Entrevista

TALIA LAVIN

PERIODISTA

“Els supremacistes blancs estan a la teva escola”

Lavin s’endinsa a les xarxes socials de grups supremacistes. Agafant identitats falses, descobreix en la pròpia pell l’odi que supuren

LA CULTURA DEL ODIO Autora: Talia Lavin Editorial: Capitán Swing Pàgines: 245
EXPERIÈNCIA
“En un col·legi jueu universitari de Nova York, els alumnes van trobar les seves fotos publicades en xats de neonazis. No entenien per què. Va ser molt dolorós”
REALITAT
“Hola em dic Talia Lavin i vull entrevistar-lo.” I em deien no. “Perquè ets una jueva. T’odiem”
En un moment del seu llibre assegura que se n’anava a dormir molt enfadada. Les relacions que establia a les xarxes socials amb supremacistes i els comentaris en contra de la seva comunitat o en contra d’altres minories li acabaven fent mal. Encara està enfadada?
I tant! Penso que la ira és una emoció que pot ser molt útil si l’aprens a controlar i no deixes que et consumeixi, però el que et queda després de navegar per aquests espais és ira. I un fort sentiment d’oposició pel que ells volen per al meu món, per a la meva gent. Per a gent queer com jo, per a gent jueva com jo. Sí, encara estic enfadada.
Quin era l’objectiu a l’hora d’introduir-se en aquestes xarxes socials?
Tenia un problema logístic quan intentava entrevistar gent com jo mateixa. Vaig intentar-ho com a Talia Lavin. “Hola, em dic Talia Lavin i vull entrevistar-lo.” I em deien que no. “Perquè ets jueva. T’odiem. No volem parlar amb tu.” Així que com que no vaig poder entrar per la porta principal, ho vaig haver de fer per la del darrere. També penso que hi ha una utilitat en el que vaig fer: vaig poder saber què és el que diu gent normal i què es diuen entre ells. Són persones, la majoria homes, que habiten aquest país i aquest món i que han triat odiar i donar sentit a la seva vida odiant.
Precisament és el que explica, que molta de la gent que participa en aquests fòrums la podríem qualificar de gent normal.
Una de les coses que intento explicar al llibre és que tothom en aquest món és vulnerable. És vulnerable per creure una història. I el món dels extremismes funciona explicant històries. Per tant, la història que expliquen els neonazis va adreçada sobretot a la seva audiència d’homes joves. Aprofiten que molts d’ells estan confosos, perduts, sense objectius a la vida, i els proposen formar part d’una cosa més gran, part d’una comunitat. Sedueixen, perquè juguen amb part de les emocions humanes naturals: “Tu pots salvar la raça blanca, que està en perill. D’uns enemics que fan molta por, perquè són una gran amenaça. Et pots convertir en un guerrer, pots tenir germans d’armes. Tens gent que lluitarà al teu costat.” I aquesta història s’explica a molts tipus de gent diferent. Tothom es pot sentir sol, qualsevol es pot sentir confús, això no és només un sentiment dels neonazis. Penso que moltes de les coses que s’expliquen són mites perquè la gent no s’hagi d’enfrontar a les seves pròpies pors. I pensem que els supremacistes blancs són aquells monstres que no poden estar al meu veïnat, que no pot ser ningú que jo conegui. I això no és veritat. No hi ha un veïnat especial, una àrea geogràfica o un lloc especial. Estan a la teva escola.
És un fenomen només dels Estats Units?
És un moviment internacional. Si mires aquests xats de Telegram veus gent de tot el món, també d’Europa.
Hi ha alguna manera d’aturar aquesta mena de xarxes? És tan fàcil entrar dins d’aquests moviments?
Ha de venir de nosaltres. De la gent. Un moviment popular que digui prou. Ja n’hi ha prou. No volem aquesta mena de gent a la nostra societat! Que ser neonazi tingui un cost molt alt i que cada vegada menys gent vulgui pertànyer a aquest moviment.
Són molts?
És una dada molt difícil de dir, de quantificar, perquè és gent anònima. No és fàcil esbrinar qui és qui només mirant els xats. Són centenars de milers a tot el món, però el més important és la força que tenen per reclutar més gent. Quins són els seus plans? Com són de perillosos aquest plans?
