Hemeroteca
La reacció de l’exèrcit espanyol a la Setmana Tràgica
27 de juliol
27 de juliol
“No sabem qui són els promotors d’aquesta campanya. Siguin els que siguin, tenim per a ells les mateixes condemnacions. No importa que siguin els anarquistes, els llibertaris, els separatistes o els radicals. Siguin els que siguin estan envoltats del mateix anatema: són mals espanyols.”
2 d’agost
2 d’agost
“Són moltes les corporacions que proposen que es trenquin relacions comercials amb Barcelona, veient el ressò que en aquesta província troba tot allò que signifiqui odi al poder central, desafecte a la nació de la qual, es vulgui o no es vulgui, forma part. I abans d’ara, durant els períodes crítics en els quals es desenvolupava el separatisme català, alguns van iniciar aquesta idea [la del boicot comercial], però no va aconseguir consolidar-se i va ser una llàstima.”
4 d’agost
4 d’agost
“On eren, què feien durant aquests successos els infames calumniadors del Cu-cut i de La Tralla? Per què han perdut ara la magnífica ocasió que se’ls presentava de prescindir dels serveis de l’exèrcit, de provar que no necessitaven el poder central, que en tenien prou amb ells mateixos i poden garantir la vida i el treball als que portin allà els seus capitals i les seves iniciatives?”
17 d’agost
17 d’agost
“A aquest enemic domèstic, mil vegades pitjor i més menyspreable que el que es mou per les nostres línies avançades de Melilla, cal combatre’l a sang i foc, sense cap mena de pietat, sense que cap consideració moral i material impedeixi el seu extermini. [...] Cal oxigenar Catalunya, desinfectar-la d’aquests miasmes pútrids que de tant en tant s’hi apilonen i produeixen explosions com la que vam viure.”
Ja prou sensible a qualsevol expressió que sorgís de Catalunya, l’exèrcit espanyol va contemplar els fets de la Setmana Tràgica com una reacció antipatriòtica, sense atendre a la impopularitat de la guerra i al malestar que havia generat la crida dels reservistes. Només cal repassar algunes declaracions que van aparèixer a El Ejército Español per adonar-se que hom no va tenir gaires manies a ficar-ho tot en el mateix sac i a lamentar-se per un hipotètic fracàs d’un boicot comercial, a qualificar els revoltats com a “mals espanyols” i a proclamar, fa més de cent anys, que “calia oxigenar Catalunya” i “desinfectar-la dels miasmes pútrids que de tant en tant s’hi apilonen”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.