Entrevista

JORDI TURULL

EXCONSELLER DE PRESIDÈNCIA I PRES POLÍTIC

“Tots hem d’escoltar més la gent”

Parlem amb Jordi Turull a la presó de Lledoners. Més de tres anys entre reixes i no veu el dia en què podrà viure en llibertat. Repassem les negociacions per formar govern, el seu procés judicial...

SENSE ACORD DE GOVERN
“No arribar a un acord seria la història d’un fracàs de tots plegats. L’acord depèn de la generositat de tothom”
RECUPERAR CONFIANCES
“Hem demostrat que si anem a l’una, amb confiança i lleialtat entre totes les parts, som capaços de guanyar tot un estat”
EN MANS DEL TEDH
“La suma de tots els recursos farà veure al TEDH l’acarnissament que hi ha hagut per part del TS i els drets i les llibertats vulnerats”
UN NOU REFERÈNDUM
“Ho hem de parlar i decidir entre tots. Per a mi, el referèndum el vam fer l’1-O. A partir d’aquí, ens hem de poder posar d’acord”

Aquesta entrevista es va fer dimecres passat, 12 de maig, a la presó de Lledoners, on Jordi Turull compleix una condemna de dotze anys. L’exconseller segueix amb preocupació l’estat de les negociacions entre ERC i Junts i amb l’esperança que els dos partits encara són a temps de superar les diferències.

