Entrevista

Philippe Corcuff

POLITÒLEG

“La guerra d’Ucraïna ha capgirat la campanya electoral”

Corcuff és un politòleg francès que alerta de la força de l’extrema dreta per guanyar la batalla de les idees

CANVI
“L’extrema dreta ofereix un discurs social per a les classes populars. Han aconseguit que els obrersfrancesos els votin”
SITUACIÓ
“Ara l’escenari
ha canviat de manera radical. Fins fa poc l’amenaça era islamista. Ara és Rússia”

Philippe Corcuff és professor de ciències polítiques a l’Institut d’Estudis Polítics de Lió. En aquesta entrevista, parla del moment actual que viu França i de la campanya de les eleccions presidencials, que celebren la primera volta aquest diumenge, 10 d’abril, i reflexiona sobre com l’extrema dreta francesa aconsegueix posar el seu discurs al centre del debat i guanyar la batalla de les idees. Va visitar Barcelona a finals del mes de març per participar en el cicle de conferències que organitzen l’Escola Europea d’Humanitats i l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”.

França ha viscut en els darrers anys moments molt convulsos. En l’actualitat és un país indignat?
Als espais públics, la societat és molt complicada, fins i tot contradictòria. De fet, hi ha una extrema dretització, perquè el seu discurs acaba marcant l’agenda. Per exemple, en contra dels migrants musulmans. Bé, això ja passava abans de la invasió d’Ucraïna. Ara, amb la guerra, hi ha hagut un canvi de paradigma, de posicions. L’extrema dreta que representen Marine Le Pen i Éric Zemmour tenia una posició pròxima al president rus, Vladimir Putin, abans de la guerra. Ara han condemnat la invasió russa, però és abans tenien una posició proputinista.
Per què des de l’extrema dreta es donava aquest suport a Putin? Per què aquesta admiració?
Tenien una posició a favor de Putin perquè tenen una posició antiamericana. Aquesta posició la tenen tant Le Pen com Zemmour, però en aquest joc també hi entra l’extrema esquerra radical que representen Jean-Luc Mélenchon i Fabien Roussel, el candidat del Partit Comunista Francès. És el que jo anomeno el confusionisme. Són les interferències entre temes d’extrema dreta, de dreta, d’esquerra i de l’esquerra radical. És transversal.
El confusionisme seria la barreja d’idees i de discursos?
Actualment, les diferències entre l’esquerra i la dreta gairebé no existeixen. Es barregen les idees, i llavors hi ha d’haver un nou bricolatge. Per exemple, l’entrada d’Éric Zemmour havia marcat tota la campanya electoral fins que hi va haver la invasió d’Ucraïna. Marcava el ritme, i fins i tot Els Republicans –partit de dreta conservador que té com a candidata Valérie Pécresse– havien estat molt propers a les teories de Zemmour. Per exemple, la teoria del reemplaçament que defensa que es vol reemplaçar la població blanca per migrants. Aquesta teoria també l’han defensat Els Republicans. L’eclosió d’Eric Zémmour en la política francesa ha marcat bona part de la campanya presidencial.
L’entrada d’Eric Zémmour a la campanya empeny els discursos cap a l’extrema dreta?
Sí. De fet, Eric Zémmour ha fabricat la nova ideologia de l’extrema dreta. Ell prové de l’extrema dreta clàssica, perquè escriu en diaris tradicionals i de dretes com Le Figaro. La seva particularitat és que està més a la dreta que Marine Le Pen. De fet, ha estat condemnat diverses vegades per racisme pels seus discursos en contra de musulmans, àrabs i negres.
Creu que pot fer un bon paper a les eleccions franceses? Que Éric Zemmour pot fer ombra a Marine Le Pen?
Abans de la guerra d’Ucraïna, sí. Ara l’escenari ha canviat de manera radical. Fins fa poc l’amenaça era islamista. Ara és Rússia.
L’actual president francès, Emmanuel Macron, està vivint moments daurats. S’ha erigit com un dels màxims negociadors europeus i té interlocució directa amb el president rus. Creu que aquesta situació geopolítica el pot beneficiar de cara a les eleccions presidencials?
Sí, és la particularitat d’aquest moment. Amb els esdeveniments d’Ucraïna, Macron ha remuntat. És ell qui parla amb Rússia i, al mateix temps, qui marca l’agenda europea. L’esquerra radical representada per Mélenchon i Rossel mostrava la seva simpatia per Putin, però des de la guerra d’Ucraïna, s’han trobat que l’han hagut de condemnar. Per exemple, Macron és partidari d’enviar armes als ucraïnesos, i Mélenchon hi està en contra. Té un discurs pacifista i ha condemnat l’agressió russa, però està en contra de donar armes als ucraïnesos.
Què més ha observat?
És curiós com una ciutat governada per l’extrema dreta com Perpinyà ha acollit refugiats ucraïnesos. Ara els migrants es veuen com un fenomen positiu. Fins ara, tant l’extrema dreta com l’esquerra radical tenien un discurs antieuropeu i ara Europa és important!
En aquest nou escenari que dibuixa, els partits d’esquerres han quedat fora de joc?
Tenen una posició antiatlantista, anti-OTAN. I a causa de la tragèdia que es viu a Ucraïna, a França l’extrema dretització s’ha aturat. Abans rebre migrants era negatiu i ara rebre els migrants ucraïnesos no ho és. Abans ser vist com a europeu era negatiu i ara tampoc ho és!
Situem-nos abans de la guerra d’Ucraïna. Per què l’extrema dreta fa tants anys que té tant d’èxit a França? Quines són les raons perquè obtinguin un gran suport?
Aquest moviment s’han anat instal·lat a poc a poc a França com a segona força política. Durant anys hi ha hagut un descrèdit de l’esquerra socialista, que va dur a terme polítiques neoliberals. Amb les polítiques de François Mitterrand i després de François Hollande van perdre molta credibilitat social. Ara es viu la deslegitimització del Partit Socialista, per les seves polítiques neoliberals, que es van començar a implantar a partir del anys vuitanta. Això ha conduït el Partit Socialista a trobar-se en una situació tan difícil com la que viu ara i que no havia viscut abans. Actualment, les classes populars o s’abstenen o voten l’extrema dreta. Abans les classes treballadores votaven els partits d’esquerres.
El partit socialista ha perdut el votant de les classes populars. Per què?
L’extrema dreta té un discurs social per a les classes populars. Més Marine Le Pen que no pas el seu pare. El pare de Marine Le Pen, Jean Marie, va ser una mica neoliberal. Marine Le Pen ha virat i és antineoliberal i amb això han aconseguit que els obrers de les ciutats franceses els votin.
L’esquerra ha perdut el seu discurs i es barregen les idees. Tornem al que dèiem que vostè precisament anomena confusionisme?
Li posaré un exemple. No sé si recorda un antic dirigent del Partit Socialista francès que va venir a Barcelona [riu] i que era primer ministre a França, Manuel Valls. Era el primer ministre i tenia un discurs antislamista, com l’extrema dreta. Jean-Luc Mélénchon, de l’esquerra radical, té discursos nacionalistes antieuropeus (per exemple hi ha elements en contra dels alemanys) i juga a l’ambigüitat pel que fa al tema de l’islam. Amb la guerra d’Ucraïna s’ha vist el que jo anomeno el confusionisme geopolític o el que també anomeno l’antiimperialisme dels idiotes.
Per què?
Perquè es basa en una visió del món d’avui dia, que és molt complexa, però amb la posició antagonista dels Estats Units i l’URSS de fa molts anys.
El seu discurs ha quedat antiquat?
Exactament.
França ha patit en els darrers anys greus atemptats d’Estat Islàmic. És una de les principals preocupacions que hi ha hagut al país en els darrers temps?
Hi ha hagut posicions molt maniquees. Hi ha qui posa al davant el terrorisme islamista i qui ha tingut la tendència a assimilar els musulmans amb el terrorisme islamista. D’altra banda, hi ha l’esquerra radical que relativitza l’islamisme i també l’antisemitisme per por d’estigmatitzar els musulmans.
Els armilles grogues també han estat un moviment important que ha sacsejat el país.
És un moviment contradictori, de desesperació social. Hi ha molta part de confusionisme: inclou des d’elements nacionalistes fins a d’altres de caire xenòfob.

una radiografia de la política francesa

A través d’una radiografia precisa i exhaustiva dels debats ideològics actuals, Philippe Corcuff mostra com l’extrema dreta aconsegueix imposar els seus odis i obsessions al si del debat públic. Per a això, elabora un ampli panorama de les idees polítiques de moda a la França d’avui. De l’extrema dreta d’Éric Zemmour a l’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon, Corcuff explica el fenomen que ell descriu com el confusionisme, unes idees que són transversals i que travessen la majoria de formacions polítiques. Ho explica al llibre La grande confusion –editat en francès per Petit Encycopédie Critique– en què dona les claus per entendre l’actual clima polític que hi ha a França. Corcuff defensa que l’extrema dreta ha aconseguit teixir un discurs dirigit a les classes populars, que han deixat de votar els partits d’esquerra o que opten per l’abstenció.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)