Per què hi ha aquest antisemitsime als Estats Units?
He de recordar que el vostre país va expulsar tots els jueus. Ve de vosaltres! Ve d’Europa i és part de l’herència. Els Estats Units som una colònia europea, i així és com vam començar. L’antisemitisme als Estats Units és part de l’herència europea.
Quins arguments fan servir actualment els antisemites?
Els prejudicis contra els jueus venen de molt lluny, són europeus i tenen un gran significat. Se’ls ha culpat de portar malalties, i ara vivim una altra època de por i de malaltia. I és evident que aquesta ideologia reneix perquè alimenta la por de la gent. Per exemple, hi ha la teoria que cada jueu, tingui poder o no, és part d’una conxorxa internacional. Hi ha un cas que explico al llibre i que va passar en un col·legi jueu de Nova York. Els seus alumnes van trobar les seves fotos publicades en xats neonazis. En aquest xat, es passaven les fotos i es reien de l’aspecte físic de la gent només pel fet de ser jueus. Realment horrible. Els estudiants estaven horroritzats. I deien: “Però què carai passa?” Va ser molt dolorós.
L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va donar ales a aquests grups extremistes? Què va suposar?
Els supremacistes van aprofitar l’arribada de Trump per popularitzar-se. Trump ha facilitat que diferents tipus d’extremistes s’infiltrin al Partit Republicà. De fet, estaven entusiasmats quan Trump va ser escollit. La seva campanya estava basada en la supremacia blanca, i van pensar que era el seu home, que per fi s’aplicarien les seves polítiques al país. Però van veure que Trump tenia jueus a la seva administració. Van veure que l’establishment republicà estava sent transformat, però que tampoc els acabava de donar suport i també que estava aconsellat per Jared Kushner (marit d’Ivanka Trump, filla de Trump, i part de l’influent lobby jueu dels Estats Units). Llavors van començar a dir que Trump era un esclau del sionisme. I es van desil·lusionar. Es pensaven que seria el seu salvador, però el que van veure és que Trump és un home interessat en ell mateix, que es preocupa d’ell i de la gent que el segueix. Es van desil·lusionar. Alguns van optar per dir que la política no és la solució o per concentrar-se en la política local.
En el seu periple per la xarxa, es va crear una identitat falsa i es va introduir al que es coneix com a grups incels (‘celibat involuntari’).
Són homes que no aconsegueixen mantenir relacions sexuals o romàntiques amb dones i que acaben desenvolupant odi cap a elles, culpant-les dels seus fracassos sentimentals. Aquests grups estan carregats de misogínia, masclisme i odi. Hi ha el cas d’Elliot Rodger, que amb només 22 anys va matar sis persones a Califòrnia i després es va suïcidar. Havia publicat un vídeo en què explicava el seu odi a les dones per haver-lo rebutjat.
Està espantada? Al llibre explica amenaces explícites dirigides a vostè que han enviat a la seva família.
Estic més enfadada que no pas espantada.

LA VIDA COM A ASHLYNN

Talia Lavin (Nova York, Estats Units, 1989) és una periodista nord-americana. Durant un temps es va submergir en el que s’anomena la dark web fent-se passar pel que no era per endinsar-se en xarxes de neonazis i supremacistes. “Jo, que soc una jueva bisexual!”, explica al seu llibre. L’exercici és un retrat molt dur de com funcionen aquestes xarxes i de l’odi que molts hi descarreguen. Lavin explica que en molts dels xats ha arribat a veure com la insultaven impunement. Com es vanagloriaven que li farien mal. Una altra de les experiències que va viure va ser fer-se passar per Ashlynn, una noia rossa de Iowa, aficionada a les armes. El perfil en un web de cites especialment dirigit a supremacistes blancs va tenir tant èxit que la periodista es va veure obligada a demanar ajuda als seus amics per respondre a tots els missatges que rebia. “T’adones que aquest moviment té una obsessió per perpetuar la raça blanca”, explica la periodista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor