Hemeroteca

El primer TRASLLAT

El 7 de gener del 1935, Lluís Companys i els consellers encausats pels fets del 6 d’octubre són traslladats a la presó de Madrid per tal d’afrontar el judici

Fa dies que el Tribunal de Garanties ha demanat el trasllat a Madrid del president, Lluís Companys, i dels consellers del govern empresonats arran de la temptativa fallida del moviment del 6 d’octubre del 1934; segons informa la premsa, però, aquesta decisió s’ha anat ajornant per tal de respectar el període de festes. Els dies previs, els rumors són insistents i alguns periodistes intenten fer guàrdia a la zona per tal ser presents en el moment precís.

Només una dotzena de persones, però, tenen coneixement del moment previst per al trasllat. El secretisme arriba a tal extrem que el vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals, que s’ha desplaçat expressament a Barcelona per comunicar a Lluís Companys i la resta de consellers l’ordre de processament i de presó, es troba que aquests ja han abandonat el vaixell presó. Per tal de no fer el viatge en va, el vocal aprofita per prendre declaració a l’expresident del Parlament, Joan casanovas. El trasllat es produeix a una hora intempestiva. A tres quarts de dues de la matinada del dia 7 de gener, l’endemà de Reis, el cap de la policia es presenta al moll amb un destacament de policies i dos vehicles descoberts, cada un armat amb una metralladora. Mentre dura l’operació, els dos vehicles s’instal·len als extrems del moll, i guàrdies d’assalt i personal del port se situen en llocs estratègics, controlant l’itinerari de sortida. Poca estona abans, algunes persones han intentat accedir a la zona, però els agents els han barrat el pas. Tot i això, un petit cercle d’amics aconsegueix presenciar el trasllat.

Pocs minuts després d’arribar, el cap de la base rep l’ordre de lliurar els detinguts i, instants després, aquests són traslladats a un autocar. Els exconsellers han estat despertats pocs minuts abans i han hagut de preparar els seus equipatges a corre-cuita, però finalment només s’han pogut endur una manta i, en el cas de Ventura i Gassol, una petita maleta amb utensilis de neteja. El conseller Barrera, que té pendent una operació, s’ha quedat a Barcelona.

El viatge a Madrid

La comitiva està formada per un vehicle de la policia i els dos vehicles armats amb metralladores. Enmig se situa un autocar Pullman de 100 cavalls i 36 places sense matrícula i amb dos xòfers, que es van rellevant durant tot el trajecte. Els presos van vestits amb abric, boina i una immensa bufanda i, quan pugen a l’autobús, són distribuïts de manera estratègica, cada un escortat per dos guàrdies d’assalt i amb un altre que els separa de la resta de presos. Cinc minuts abans de les tres de la matinada, la comitiva abandona el moll de l’Aeronàutica i enfila l’avinguda Francesc Layret fins a la plaça d’Espanya i Sants, des d’on pren la carretera cap a Madrid.

El viatge transcorre sense incidents i només es fan les aturades de rigor pels àpats, que comparteixen presos i policies. A les nou del matí arriben a Saragossa, on s’aturen per esmorzar, i a les dues ho fan al Gran Hotel del Balneari d’Alhama d’Aragó, una petita població situada a peu de l’N-II, a l’extrem de la província amb el mateix nom, on dinen. Quan abandonen aquest restaurant, el president de la Generalitat manté una breu conversa amb un periodista de l’Heraldo de Madrid, que li pregunta: “Hi ha molts ànims per anar a Madrid, senyor Lluís?”, una pregunta a mig camí entre la cortesia i l’absurditat a la qual Companys respon: “Jo sempre tinc ànims.” En declaracions a la premsa, el capità que acompanyava els detinguts explica alguns detalls del trajecte, entre els quals que els consellers han viatjat “emmanillats [...] i han pogut parlar durant el viatge entre ells o amb els que els acompanyaven”, tot i puntualitzar, tot seguit, que “no han parlat en cap moment de política ni de la seva situació”. Quan passen cinc minuts de les set del vespre, després de més de setze hores de viatge, els presos ingressen a la presó de Madrid.

El fred de la presó

Les condicions que es troben Lluís Companys i els consellers a la presó de Madrid són penoses. Segons traslladen a la premsa, el bon tracte de la direcció i dels funcionaris de la presó contrasta amb el fred insuportable que han de patir a les cel·les.

Una cel·la amb història

A la presó Model de Madrid, el president i els consellers són instal·lats a les mateixes cel·les que cinc anys abans havien ocupat els membres del govern republicà revolucionari que s’havia alçat contra la monarquia d’Alfons XIII. El cruel destí, doncs, va unir involuntàriament dues temptatives d’alterar l’ordre existent. A la cel·la del costat, un pres il·lustre, el socialista Francisco Largo Caballero.

L’anormalitat a Catalunya

Els presos catalans no van ser els únics que van arribar a la capital de l’Estat. També ho van fer, tot i que per motius i en condicions ben diverses, l’expresident Manuel Azaña, que havia estat vinculat a la revolta i en va haver de donar compte en una comissió parlamentària, i també el líder del CEDA, José María Gil Robles. Tal com destacava un analista polític, “la jornada política estava vinculada, sobretot, als viatges”. El dia abans, però, el govern d’Alejandro Lerroux va intentar oferir una sensació de normalitat i va nomenar el nou governador general de Catalunya, Manuel Portela Valladares, en substitució del coronel Jiménez Arenas.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)