Hemeroteca

Hemeroteca

L’arribada del goril·la

L’1 de novembre del 1966, fa 54 anys, Barcelona va rebre un nou “veí”, un goril·la blanc anomenat Floquet de Neu, que va arribar sense fer gaire soroll però es va acabar convertint en una icona de la ciutat

BENVINGUDA MUNICIPAL
Poques setmanes després d’arribar a Barcelona, Floquet de Neu va ser rebut amb tots els honors per l’alcalde, Josep Maria de Porcioles

Va arribar a Barcelona fa 54 anys. I, ben aviat, es va convertir en un atractiu mundial. Es tractava d’un goril·la. Però no era un goril·la qualsevol, sinó una autèntica rara avis. Un exemplar albí. El seu primer nom havia estat Nfumu Ngui (goril·la blanc); però Jordi Sabater, el primatòleg que va descobrir-lo, el va batejar com a Floquet de Neu. Algunes publicacions el van voler rebatejar com a Blancaneus, però el nom que va acabar fent fortuna va ser el del seu descobridor, sobretot quan la revista National Geographic el va assumir com a propi en la versió anglesa. Floquet de Neu havia estat descobert un any abans al riu Muni, a l’anomenada Guinea Espanyola. Un grup de caçadors el van capturar al costat del cos sense vida de la seva mare. El granger Benito Manie va oferir la cria a Jordi Sabater per unes 16.000 pessetes; una xifra prou considerable si tenim en compte que el sou mitjà d’aleshores era d’unes 80 pessetes diàries. En aquells moments, Sabater era el conservador del Centre d’Experimentació Zoològica d’Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona.

Un mes després d’aquella troballa, Sabater va enviar el goril·la a Barcelona, amb la idea d’exhibir-lo al zoo de la ciutat. Abans d’ingressar-hi, però, es va sotmetre a un període d’aclimatació a la vida urbana i va ser acollit a la casa particular del veterinari Romà Luera. Durant 11 mesos, ell i la seva dona, Maria Gràcia, es van fer càrrec, personalment, de la seva cura. Segons explicaria anys després la seva família acollidora, a la seva nova casa, al barri de l’Eixample, Floquet de Neu “vivia en llibertat, era com un nen petit que cal anar educant”. El goril·la era poc amant de la telefonia. Una de les seves dèries consistia a arrencar els cables del telèfon. Quan el renyaven es quedava compungit en un racó de l’habitació, es tapava la cara amb els braços i cridava sense parar. Quan Maria Gràcia deixava de renyar-lo, li deia: “Vine, vine, la mama t’estima.” I es llançava als seus braços com si es tractés d’un infant. L’animal menjava de tot; però tenia una predilecció especial pels iogurts i la Coca-Cola.

Poques setmanes després d’arribar a Barcelona, concretament el 18 de març del 1967, Floquet de Neu va ser rebut a l’ajuntament de Barcelona per la màxima autoritat municipal, Josep Maria de Porcioles. El goril·la, que ja s’havia convertit en una atracció mundial, va anar acompanyat d’una delegació del parc zoològic, encapçalada pel president accidental del consell d’administració.

Una recepció insòlita

La premsa no va donar gaires detalls sobre aquella recepció insòlita. Si fem cas a les imatges que van aparèixer a la premsa, el goril·la albí apareix amb un posat somrient, com si es mostrés complagut per les atencions rebudes. Tot i això, alguns dels assistents expliquen que Floquet de Neu va deixar un regal al despatx municipal en forma de defecació. Aquells dies l’alcalde, Josep Maria de Porcioles, també estava de celebració. I no només perquè havia donat la benvinguda a un veí il·lustre, sinó també perquè l’endemà celebrava els seus 10 primers anys al capdavant de l’Ajuntament i, al mateix temps, el seu sant. El primat, doncs, no va ser l’únic que va anar a presentar els seus respectes a la màxima autoritat municipal.

Pocs dies després de rebre la benedicció municipal, Floquet de Neu va ser exhibit per primera vegada al zoo de Barcelona. Per no alterar-lo, els responsables del parc van recomanar als visitants que no “inquietessin excessivament el nou inquilí i que es limitessin a observar-lo sense excitar-lo amb les seves bromes”. I, al mateix temps, van advertir que el goril·la estava en ple període d’aclimatació i que si es mostrava especialment nerviós es faria marxa enrere. Floquet de Neu va viure el procés de trasllat a la seva nova destinació de manera traumàtica. Es va passar alguns dies plorant i llançant puntades de peu a la gàbia, per la qual cosa la seva “mare acollidora” va decidir fer-li companyia unes hores al dia. Finalment, però, es va habituar al parc zoològic; i, malgrat la fama d’animal poc simpàtic, no només va viure-hi durant 37 anys, sinó que va aconseguir convertir-se en una icona de la ciutat.

UNA ATRACCIÓ MUNDIAL

El 18 de març del 1967, durant la recepció oficial a l’ajuntament de Barcelona, el president accidental del Parc Zoològic, Antoni Sauquer, va entregar a l’alcalde d’aleshores, Josep Maria de Porcioles, una mostra de les revistes estrangeres que s’havien fet ressò de Floquet de Neu. En aquell moment, el nou veí de Barcelona ja s’havia convertit en un fenomen mundial. Una de les primeres publicacions a fer-ho va ser National Geographic, que el 23 de febrer del 1967 va dedicar la portada i un extens reportatge al goril·la, titulat “Snowflake, the world’s first white gorilla”. L’article no només va ajudar a fixar definitivament el nom del goril·la, sinó que també va donar-li projecció internacional. A partir d’aleshores, Floquet de Neu seria conegut als Estats Units i al món sencer, amb reportatges i portades a les publicacions més prestigioses.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor