Experiències

Camins d’aigua per Banyoles

La relació de Banyoles amb l’aigua va més enllà del paper que hi juga l’estany. La seva xarxa de recs ha marcat el creixement de la ciutat. Resseguir la Ruta del Rec Major és una bona opció per descobrir molins, oficis i part del seu passat

La ciutat de Banyoles i el seu estany són indissociables. Alimentat de llegendes i històries que formen part de la cultura popular, i amb les seves característiques pesqueres, l’estany de Banyoles –el més gran de Catalunya– ha deixat en segon terme un altre dels elements més identitaris del municipi: una xarxa de 33 quilòmetres de recs dissenyada pels monjos benedictins instal·lats al monestir de Sant Esteve. Aprofitant el desnivell de vuit metres entre l’estany i la població, i amb l’aixecament d’un dic vora l’estany per aturar l’aigua, es va començar el procés de construcció. A través dels recs, els monjos van poder assecar una zona d’aiguamolls i desenvolupar ramificacions successives per regar els cultius. El resultat és l’entramat actual ramificat en sis recs: el de ca n’Hort, el d’en Teixidor, el de la Figuera d’en Xo, el Major, el de Xucladors i el de Guèmol.

Més enllà d’apropar l’aigua a la població per al seu ús domèstic i d’aprofitar-la per a hortes i conreus, aquests camins d’aigua han marcat al llarg dels segles l’arquitectura, els oficis i la indústria del municipi. A la ja existent Ruta dels Recs si suma un nou itinerari, la Ruta del Rec Major, que posa en valor aquest patrimoni.

La ruta del rec major

De tots els recs, el Major, documentat ja el 1263, és el que porta més cabal d’aigua i el que més bé exemplifica el valor dels recs com a motor econòmic de la ciutat. Resseguir-lo és un passeig de 2,2 km per la història dels oficis i molins de Banyoles.

L’itinerari comença al costat dels Banys Vells, a l’estany, i segueix el recorregut del rec Major, passant pel centre de la vila fins a arribar a la farga d’aram. Són onze parades (vegeu la fitxa), amb panells informatius que expliquen a través del rec i els edificis l’evolució d’una ciutat estretament lligada a l’aigua. Ja des de l’edat mitjana, la canalització del rec Major es va associar a la indústria i als molins, i la ciutat va aconseguir tenir una important indústria dedicada a la producció i tint de teixits, a la fabricació de paper i a l’obtenció de farina. A l’ombra dels recs, van néixer gremis i noves professions: moliners, blanquers, paraires, tinters, paperers...

De l’aigua del rec, també se’n feia un ús domèstic, ja fos per beure, refredar, netejar, banyar-se o anar als safareigs. Hi ha un centenar de rentadors públics documentats, dels quals encara queden testimonis visibles al llarg de la ruta. També en alguns trams, com al recuperat Molí dels Paraires, es poden veure els salts d’aigua que es van provocar per fer moure molins a través de l’energia hidràulica. Ja en el segle XVII, es va construir la farga d’aram, que encara conserva vestigis de l’època que es poden veure en la darrera parada.

Els recs van ser propietat del monestir fins al 1685, any en què es va signar la Concòrdia de les Aigües de l’Estany i van passar a mans de la Universitat de Banyoles, és a dir, de l’Ajuntament, i es va crear la figura del Batlle d’Aigües perquè controlés el cobrament dels censos. Tot i que el creixement de la ciutat durant el segle XX va propiciar el soterrament de part de la xarxa, continuen formant part del paisatge de la ciutat, connectant-la amb l’estany i dotant-la d’una singularitat única que amb rutes com la del Rec Major es pot descobrir.

El Límit de l’estany
Tot just començar la ruta, hi ha aquesta curiosa estructura triangular coneguda amb el nom de Límit. Se’n desconeix el moment exacte de la construcció, però se’n troben referències en un document del 1832, que el descriu com un pont de límits per privar les aigües en temps d’aiguats. A banda d’evitar inundacions, la seva funció és regular el cabal del rec.
Can Quim del Rec
En aquest tram, durant l’edat mitjana s’hi pescaven anguiles mitjançant un sistema d’embut anomenat canat, d’aquí el nom del carrer actual. En un espai on només hi havia hortes i cultius, entre els segles XVII i XVIII es va construir Can Quim del Rec, un edifici de planta baixa, pis i golfes per on passa el rec Major, cobert per una volta de pedra. Es creu que en origen hi havia la roda de pales d’un molí, que no s’ha conservat.
El Molí de la plaça La plaça Major de Banyoles, d’origen medieval, destaca pels porxos i les voltes, construïdes en el segle XIV amb travertí. El rec Major no es veu perquè està cobert, però si s’afina l’oïda, se’l pot sentir. De la plaça, en destaca un edifici per ser l’únic d’una sola planta. És cal Moliner, i a l’interior encara conserva una roda per fer farina.
El Molí dels paraires
Rere els barrots de la porta s’ha recuperat un molí que té el nom del gremi dedicat a la indústria llanera. Amb un salt d’aigua de 4 metres, el molí apareix documentat en el segle XIV.
Cal Nocaire
Del que havia estat primer un molí draper i després un trull n’ha quedat només la mola de pedra i el salt d’aigua com a testimoni. Ara està integrat a la ruta com a zona de passeig i parc d’aigua, amb elements educatius.
La farga d’aram i el molí paperer
La ruta acaba en el que ara és l’únic molí paperer de les comarques gironines, on s’elabora paper artesanal. Originàriament va ser una farga d’aram pública, construïda el 1685. En el segle XVIII, el negoci del metall es va privatitzar i es va ampliar amb una gran bassa exterior que encara es conserva. Amb la crisi de la farga catalana, l’espai es va reconvertir en molí paperer.

Una ruta amb onze punts d’interès

Punt de trobada: 42°07’15.3”N 2°45’30.2”E

Distància: ruta curta, 1,5 km; ruta llarga, 2,2 km

Temps: ruta curta, 1 h 30 minuts; i ruta llarga, 3 h

dificultat: baixa

Informació: al lloc web

turisme.banyoles.cat es pot descarregar el fulletó informatiu de la ruta amb el mapa i trobar informació sobre les rutes guiades. La propera serà el 5 de desembre

recorregut i punts d’interès

Km 0

00h01

n Punt de partida, el rec Major

00h07

n El Límit

00h16

n Can Quim del Rec

00h27

n Molí de la plaça. Cal Moliner

00h39

n El molí dels Paraires

00h44

n El Tint

0h58

n Salt de can Pujol

01h16

n Cal Nocaire

Km 1,5 (finalitza la ruta curta)

01h31

n Molí d’en Baqué

02h09

n Molí d’en Forgas

Km 2,2

02h36

n Farga d’aram i molí paperer

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)