta entrevista mentre espera entre reixes saber si prospera la petició del tercer grau

VIURE SENSE ODI
“Intentes que l’odi no t’entri al cos per no fer-te mal a tu mateixa. No vull sentir odi cap a ningú perquè vull sortir de la presó sent jo mateixa”
EL TERCER GRAU
“Hem d’esperar que la direcció general l’aprovi, però sempre pot tornar al Suprem. El panorama és la mateixa incertesa que teníem abans”
LA RELACIÓ ENTRE SOCIS
“Crec que l’obligació que tenim tant ERC com JuntsxCat és entendre’ns i, sobretot, no confondre l’adversari”
EL SEU DESIG PER AL 2021
“Els dos béns més preuats en un moment tan complicat: la salut i la llibertat, tant personalment com col·lectivament”
D’on es treu la força quan una pensa que ja no pot més?
Com tothom, de la capacitat que tenim les persones d’avançar malgrat les adversitats. Sovint amb estratègies personals que hem anat adquirint al llarg del temps. La lectura és una de les eines que més em serveix.
Com explica a la seva neta de 6 anys tot el que està vivint?
La veritat és que costa. Ella des d’un inici ha escoltat vocabulari i ha tingut vivències que serien impensables per a la seva edat en un context normal, com ara presó, judici, internes, advocats… Però sempre hem intentat que ho visqui de la millor manera. Ajuda tenir la consciència tranquil·la, no sentir-me delinqüent i tenir clar que el fet de defensar les idees sense violència s’hauria de poder fer a les societats democràtiques.
Es pot viure sense odi després de passar tres anys a la presó?
Hi ha molts moments per enfadar-te, per estar enrabiada, especialment al principi. Però intentes que l’odi no t’entri al cos per no fer-te mal a tu mateixa. És una actitud de plena consciència, no vull sentir odi cap a ningú perquè vull sortir de la presó sent jo mateixa.
El Tribunal Suprem els va tombar el tercer grau. Com és ara la seva vida?
Dura i monòtona. La vida a la presó és sempre igual i ara, amb les mesures anticovid, és una mica més dura. Moltes hores a la cel·la, poques activitats...; per sort, però, he pogut reprendre els estudis del màster de filosofia que havia iniciat a la UOC. Ara mateix no tinc cap permís per poder sortir de la presó, ni per treballar com tenia fa mesos amb l’aplicació de l’article 100.2. En tindré quan compleixi una quarta part de la pena, que serà l’11 de febrer. Llavors podré accedir als permisos que té qualsevol pres: 36 dies l’any per sortir, en períodes de 48 hores al principi.
Quins escenaris s’obren ara que les juntes de tractament han tornat a proposar el tercer grau?
Sempre lluitem pels nostres drets i recorrem contra totes les resolucions judicials que ens els vulneren, com la de poder tenir el tercer grau. Ara les juntes de tractament han tornat a proposar el nostre tercer grau, en el meu cas per unanimitat, que no deixa de ser una forma de compliment de la pena; però malauradament, el Suprem ens el pot tornar a revocar. Ara hem d’esperar que la direcció general l’aprovi, ho pot fer en un termini de dos mesos, i que després el jutge el torni a reafirmar. Si no ho reafirma, tornarem a entrar a presó. I en cas que ho reafirmi, tornarà al Suprem. Per tant, el panorama és la mateixa incertesa que teníem abans.
La mala relació entre els partits independentistes afecta la relació entre presos?
No, al contrari. I no crec que hi hagi una mala relació. Hi pot haver picabaralles verbals i punts de vista diferents, com ha passat sempre i com és normal en partits que comparteixen o difereixen de moltes coses, fins i tot d’estratègies, però tenen un mateix objectiu, que és aconseguir la República Catalana.
I a vostè, com li afecten l’estat d’ànim, aquestes disputes?
A la presó tot es magnifica. És evident que no m’agraden. Suposo que no li agraden a ningú. Però també és veritat que és normal que hi hagi discrepàncies entre partits, sempre n’hi ha hagut. I sé que treballem per un bon objectiu i això fa que ningú es desanimi.
Les picabaralles s’estan traduint en cansament de la societat catalana i en una disminució del suport als presos?
La ciutadania sempre hi és i em sembla que el suport no ha disminuït. Al contrari, cada vegada més gent de Catalunya reconeix que formem part del conflicte polític i que calen solucions. Només cal veure com actualment i malgrat el fred i la pandèmia, cada dimarts un grup de gent em ve a dir bona nit aquí a fora de la presó. Això ens dona una força immensa. Entenc que hi pugui haver gent desencantada amb la política, però a l’hora de votar o de mobilitzar-se la gent mai falla i la demostració és que en cada elecció l’independentisme creix.
La veurem fent campanya electoral?
Dependrà dels permisos, però el primer que vull fer és estar amb la família i les amistats. El que segur que demanaré és el dia de permís per anar a votar, si no tenim el tercer grau resolt.
Quin govern li agradaria que es constituís després de les eleccions?
M’agradaria un govern republicà, independentista, feminista i d’esquerres i, evidentment, amb majoria d’ERC. És l’hora de l’independentisme d’esquerres, d’un nou lideratge del país i del procés. Crec que ERC és el partit útil per defensar els interessos de la ciutadania, en tots els sentits, socialment i nacionalment.
Pere Aragonès defensa un front ampli amb ERC, JuntsxCat, PDeCat, CUP i Comuns. Què li sembla?
Em sembla molt bé. Com més suports i una base més àmplia té un govern, millor per al país, especialment en una situació com l’actual. Som en un moment transcendental, i ERC té la voluntat de liderar aquesta etapa de reconstrucció postcovid, per no deixar ningú enrere, per aglutinar consensos de país com la fi de la repressió i el dret a l’autodeterminació i per avançar cap a la independència.
A ERC i a Junts els veu capaç de fer creu i ratlla i començar de zero?
Sí, crec que és la nostra obligació entendre’ns, i sobretot no confondre l’adversari, que mai és un altre company de viatge.
Quin escenari s’obre si l’independentisme no assoleix la majoria absoluta?
No preveig aquesta possibilitat, crec que l’independentisme tindrà majoria i sortirà reforçat d’aquestes eleccions.
Com valora el canvi d’Iceta per Illa?
És un candidat que seu a l’altre costat de la taula de diàleg per cercar solucions al conflicte polític: Espanya - Catalunya. Més enllà del canvi de cares, veig que l’objectiu del PSC és el mateix: anar a buscar vots de Ciutadans. Tinc clar que aquestes eleccions aniran d’Esquerra Republicana o PSC, és a dir, de República catalana o d’immobilisme, de llibertat o de repressió.
L’estratègia de l’independentisme ha de ser diferent en funció de si s’assoleix o no el 50% dels vots?
Ens enfortirem molt més si superem aquest percentatge, per això aquestes eleccions són tan importants. Superar el 50% ens permetria continuar amb més força el camí cap a la República Catalana. Ens ajudaria a guanyar legitimitat interna i internacional.
Comparteix l’estratègia d’ERC a Madrid?
I tant, Esquerra Republicana està sent el partit més útil per a la ciutadania. A Madrid, i a tot arreu on és present, fa tot allò que està al seu abast per millorar el dia a dia de la gent i per avançar cap a la independència, són dues lluites que cal fer alhora i que no estan renyides entre si: denúncia de les injustícies i millora de les condicions de la ciutadania.
Quins seran els principals reptes de l’independentisme en la propera legislatura?
Aquestes eleccions són una nova oportunitat per demostrar que els que volem la República Catalana i la independència de Catalunya cada cop som més. Per això, caldrà abanderar la fi de la repressió, el dret a l’autodeterminació i aconseguir la reconstrucció post-covid de la societat catalana.
En els pròxims quatre o cinc anys, hi ha d’haver un nou referèndum?
És viable. De fet, alguns partits ho han defensat recentment, i és una tesi que Esquerra Republicana ja va fer en un primer moment. Però la política és molt volàtil. Qui ens havia de dir que arribaria la pandèmia o que aquests tres anys els viuríem alguns a la presó i d’altres a l’exili? Jo no posaria dates. El que importa és que anem avançant cap a la República Catalana.
L’indult està pactat per a després de les eleccions catalanes?
Pactat? No. L’única cosa que sé és que està iniciada la tramitació, que és obligatòria pel que fa al govern espanyol, i en espera dels informes del Tribunal Suprem, que són predictius, tot i que no vinculants, però necessaris per prendre al decisió final.
Els socialistes l’aprovaran abans de resoldre la disputa pels vots de Cs?
Els ho hauria de preguntar a ells. De moment, tenen tancats a la presó persones que no som delinqüents i no mouen ni un dit. I ja fa més temps que som a la presó amb el govern que s’autoanomena més progressista, que amb el de dretes del PP.
Preveu un escenari sense indults?
Malauradament, he après a viure amb tots els escenaris; aquests anys de presó i de sentències en contra de la nostra llibertat me n’han ensenyat. L’únic segur són els permisos per sortir que podré començar a tenir a mitjans de febrer i els drets del sistema penitenciari.
Si s’aproven els indults, l’amnistia quedarà definitivament aparcada?
No, són coses totalment diferents. L’indult és només una solució parcial, un pedaç a la nostra situació de presó i mentre es duen a terme les possibles negociacions per superar el conflicte polític. L’amnistia sí que suposaria l’inici de la resolució del conflicte polític, abraçaria totes les persones represaliades, gairebé 3.000, i demostraria una voluntat per arribar a un acord i per resoldre’l.
L’esperança segueix sent Europa?
L’esperança és l’últim que es perd, no? Sabem que el camí per fer justícia és i serà llarg, però sí, confio que als tribunals d’Europa se’n faci.
Donant-los la raó, es repararia el patiment d’aquests anys?
No. El patiment i els anys que ens han pres de llibertat no es poden reparar de cap manera, però es faria justícia, i això seria una gran notícia.
El rebuig belga a extradir Lluís Puig, posant en dubte la manera de procedir dels tribunals espanyols, els hauria de beneficiar d’alguna manera?
La justícia espanyola ha quedat en entredit moltes vegades, però això no vol dir que ens beneficiï a nosaltres. Ja hem vist com actua la fiscalia i el Tribunal Suprem, recorrent fins i tot contra el tercer grau que les juntes de tractament i els jutges de vigilància penitenciària ens havien avalat.
Quines mesures ha trobat a faltar durant la gestió de la pandèmia?
La gestió d’una pandèmia és d’allò més complicat, perquè no hi ha experiències anteriors. Tothom s’hi ha trobat. El govern ha pres decisions encertades, com l’obertura de les escoles i la celeritat dels tests al personal sanitari. En l’àmbit del treball, tenim poques competències, però el govern ha proporcionat ajudes; en canvi, trobo a faltar compensacions als sectors afectats per part del govern espanyol, que no ha fet res per imposar l’obligatorietat del teletreball o amb l’augment desorbitat dels preus de la llum en plena onada de fred. Per això soc independentista, per tenir les eines d’un estat i poder gestionar amb totes les competències situacions de crisi com l’actual.
Com hauria gestionat vostè les residències de gent gran?
Com a exconsellera no em toca comparar la meva feina amb la d’un altre conseller. El que ha passat amb les residències ho hem vist arreu d’Europa, perquè malauradament la covid afecta sobretot persones d’edat avançada i amb patologies prèvies, que són la gran majoria dels que viuen en residències. Per tant, el que cal és fer un replantejament del sistema i especialment de la funció i l’organització de les residències. De fet, durant la legislatura passada ja teníem sobre la taula com estudiar remodelar el sistema per avançar cap a l’atenció centrada en les persones. La pandèmia ho ha posat de manifest de la manera més dura possible.
Amb Carme Forcadell l’hem sentida denunciar que les presons estan pensades per als homes. Ha aconseguit que es facin avenços en aquest sentit?
Ho intentem. La presó és un mirall de la societat i, malauradament, és masclista. A més, cal remarcar que la població reclusa és pràcticament tota masculina, només el 7% són dones. Per tant, sí, gairebé tot està pensat per als homes. Intentem que el nostre pas per les presons almenys serveixi per millorar la vida de les internes. Hem aconseguit petites victòries que en el fons són grans fites, per exemple tenir les mateixes hores de natació que els homes, poder participar en tasques laborals fins ara només destinades a homes o que l’economat –la botiga de la presó– tingui productes especials femenins...
L’estada a la presó fa que empatitzi més amb la situació de les dones que acaben entre reixes?
És clar, la presó és dura per a tothom. Sempre dic que si visquéssim en una societat menys competitiva i capitalista i més social i alhora amb recursos per a la prevenció, la gran majoria de dones no anirien a la presó. De fet, actualment moltes d’elles, n’estic segura, en un context diferent i amb suports familiars, d’amistats i també de les institucions, se n’haurien sortit i no haurien entrat a la presó. Moltes arriben al delicte per problemes d’exclusió, siguin econòmics, socials o de salut mental.
Quin és el seu gran desig per al 2021?
Els dos béns més preuats en aquests moments tan complicats: la salut i la llibertat, tant personalment com col·lectivament.

PANDÈMIA AÏLLADA

Dolors Bassa és una mestra i pedagoga que va aterrar a la política després de destacar com a activista a la UGT. Ha estat a la primera línia de moltes lluites socials, però mai hauria pogut imaginar que coliderar la de l’1-O li suposaria pagar-ho amb una condemna de dotze anys de presó. Pendent ara de quin recorregut farà el retorn al tercer grau aprovat per la junta de tractament de Puig de les Basses i de la resta de presons, l’exconsellera no s’atreveix a fer prediccions respecte a la seva situació. Sí que explica com el virus ha endurit el dia a dia: “No es viu bé en general, però dins d’una presó encara és més dur. És com un doble o triple confinament. No hem tingut activitats, ni tallers, les visites i els vis-a-vis familiars s’han reduït… i, a més, he tornat a passar unes altres festes de Nadal tancada i aïllada de la família i de les amistats.”

CONSENS ELECTORAL

Quan rebem les respostes de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, fa escassos dies que totes les formacions polítiques amb representació al Parlament han acordat unànimement, a través de la taula de partits, ajornar les eleccions i passar-les del 14 de febrer al 30 de maig. Bassa valora aquesta decisió, sense poder preveure que, hores més tard, començarà el ball al TSJC i la data anirà amunt i avall. Respecte a la primera decisió d’ajornar els comicis fins a finals de maig, Bassa considera que “s’ha pres fent cas als experts sanitaris, sempre amb l’objectiu de no posar en risc cap dret, ni de vot ni a la salut” i sobretot valora l’acord entre tots els partits: “Trobo molt bé que hi hagi hagut un gran consens sobre l’ajornament, és un valor importantíssim en una situació com l’actual”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)