Entrevista

MARIA MÉNDEZ

Pediatra. Directora de la unitat pediàtrica de covid-19 persistent de Can Ruti

“Hi ha nens amb covid persistent i fatiga extrema”

Són pocs, però entre els més joves també hi ha casos de covid-19 persistent. Nens que arrosseguen una gran fatiga que els impedeix fer vida normal

ELS SÍMPTOMES
“La fatiga és el símptoma comú a tots; hi ha nens que estan estirats al llit gairebé vint hores al dia”
Què us va fer pensar que calia una unitat pediàtrica de covid?
Som un equip que ja estàvem molt sensibilitzats amb el problema de la covid persistent perquè tenim dues persones de l’equip, dues pediatres joves, que la pateixen, i hem viscut de prop l’evolució de la seva malaltia des del març passat, les seves dificultats i el seu patiment. Però en un inici, sincerament, no pensàvem que afectés gaire els nens. Va ser quan vam començar a rebre peticions dels diferents especialistes de les consultes quan ens en vam adonar.
Quin tipus de consultes?
Consultes dels neuròlegs que atenien nens amb quadres de cansament i cefalees; o dels pneumòlegs, que veien casos de tos persistent o de dificultat respiratòria… Tots els pacients tenien en comú que eren nens que havien passat la covid, la majoria de manera lleu, i tenien aquests símptomes persistens, sobretot fatiga. Aleshores vam tenir clar que calia tractar-los i atendre’ls d’una manera més global. Per això va sorgir la idea d’aquesta unitat.
En els nens, quins són els principals símptomes de la covid persistent?
El ventall d’afectacions és força variat, però el que tenen en comú gairebé tots és la fatiga, un cansament que en ocasions és molt exagerat i molt invalidant; són nanos que pràcticament estan estirats al llit vint hores al dia i que no poden fer les seves activitats d’higiene diària si no s’asseuen per descansar. D’altres nens poden anar a l’escola, però quan tornen a casa estan molt cansats i s’han d’estirar al llit tota la tarda.
Tot plegat deu tenir també efectes psicològics?
Evidentment, per a qualsevol nen o adolescent trobar-se malament d’una manera tan prolongada –la qual cosa li impedeix fer una vida normal– té una repercussió emocional, i alguns necessiten suport psicològic.
Se sap quant temps poden durar aquests símptomes?
Encara no, el que sabem és que en alguns casos al cap d’uns mesos el problema se soluciona sol, però ara mateix no els podem dir a les famílies d’aquests nens quants mesos els durarà la malaltia. La covid-19 té just un any i no tenim prou perspectiva.
Hi ha diferències entre nens i joves?
Clínicament, no. Hem tractat pacients d’entre 9 i 18 anys. I el que expliquen tots és idèntic, tant grans com petits tenen els mateixos símptomes, sobretot el cansament. Molts tenen la sensació d’aixecar-se cansats, si s’esforcen una mica més del compte tenen sensació de taquicàrdia i que els falta l’aire… Tot això és molt comú en tots. D’altres també tenen mal de panxa, mal de cap –que és força freqüent–, però el cansament el tenen tots. Segurament és el símptoma que més es nota, perquè és el que acaba afectant més la seva vida diària.
Des fa relativament poc hem començat a conèixer casos de joves i nens que han acabat passant per l’UCI, i aquesta és una cosa poc coneguda, de la qual s’ha parlat poc.
El percentatge de nens que han tingut afectacions greus és petit, però n’hi ha, sí. Per sort, la majoria tenen símptomes lleus i molts són asimptomàtics.
La unitat que dirigeix és l’única de Catalunya de covid pediàtrica. Qualsevol família es pot dirigir a la vostra unitat?
A través del pediatra o el metge de família es pot fer una derivació. Només hauríem d’atendre pacients de la nostra àrea geogràfica, però com que no hi ha altres unitats, atenem nens de diferents territoris. És possible que en poc temps se’n creïn d’altres.
Davant la fatiga, que és comú a tots aquests pacients, quina és la principal recepta, el descans?