Quins dies més complicats.
Els estic vivint amb tristesa. El camí és difícil, però de vegades som nosaltres els que el fem encara més complicat. Intento preguntar en què puc ajudar jo, aplicar l’autoexigència i deixar de banda els retrets, i crec que tots ho hauríem de fer. També és cert que hi ha tota una onada mediàtica que treballa per dividir l’independentisme, però no podem caure en la trampa.
Però la realitat és que després de les eleccions Catalunya segueix sense govern. Entén les dificultats?
Conciliar en una cruïlla com la que ens trobem dues maneres diferents d’entendre com es pot arribar a l’objectiu final no és senzill. D’altra banda, no ens enganyem, venim de tres anys en què la repressió ha tingut greus efectes desestabilitzadors per a l’independentisme institucional que tristament han generat retrets i grans desconfiances. Dic tristament perquè en cap cas es corresponen en com ha anat a l’una la gent al carrer.
Encara confia en l’acord?
Tinc l’esperança que l’acord és possible i no la perdré. Crec que el que hem de fer tots és posar més l’orella en el que diu la gent, escoltar-la més, i posar menys els ulls en els titulars i els tuits. La gent del carrer segueix implicada i compromesa amb el procés, que no vol dir amb els partits. Però amb tanta confrontació entre els partits, molta gent ens està dient “ja us ho fareu”.
Si finalment no hi ha acord per formar govern, Junts ha de facilitar un executiu d’ERC o forçar unes noves eleccions?
En aquest país som especialistes a saltar pantalles, però ara el que toca és concentrar les energies a ajudar que es produeixi aquest acord. El contrari, seria la història d’un fracàs de tots plegats. L’acord depèn de la generositat de tothom.
Valen la pena els anys de presó veient la disputa de fora?
Quan sents moltes coses t’ho arribes a preguntar, però la tristesa que tinc per la sensació que estem fallant a la gent és més gran que no pas la tristesa per estar tancat. Sabem que la gent hi és, que respon, i des dels partits els hem de correspondre.
Quins errors detecta en l’estratègia de Junts i ERC?
Sempre he preferit concentrar-me en les solucions que recrear-me en els errors o problemes. I vull ser coherent amb això i ajudar en tot allò que des de l’autoexigència personal serveixi per dedicar totes les energies a recosir complicitats i confiances i a aparcar retrets. Hem demostrat que si anem a l’una, amb confiança i lleialtat entre totes les parts, som capaços de guanyar tot un estat. Doncs si aquest ha estat el gran actiu sobre el qual tot es fa més fort i viable, reforcem-lo d’una vegada, i gas a fondo!, que diria aquell. La resta, retrets, desconfiances i egos personals i partidistes, només debilita i desmobilitza.
Unes noves eleccions podrien ser un correctiu per a l’independentisme?
Si la gent ens va donar una oportunitat el 14-F i no la sabem aprofitar, serà normal que alguns es quedin a casa si hi ha repetició electoral. Però jo confio en l’acord. Abans de l’1 d’octubre vam passar moments molt complicats, però vam situar un objectiu al davant de tot. Després, el nivell de confiança i la lleialtat el van fer imparable i tots ho sabem.
El Tribunal Constitucional ha avalat el judici i la sentència dels presos polítics. Era la notícia esperada?
Del tot. Fa molt de temps que en tot allò referit al procés català, el TC es dedica simplement a decorar jurídicament una estratègia política per anul·lar d’arrel un clam i una voluntat política expressada majoritàriament a les urnes. Un TC que ha fet de majordomia jurídica al servei d’aquesta estratègia, perfectament coordinat amb els tempos i els interessos de La Moncloa durant molt de temps i del deep state d’un temps cap aquí. El que no esperàvem era dos vots particulars tan contundents en contra de la sentència, perquè la unanimitat era el que per a ells donava solidesa a aquest despropòsit de persecució de l’independentisme.
Els dos vots particulars que qualifiquen de desproporcionada la condemna representen una victòria de cara a Europa?
Aquests dos vots particulars diuen amb rotunditat que se m’han vulnerat drets fonamentals i no qualssevol. El dret a la llibertat personal, a la llibertat ideològica, o que l’1 d’octubre els fets als quals el TS dona caràcter general van ser aïllats i que va ser un exercici per part dels ciutadans de drets fonamentals. També que la condemna és injusta i que la sentència no té en compte i ignora del tot la jurisprudència del TEDH. Sens dubte, aquesta esquerda al cor de la més alta magistratura de l’Estat se suma al que en relació amb això ja han dit des d’altres tribunals de països d’Europa. Tot això, evidentment, ens beneficia més que no pas ens perjudica.
Podria ser un rentat de cara de la justícia espanyola per mostrar a Europa una bona imatge?
Crec que per part de la cúpula judicial l’han anat fent tan grossa i de manera tan acumulada en contra de l’independentisme que al final hi ha persones que deuen voler mantenir el seu prestigi professional i que han dit prou davant d’aquest enorme i continuat aval al deteriorament i el trinxament de drets i llibertats fonamentals al servei de mantenir l’exaltació i la defensa de la unitat d’Espanya.
Vostè ja pot recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Hi arribaran esglaonadament segons el TC es vagi posicionant?
Sí, perquè hi ha una qüestió de terminis. En el meu cas tinc quatre mesos. Digueu-me mal pensat, però l’experiència em diu que si el TC sabés que ens esperem tots a anar al TEDH m’imagino que jugaria amb els tempos com ha fet tants cops, i quan sortís la darrera resolució els altres ja estaríem fora de termini. Una altra cosa serà si el TEDH ho vol anar acumulant per ser una mateixa causa. Això ja no ho sé. Per sort, al TEDH no hi ha filtracions en cap sentit. Ells són professionals seriosos, i no com aquí, que qualsevol causa judicial la pots seguir pels mitjans abans que pels advocats i els mateixos afectats.
Veurem una estratègia unitària a Europa? Incidiran en la defensa dels drets de les minories?
Sens dubte les defenses, la de tots els presos i preses polítiques van coordinades en tot aquest camí. Dit això, cadascun tenim peculiaritats diferents i drets que se’ns han vulnerat durant el judici i amb la sentència, amb major o amb menor accent. La suma de tots els recursos farà veure al TEDH l’acarnissament que el Suprem ha tingut amb nosaltres i l’enorme llista de drets i llibertats que sumant els de tots s’han vulnerat. I sobre aquests drets i sobre aquest fet és en el que s’incidirà, perquè és sobre tot això que pots anar al TEDH.
De què serviria guanyar al TEDH, més enllà de la victòria moral?
Depèn en quina mesura guanyis. Si la victòria és clara pot tenir conseqüències jurídiques beneficioses per a nosaltres, que seguim i seguirem tot aquest recorregut encara a la presó si abans no hi ha una solució política per a tots els represaliats. I sobretot la jurisprudència del TEDH servirà per reforçar drets i llibertats per a tothom, en el sentit que el Suprem abans de tornar a cometre segons quines atrocitats jurídiques de vulneració de drets i llibertats fonamentals s’ho pensi dues vegades per haver estat corregit i esmenat.
Per què l’independentisme ha perdut 700.000 vots en quatre anys?
Hi ha molts motius. No diré que tots són per culpa de la pandèmia i per la data de les eleccions, perquè seria fer-nos trampes al solitari. Hi té molt a veure el que deia abans dels efectes polítics institucionals de la repressió cap a l’independentisme i de la falta d’un full de ruta clar sumat a tants retrets i enfrontaments públics, que han desorientat, entristit i desmobilitzat molta gent que sempre que se li ha demanat hi ha estat i que no s’ho mereixien. Això a molta gent els ha provocat un “ja s’ho faran”. Però hi continuen sent, compromesos amb la causa més que amb els partits. Justament ara tenim una oportunitat per reforçar els actius i minorar els passius, donar una nova embranzida, passar a la iniciativa amb pas ferm, perquè la gent hi és i no ha fallat mai. Ells sí que no. Sempre hem de tenir al frontispici que serem independents per la gent i per com de motivada i mobilitzada estigui, i no pas per com de forta estigui aquesta o aquella altra sigla o per un o altre polític.
Quan calculen que podran viure en semillibertat sense que ningú els pugui tombar aquest dret? I en llibertat?
Ni idea, sincerament, veient com ha anat i com va tot. Fa temps que he deixat les especulacions, perquè només generen tristesa a familiars i gent estimada quan no es compleixen. Sé que em queden quasi nou anys de condemna i no m’hi vull obsessionar. Al costat d’això, visc cada dia, pel que fa a compromís i conviccions, com si pogués ser lliure l’endemà i resistint-me a pensar que haurà estat en va. Em sento més compromès ara que el primer dia de presó.
Per què triga tant l’indult?
Per dos grans motius. D’una banda, perquè assistim a un episodi més de com a nosaltres el Suprem ens aplica el “dret de l’enemic”, ja sigui penal, processal, penitenciari, administratiu... Ara només faltava aquesta pantomima del Suprem de demanar-nos l’opinió. I de l’altra, perquè el govern de Pedro Sánchez, en tot el que es refereix a Catalunya, fa bona i a l’extrem aquella frase que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.
De l’amnistia, el govern espanyol no en vol ni sentir a parlar. La donen per impossible?
Els grans temes de la política no s’aconsegueixen mai a la primera, ni tan sols quan semblen molt possibles. Amb l’Estat espanyol no hi ha res a fer, així que els independentistes ens hem de posar d’acord sobre què cal fer d’ara en endavant. Amb qui comptem? Quin calçat estem disposats a posar-nos? Fins on estem disposats a arribar? I s’ha de respondre molt honestament. Estem veient la persecució del Tribunal de Comptes per frenar la política exterior. Per tant, la Conselleria d’Afers Exteriors ha de ser una mena de gestoria, o qui s’hi posi al davant ha de tenir molt clar el que li pot passar?
Veient el resultat de Madrid, creu que el PSOE virarà cap a la dreta o tornarà als acords de la investidura?
Això de tornar als acords de la investidura no és garantia de res, perquè fins ara el seu nivell de compliment és indescriptible. Tant de bo m’equivoqui.
Els resultats de Madrid tindran incidència en el procés i en el futur dels presos i els represaliats?
És el que deia abans. L’experiència ens diu que Pedro Sánchez sempre posa al davant allò que de cara a ell queda bé i no pas allò que pot anar bé i amb sentit d’estat. Això em fa ser poc optimista que en aquest nou context hi hagi un gir copernicà del personatge.
Els partits independentistes semblen disposats a donar dos anys de marge a la taula de diàleg. Què ha de venir després?
Més que el que ha de venir després, és saber, des d’ara, contestar-nos honestament a què estem disposats els polítics per assolir l’objectiu de la independència. A partir d’aquí, sabrem amb què comptem, i llavors actuarem. Per a mi, com a nació, no podem descartar ni renunciar a absolutament res que sigui pacífic, democràtic i plenament respectuós amb els drets i les llibertats fonamentals de tothom.
Toca fer un nou referèndum aquesta legislatura?
Ho hem de parlar i decidir entre tots. Les coses les hem de valorar pel que es proposa, no per qui les proposa. Per a mi el referèndum el vam fer l’1 d’octubre. Tinc clar que no hem de renunciar a res que es faci per la via pacífica i democràtica. A partir d’aquí, ens hem de poder posar d’acord.
Ha calculat com seria ara la seva situació si el 2018 hagués estat escollit president de la Generalitat?
El tema no era, i per tant no és, la meva situació personal. El tema era la força i la sacsejada que hauria significat desemmascarar internament i internacionalment la persecució de l’Estat a l’independentisme amb un president a l’exili i un altre a les portes de la presó per ser lleial al mandat de les urnes i actuar de manera pacífica, escollits per un parlament. Però això és aigua passada i per ser coherent amb el que deia en una altra resposta, concentrem-nos a mirar endavant, aparquem retrets, recosim complicitats i anem de cara a barraca amb confiança, lleialtat i fermesa.
En una entrevista en aquest mateix setmanari, Josep Rull va afirmar que les tensions entre ERC i Junts havien perjudicat la relació entre els presos. Ho comparteix?
El conseller Rull es referia que era impossible abstreure’s de les tensions i retrets de fora, i és cert. I feia la reflexió que com més lluny érem (Soto o Estremera), menys afectava. Tot i això, la relació i el suport humà entre nosaltres des del primer dia sempre hi ha estat, i amb el temps ja saps de què pots parlar i de què no per no prendre mal... En contrapartida, he de dir que curiosament ara estem en una de les millors temporades de relació entre tots nosaltres, tot i que a fora hi ha el soroll de les negociacions per formar govern.
Veient que acumulen més de tres anys de presó i els 3.000 represaliats, pensa que l’1-O va ser una victòria?
I tant! I justament per això hi ha tanta repressió per terra, mar i aire per part de l’Estat, que es va veure derrotat ell i el seu orgullo patrio.
Els mantenen a la presó buscant que tothom s’ho pensi bé abans de provocar un nou embat amb l’Estat?
Sens dubte! Ho fan per això, i perquè, a més, han vist i constatat que no ens han doblegat i que el compromís i la voluntat de poder culminar el que va començar l’1 d’octubre segueixen intactes.
D’on treu els ànims per suportar aquest calvari?
Per la suma de dues coses. Primer, perquè són més sòlides les conviccions i el compromís que les seves injustícies; i segon, perquè el suport, l’afecte i el compromís de tantes i tantes persones esdevenen el motor del nostre coratge, de la nostra fortalesa i esperança dins d’aquest cau.
Com es viu ara la pandèmia a la presó?
Millor que abans, perquè almenys ara els presos estem vacunats i no hem de passar vint-i-tres hores tancats a la cel·la, tret que hagis tingut contacte amb un positiu, com li ha passat recentment a en Quim Forn.
S’emportarà cap aprenentatge dels presos convencionals que ha conegut?
Sí, molts. Hem conviscut amb realitats i experiències vitals de persones increïbles, per bé o per mal, i amb alguns submons que desconeixíem per complet.

A LA PRESÓ SENSE ULLERES

Conversem amb Jordi Turull en una cabina del centre penitenciari de Lledoners, separats pel maleït vidre. Als locutoris del costat, Josep Rull i Quim Forn reben visites. Tots els presos ja estan vacunats i el virus dona una mica de treva, un fet que els permet abandonar el malson d’estar tancats vint-i-tres hores al dia en una cel·la. Turull apareix sense ulleres, un fet que crida l’atenció perquè la imatge és inusual. Ell mateix s’encarrega d’explicar-ho: “Les porto només per veure-hi de lluny. De prop hi veig perfectament. I a la presó no existeixen les distàncies llargues. Només pots mirar de prop.” Són més de tres anys tancats entre reixes, amb permisos puntuals i un tercer grau que es resisteix. L’exconseller de Presidència admet que des de la presó es viuen amb molta tristesa les disputes entre els partits independentistes, que des del rol que li ha tocat viure són molt difícils de pair i d’entendre. Malgrat tot, de la seva boca no surt ni un retret. Cap a ningú. Té l’esperança que les negociacions acabaran duent el país a bon port i que l’acord aflorarà.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)