Casa Vicens & Hofmann
“A la meva mare li hauria encantat que fóssim aquí”, diu emocionada la Silvia, la filla de Mey Hofmann, en la presentació del seu projecte gastronòmic per a la Casa Vicens, el preciós edifici orientalista amb què Gaudí va debutar. L’elegant xef de la cabellera vermella, que ens va deixar fa dos anys, era una apassionada de l’art i de la cultura i, curiosament, va obrir la seva escola d’hostaleria el 1983, un segle després que el geni del modernisme comencés a fer la residència d’estiu del corredor de borsa Manel Vicens a la Vila de Gràcia, una casa que des del 2005 és Patrimoni de la Humanitat.
“Amb Hofmann ens entenem, perquè compartim la mateixa filosofia familiar que potencia la qualitat i la proximitat”, explica Mercedes Mora, de MoraBanc, entitat que va comprar l’edifici el 2014 i que l’ha rehabilitat durant tres anys a partir de la recerca de la seva essència original. La casa és l’embrió del que seria l’estil gaudinià, amb elements islàmics, catalans, japonesos i anglesos barrejats en un impactant conjunt que destaca pel seu detallisme i color. “Hem fet coses com recuperar la disposició de l’escala original de volta catalana, que havia desaparegut”, comenta el director de la casa, Emili Masferrer, que afegeix que volen “fomentar el turisme cultural que vol viure experiències úniques”.
Per això, amb el segell Hofmann, es pot recórrer les estances tastant cinc platillos (n’hi ha un fet amb fulles de margalló, el motiu vegetal de la peculiar reixa de ferro colat de l’entrada) amb maridatge de begudes, gaudir de la pastisseria que hi ha al pati o llogar el petit però densament ornamentat saló principal per fer-hi sopars privats. La impressió de recolliment que provoca l’habitació recorda la que també se sent en entrar a la casa d’Oak Park (Chicago, 1889) que Frank Lloyd Wright va construir de molt jove i amb la qual va tirar per terra la filosofia de porxos oberts a l’exterior de les edificacions victorianes.
Una maqueta d’aquest edifici està inclosa ara en una exposició d’obres contemporànies a la Casa Vicens, que es pot veure sota un terrat presidit per policromes torres i cúpules que alegren el cel de Barcelona amb la seva brillant ceràmica enfrontada a la roba estesa d’un veïnat amb vistes privilegiades.