Descansar, però no gaire. S’ha de fer un programa de rehabilitació perquè la musculatura quan està molt de temps aturada cada vegada costa més de posar-la en marxa. Cal intentar fer un exercici aeròbic suau i controlat i poder-ne anar augmentant la intensitat per anar reacondicionant l’aparell muscular. S’ha de fer de manera progressiva i molt lentament, perquè si es fa un esforç massa gran llavors els pacients cauen en un retrocés. És un equilibri complicat.
Un altre dels símptomes és també la falta de concentració.
En alguns casos, hi ha importants afectacions cognitives, els costa concentrar-se, tenen problemes de memòria… i tot això repercuteix molt en la seva feina acadèmica. Els nens que tenen aquest tipus d’afectacions els incloem en un programa de rehabilitació a l’Institut Guttmann.
Quan tenen totes aquestes afectacions, es queixen que sovint no se’ls comprèn?
Sí, molt! Aquesta malaltia, la covid persistent, és molt nova, de fet fins al setembre no va ser reconeguda com a tal per l’OMS. I això vol dir que durant mesos, molts d’aquests nanos han anat al metge i no s’han sentit compresos. Sovint se’ls feien proves, tot sortia bé i els metges no teníem respostes. Una de les coses que veiem que és útil d’aquesta unitat és que quan arriben aquí, se’ls explica que tenen una malaltia, que té un nom, i això els fa sentir millor perquè hi ha un reconeixement del que els passa. Per desgràcia, encara no els podem dir gaire res sobre quant durarà, però els podem oferir tractaments de rehabilitació.
Heu tingut molts casos de nens i joves que han hagut de deixar els estudis?
Hi ha diversos nens que no poden anar a classe des fa mesos; alguns intenten seguir les classes en línia i, de vegades, fins i tot això no els és fàcil perquè estan molt fatigats. Hem tingut també una pacient de segon de batxillerat que ha decidit, de moment, aparcar els estudis. Vol estudiar infermeria i necessita una nota molt alta per a la carrera. Són situacions dures, i en alguns cursos decisius, encara més.
Alguns estudis, a la Gran Bretanya, assenyalaven que la variant britànica afectava més nens i joves. Què se’n sap, d’això?
El nostre hospital està analitzant les variants que circulen, però els nens que atenem ara van tenir la malaltia fa mesos i no sabem quina variant van tenir perquè en aquell moment no es coneixien ni s’estudiaven.
Els nens i els joves no entren en el pla de vacunació. S’hauran de vacunar més endavant?
De moment no entren en el pla perquè es prioritzen les persones que poden tenir la malaltia de forma més greu. I d’altra banda, perquè, els primers assajos clínics de les vacunes no havien inclòs nens. Ara s’estan començant a fer aquests assajos i fins que no hi hagi prou dades no es podran començar a vacunar.
Hi va haver molta discussió sobre si calia obrir les escoles o no. Com valoreu la decisió d’obrir-les i la manera com s’ha dut a terme?
Diria que hem estat força modèlics, ho hem fet molt bé. S’ha demostrat que els nens es contagien menys i que no són grans transmissors del virus i que, per tant, era segur obrir les escoles amb les mesures que s’han pres. És prioritari que els nens puguin seguir el seu programa de formació.
Encara desconeixem moltes coses sobre la malaltia, i no sabem per què unes persones acaben tan greus i d’altres són asimptomàtiques. Hi ha més dades sobre això?
Comencem a tenir més pistes, sembla que la gravetat va lligada a algun condicionant genètic que fa que la resposta immune sigui diferent. I també anem sabent més coses sobre els mecanismes immunitaris dels nens, que fa que estiguin més protegits que els adults.

UNA UNITAT PEDIÀTRICA DE COVID-19 PERSISTENT

El mes de desembre passat, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona va posar en marxa la primera unitat pediàtrica de covid-19 persistent a Catalunya. Una unitat que es va avançar al protocol, presentat aquesta setmana, per guiar els metges de l’atenció primària en el tractament d’aquesta malaltia. A Can Ruti han atès trenta nens i joves d’entre 9 i 18 anys i n’hi ha una vintena més que en breu hi seran atesos.

Se sap que els més joves, majoritàriament, passen la covid-19 de forma lleu, però és poc conegut que alguns d’aquests joves arrosseguen durant mesos els efectes de la malaltia, que els trastoca la vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor