Experiències

Dry Martini, 40 anys

“Un em prova molt bé. Dos és el meu límit. Amb tres em trobes sota la taula. I amb quatre a sota del meu amfitrió”, deia la brillant Dorothy Parker dels Dry Martini, una beguda mítica associada a la sofisticació i a l’elegància que no només fa gust a Bond, James Bond (“agitat, no remogut”), sinó també a Hemingway (que el veia com un símbol d’humanitat i civilització), Marlene Dietrich, David Niven, Mies van der Rohe o Humphrey Bogart, de qui es diu que les seves últimes paraules van ser: “Mai hauria d’haver canviat el whisky pels Martinis.” Són anècdotes i històries que podeu trobar en el llibre The Bar (Planeta Gastro), que commemora els quaranta anys d’un bar que forma part indissociable del paisatge barceloní, el Dry Martini. El seu fundador va ser Pedro Carbonell, un vilanoví cosmopolita i culte que es va enamorar de la cantant d’òpera Josefina Canales. Junts van crear a l’Eixample un racó anglès de fusta, elegant i amb personalitat, on només es podien demanar Martinis. “Jo vaig heretar aquell somni i avui segueix més viu que mai”, diu De las Muelas, que havia obert el seu bar Gimlet el 1979. Carbonell li va traspassar el negoci el 1996 perquè estava segur que el sabria modernitzar sense perdre’n l’essència original. I ho va fer. L’empresari, col·leccionista d’art com el seu antecessor, ha obert el que era un bar de cavallers als joves i, sobretot, a les dones, que per Javier, són un punt bàsic en el canvi de la cultura del còctel. També ha expandit la idea a l’àmbit internacional, sempre sota el seu control, i en hotels de luxe. Ara fins i tot n’hi ha un de butxaca a la terminal del pont aeri de l’aeroport del Prat.

Per la barra del Dry han passat clients satisfets com Harrison Ford, Miley Cyrus, Victoria Abril, Andreu Buenafuente, Toni Soler, Fernando Amat..., sobretot quan al magatzem va obrir el menjador secret de l’Speakeasy, amb aires de l’època de la llei seca. Carbonell era tan minuciós que anotava els Dry Martinis servits i això li va permetre arribar al milió el 2010 i celebrar-ho (la feligresa agraciada per sorpresa va ser l’advocada Sylvia Budet) amb una gran festa. Al cap de Javier ara hi ha obrir locals a la fascinant Tòquio i a Nova York, la pàtria de Dorothy Parker.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor