El gironí japonès
Joaquim de Toca Andreu treballava en l’àmbit de les telecomunicacions quan el seu cosí Jean, que vivia a París, li va parlar de la botiga Muji que havia descobert. L’emprenedor gironí va pensar que la filosofia de la marca japonesa, que fabrica i ven productes de qualitat amb aires minimalistes i sense logo, tindria una bona implantació a casa nostra (fins i tot a la Península), i es va posar en contacte amb els propietaris per negociar. Els va trobar en un moment d’expansió europea (Alemanya, França...), tot i que no s’havien parat a pensar en el mercat d’aquí.
Van acceptar, i el 2006 va néixer la primera franquícia (en Joaquim es va associar amb Enrique Puig) a la rambla de Catalunya de Barcelona i poc després a l’Illa Diagonal. Després van obrir a Madrid i Lisboa. El resultat va ser tan bo que el grup japonès va decidir comprar el cent per cent de les accions i incloure Barcelona en la llista de ciutats, com Nova York i Singapur, on obrir una botiga insígnia. “Jo no podia assumir aquest risc”, diu en Joaquim, que ara ja no és soci. És només director general per a la península Ibèrica (que Déu n’hi do). En aquests anys no s’ha tornat japonès, però s’hi ha entès prou bé: “Només et demanen que siguis treballador i complidor, i els catalans ho som.”
La nova gran botiga, amb una inversió de 4 milions i 70 empleats, s’acaba d’estrenar al passeig de Gràcia, amb 1.200 m² i una àmplia representació del món Muji, des de noves línies de menjar –que inclouen boletes de xocolata amb maduixa deshidratada i tes– i papereria (“les dues àrees tenen molt d’èxit”) fins a mobiliari i cosmètica japonesa. De moment, és la més gran que té la casa a Europa.
Per a qui desconegui les marques japoneses li pot semblar que Muji és competència d’Uniqlo, que també va fer un desembarcament important a la ciutat ara fa un any, però en realitat no tenen res a veure. Muji va néixer en els anys vuitanta com a reacció al marquisme i Uniqlo busca l’element fashionista. A Muji et compres un texà que no té etiqueta i a Uniqlo te’l compres firmat, per exemple, per Inès de la Fressange. Amb una facturació de 3.000 milions i 888 botigues, en Joaquim m’explica que Muji, per als japonesos, és sinònim de casa. “Quan es perden o els roben és habitual que entrin a la botiga a demanar consell.”