Experiències

Gala & MNAC

En plena onada de reivindicacions feministes, el MNAC ens convida a revisar la figura de Gala més enllà del tòpic de musa de Dalí, o fins i tot d’arribista. “Quan es van conèixer, Dalí vivia en una barraca i ella, al centre de París amb el reconegut Paul Éluard, a qui havia impulsat a ser escriptor, i tot i així es va quedar amb el pintor”, indica el director del museu, Pepe Serra, que afegeix que Gala és clarament autora i també íntima col·laboradora dels projectes de Dalí. Segons la comissària, Estrella de Diego, “els dos van veure el potencial que tenien junts”.

Culta, exquisida i creativa, la seva petjada és arreu. Veient com de cuidades són les fotografies en què apareix (en algunes d’inèdites dels anys trenta gairebé sembla una precursora de les instagrammers: a la platja amb un cranc, estirada d’esquena a la sorra...) no costa d’imaginar com devia influir en la posada en escena de les obres dalinianes.

Per exemple, en la composició del quadre en què Dalí la pinta mentre la imatge dels dos es reflecteix en un mirall, en què segurament l’elecció de la roba també era seva. Vesteix una brusa de mariner, que forma part de la mostra col·locada a tocar de dos sofisticats models de Dior (hi ha un abric de festa vermell dels inicis del trencador estil New Look de finals dels 40), un conjunt amb estampació creada per Dalí i una jaqueta del 1936 d’Elsa Schiaparelli, la dissenyadora que va col·laborar amb Dalí ideant peces impactants com ara el vestit llagosta i el barret sabata. Aquest últim el podem veure ara exposat al MNAC (també al cap de Gala en una fotografia estudiada), al costat d’objectes de tocador i complements de vestir que l’artista tenia a Púbol, el seu auster refugi privat des del 1971, on vivia en plena llibertat. De fet, la mostra gira entorn a aquest espai. Una bossa farcida de pedreria ens recorda que provenia d’una família russa culta, i que els seus gustos eren sofisticats. Era una dandi moderna, que va crear la seva pròpia imatge. I una artista que escrivia, dissenyava i imaginava. Però el seu sentit pràctic de la vida va emmascarar els seus dots creadors. Ara, a Barcelona, tenim una oportunitat (la primera al món!) per retrobar-la des d’una perspectiva molt més ampla.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)