Entrevista

JOAN ESCULIES SERRAT

Escriptor i historiador

“Josep Fornas va ser l’antena de Tarradellas”

Després de la monumental biografia sobre Josep Tarradellas, l’historiador i escriptor Joan Esculies ressegueix la vida de Josep Fornas, “el seu home a Catalunya”

JOSEP FORNAS, EL SOLUCIONADOR Editorial: Pòrtic Pàgines: 430 Preu: 18,90
L’ANTENA DE TARRADELLAS
“Josep Fornas pren el paper d’informador, d’aconseguidor de diners i d’antena de Josep Tarradellas a l’interior del país”
PAPER CLAU
“Sense el paper que va jugar en Fornas, el president Tarradellas no s’hauria connectat amb l’interior de la manera que s’hi va connectar”
Fa pocs dies presentava una biografia monumental sobre Josep Tarradellas i ara una altra del seu “home a Catalunya”. Una cosa ha portat a l’altra?
En Josep Fornas va morir a començaments del 2021. En aquell moment, em trobava a la fase final de la biografia de Tarradellas i es va donar el cas que les filles d’en Fornas volien fer una biografia del seu pare. M’ho van proposar i van posar a la meva disposició tot l’arxiu d’en Fornas, que gairebé no s’havia consultat. També hi havia una llegenda, que en Fornas mateix havia escampat, dient que tenia una biografia de mil pàgines d’en Josep Tarradellas. Això no existia, però sí que hi havia un buidatge molt sistemàtic que havia fet sobre l’expresident i que de fet va aturar quan va descobrir un document d’aquest que malparlava d’ell. En tot cas, vaig poder aprofitar la darrera fase del llibre que vaig fer d’en Tarradellas per buidar la documentació que tenia en Fornas i per preparar la seva biografia. Sí que és veritat que el fet d’haver fet la biografia del Tarradellas em va facilitar les coses, perquè en Josep Fornas acompanya d’alguna manera la figura de l’Andreu Abelló i la d’en Josep Fontbernat, que serien els “tres homes” d’en Tarradellas i que permeten entendre millor la figura de l’expresident.
El llibre comença amb un episodi còmic, l’anomenada “conspiració dels Camps Elisis” en què Fornas va participar. Com va anar exactament?
Vaig triar aquest episodi perquè el meu objectiu a l’hora de fer qualsevol llibre és fer allò de llegible i creïble: aquesta història m’anava molt bé perquè explica com el sastre Camps, que té la idea de muntar una insurrecció contra Franco, busca un element per fer d’enllaç a Catalunya i a través d’en Ferran Canyameres entra en contacte amb en Fornas. Ell, que està buscant el seu paper en l’antifranquisme, s’involucra amb això i també hi implica altra gent. De fet, són uns conspiradors de pa sucat amb oli, perquè es fan fotos, els pseudònims que utilitzen són bastant obvis... En definitiva, deixen un rastre molt fàcil de resseguir. La bategen com la “conspiració dels Camps Elisis”, perquè és allà on hi havia el pis del sastre. El moment més còmic és quan van al Marroc. Hi arriben sense visat, van a veure Hassan II, que és qui se suposa que ha de finançar la insurrecció, i el rei l’única cosa que fa és posar-los a disposició el seu cotxe per tal que se’n tornin cap a casa.
Al títol del llibre defineix Josep Fornas com “el solucionador”, un paper que comença a jugar a partir del 1966. En quin sentit?
En Fornas és “el solucionador” en el sentit positiu, de resoldre els problemes. Hi ha una fase inicial de contacte que seria des de la tardor del 1962 fins al 1966, que són anys en què li fa informes i el manté al cas del que s’esdevé a l’interior. Però després teixeixen una relació molt propera, i en Fornas fa un pas més i es dedica a finançar la figura d’en Tarradellas. I en la mesura que l’ajut a l’exili està decaient, sent la necessitat de cercar recursos a l’interior. És ell qui es posa en contacte amb empresaris del país com en Jordi Pujol, en Domènec Valls i Taberner, el Duran Farell, el Jaume Carnet i d’altres per intentar que financin les activitats del president. A través seu també es poden constatar les dificultats que en Tarradellas té per finançar-se. Un dels que hi aposta més en Valls i Taberner, una figura que no ha transcendit tant com la d’en Manel Ortínez, tot i que té un paper fonamental. En tot cas, en Fornas pren aquest paper d’informador, d’aconseguidor de diners i d’antena a l’interior. I la relació que s’estableix entre ell i en Tarradellas ja és d’amistat, ajudat sempre per en Joan Sansa. El que passa és que aquest és quedarà sempre a Unió Democràtica i ajudarà el president des de la distància. El Fornas, en canvi, acabarà sortint d’UDC perquè no volen que ajudi el president i el van empenyent perquè surti del país.
