Experiències

La festa del mar

Les processons de la Verge del Carme es repeteixen al llarg del litoral català el 16 de juliol, una mostra que la tradició marinera del país es manté viva tot i els canvis que hem viscut pel que fa a la nostra relació amb el mar

Catalunya té vocació marinera, i encara que la costa ha canviat moltíssim en les últimes dècades –les embarcacions turístiques han anat desplaçant les pesqueres– algunes tradicions es mantenen. Un exemple són les processons marítimes per celebrar la festa de la Verge del Carme. Aquesta Mare de Déu és la patrona de la gent del mar i passejar-la en barca ha estat des de fa segles una manera de demanar-li que protegeixi les embarcacions de les tempestes i el mal temps. Inicialment, les ofrenes envers aquesta verge estaven sobretot lligades als mariners militars i mercants, però amb el temps els pescadors –que solien tenir Sant Pere com a patró– s’hi van afegir.

El mont carmel

La Verge del Carme es venera des del segle XII, quan un grup de croats i peregrins es van establir al mont Carmel, a Haifa (Israel), i van fundar l’ordre carmelità. Tal com explica la responsable de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, M. Àngels Suquet, la festa del Carme ja era molt popular en el segle XVIII, i encara va guanyar més protagonisme quan l’almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1716-1797) va promoure la celebració d’aquesta diada entre els mariners.

“Aquesta advocació va esdevenir tan popular que va substituir sant Elm, conegut també com a sant Salvador de la Marina, que fins aleshores havia estat venerat pels navegants”, indica Suquet. A més, la veneració a la verge va augmentar quan es va estendre una llegenda, segons la qual l’any 1845 un escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès durant un huracà.

“La llegenda diu que un mariner va sortir a resar i va llançar l’escapulari al mar, i immediatament es va aturar la tempesta i una onada li va retornar l’escapulari. La veneració de l’escapulari va ser fomentada pel papa Joan XXII, que va fer una butlla que establia que tots els qui portessin escapulari s’alliberarien del purgatori”, afegeix Suquet, que ha recollit com van evolucionar les celebracions de la festa del Carme a Sant Feliu de Guíxols durant el segle passat, amb l’aturada de la Guerra Civil i fins que el 2011 es va decidir recuperar-les amb actes que s’afegeixen a la tradicional processó, com cantades d’havaneres i una sardinada popular. Les processons marineres que s’organitzen al llarg de la costa en aquestes dates segueixen més o menys el mateix patró –missa, ofrenes florals...–, però cada poble té les seves peculiaritats.

A CADA POBLE, DIFERENT

A Llançà i a Torredembarra, per exemple, també es fan focs artificials, mentre que a Cadaqués es prepara una sardinada popular. Empuriabrava ho celebra fent navegar la verge pels canals, en el marc d’unes festes amb un ampli programa d’activitats per a tothom. A l’Escala, com a ofrena a la Mare de Déu, es prepara una catifa de sal de colors, sempre amb motius mariners, davant de l’església de sant Pere. La processó de l’Estartit arriba fins a les illes Medes i s’organitzen ballades de sardanes tant al matí com a la tarda. Palamós és un altre dels municipis de la Costa Brava on la processó té molta participació. S’hi organitza una subhasta de peix cantada per mostrar el procés que se seguia abans de la informatització d’aquesta activitat.

A Vilassar de Mar fan la processó a la tarda, igual que a Arenys de Mar, que enguany l’ha avançat al dissabte 14. Precisament, el fet que aquest any la Verge del Carme caigui en dilluns fa que en moltes poblacions les festes es moguin al cap de setmana anterior o al posterior. Aquest també és el cas de Caldes d’Estrac, amb activitats familiars i una fira d’artesania el diumenge 15, o de Cambrils, que ho celebra el dia 21. A les Terres de l’Ebre, l’Ampolla ho celebra amb bous, i a Sant Carles de la Ràpita homenatgen els pescadors jubilats. I les grans ciutats també mantenen la tradició: a Barcelona la processó marinera se celebra a la Barceloneta, i a Tarragona, al barri del Serrallo, mentre que a Mataró la verge surt de l’ermita de Sant Simó.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)