Al final acaba sent més fidel a Tarradellas que a qualsevol partit...
En la fase inicial en què es posa en l’antifranquisme col·labora amb una cèl·lula dels comunistes que coneix a través de l’Ateneu Barcelonès. També amb Estat Català, en aquest cas a través d’un amic de joventut: Francesc Xavier Balagueró. Amb aquests dos partits hi col·labora, però no hi milita. Després sí que entra a Unió Democràtica, però aquesta relació salta pels aires quan comença a consolidar-se la relació amb Tarradellas. També cal recordar una dada molt important. Quan ell era jove tenia el pensament de voler ser diputat al parlament quan Catalunya recuperés les seves institucions. Quan a finals del 1976 i principis del 1977 veu encarrilat el retorn d’en Tarradellas, se’n distancia per intentar complir el seu somni. Li van oferir anar al partit del Ramon Trias Fargas, però va acabar anant a ERC, on congenia amb figures com les d’Heribert Barrera i Josep Maria Poblet. S’involucra en la reconstrucció d’ERC amb la intenció de ser diputat. Es presenta a les eleccions del 1977 i no surt. El 1979 no s’hi presenta i el 1980 sí, i obté l’escó. L’afany per voler ser diputat fa que en els mesos clau del retorn d’en Tarradellas, que es va produir l’estiu del 1977, ell estigui enquadrat en un partit i ja no sigui l’home del president. I s’assabenta del que fa Tarradellas a través d’altres.
Tot i això, assegureu que sense la seva mediació, Tarradellas no hauria tornat...
No tant en el moment del retorn com en el fet de preparar-lo. Sense el paper que va jugar en Josep Fornas, el president Tarradellas no s’hauria connectat amb l’interior de la manera que s’hi va connectar. El president deia que estava a l’exili, però que mentalment vivia a Catalunya, i sense personatges com en Fornas això no hauria estat possible.
Al final de la seva vida, abraça l’independentisme. I ho fa conscient que ha estat la culminació d’un procés de maduració personal i una vegada s’havia assegurat la consolidació de la Generalitat. Es tracta d’un pas molt meditat, no?
Ell és un republicà i a la vegada és un nacionalista català, amb un estil de pensament similar al de l’Heribert Barrera, que és a qui se sentia més proper. No és tant un militant d’ERC perquè sigui d’esquerres. Són d’aquesta gent que defensa el pacte amb en Pujol perquè és un nacionalista català, tot i que al final l’acabi decebent. En canvi, no veu bé el tripartit d’en Montilla, tot i que irònicament aquest li acabarà donant la Creu de Sant Jordi. Ell també es decep bastant aviat de la Transició i de l’Estat que es construeix. Quan plega de diputat el 1984, a banda que ho deixa per motius familiars, també es mostra molt crític amb el funcionament del partit i les institucions.
Un dels aspectes més coneguts de Fornas és el seu compromís cultural, expressat a través de la seva col·lecció i de l’Editorial Pòrtic. El fil conductor era el mateix, el d’evitar que la memòria del país no es perdés?
Pòrtic és un branca clau de la seva acció cultural i política. La importància de Pòrtic rau en el fet que ell comença a publicar memòries de catalanistes i republicans. I dona a conèixer unes veus desconegudes. És un pioner a posar en valor aquest catalanisme republicà que havia estat silenciat.

TREBALLADOR INCANSABLE

Joan Esculies (Manresa, 1976) no para quiet. Fa pocs mesos presentava una monumental biografia de Josep Tarradellas (Pòrtic, 2022). Al costat de l’expresident apareix, indestriable, la figura de Josep Fornas, amb la biografia del qual ha guanyat el Premi Carles Rahola d’Assaig. També ha resseguit la trajectòria d’Ernest Lluch (Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador, Premi Gaziel de Biografies i Memòries). Actualment treballa en una biografia dedicada a Joan Selves (1898-1934), conseller de Governació, que publicarà la Fundació Irla, i està enllestint en darrer volum de la col·lecció impulsada per l’Arxiu Tarradellas i Macià sobre la vida de l’expresident de la Generalitat. També té l’encàrrec d’una biografia del pedagog i polític Josep Pallach.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor